Andorra és el cinquè país on el risc de blanqueig de capitals és més baix, segons el rànquing mundial del 2024 elaborat per l’Institut de Governança de Basilea, que atribueix al Principat una puntuació de 3,29, essent el 10 el risc major, per darrere d’Estònia (3,16), Finlàndia (3,07), Islàndia (3,00) i San Marino (2,96) que conformen el Top-5 entre les 164 jurisdiccions que s’inclouen en l’informe d’enguany.

Per darrere del Principat, que baixa una posició respecte a l’informe del 2023, on era el quart país amb menor risc de blanqueig si bé s’analitzaven 152 jurisdiccions, se situen Suècia (3,45), Dinamarca (3,50) i Eslovènia (3,54), mentre que el rànquing el tanquen el Congo (7,73), Haití (7,92) i Myanmar (8,17). Pel que fa als països veïns, França (3,86) ocupa el catorzè lloc del rànquing i Espanya, dinovè l’any passat, cau al 33è lloc amb una puntuació de 4,29. Portugal (4,09) és a la 23a posició i entre els altres petits estats avaluats en l’exercici 2024, Luxemburg (3,99) el setzè, Liechtenstein (4,16) el 27è, Montenegro (4,23) el trentè, Xipre (4,81) el 67è i Malta (5,18) el 82è.

L’índex AML de Basilea s’elabora a partir de 18 indicadors de cinc àmbits que es consideren clau per poder contribuir a un increment del risc del blanqueig de diners i del finançament del terrorisme. Així, per a l’obtenció dels resultats de l’informe, on aquesta edició s’han afegit indicadors de frau en el segon àmbit, l’Institut de Governança de Basilea analitza les deficiències que hi pugui haver en el marc de les mesures de prevenció contra el blanqueig, el risc i els índexs de corrupció i suborn, el compliment dels estàndards de transparència i els estàndards financers, la transparència pública i la rendició de comptes i la situació dels drets polítics i de l’Estat de dret.

Precisament, la inclusió d’indicadors de frau reflecteix la preocupació creixent sobre la seva escalada com a motor del blanqueig de capitals i els seus profunds impactes socials i econòmics. Per això, i si es vol un major control, l’informe apunta que “calen amb urgència estàndards globals, definicions i una millor recollida de dades”.

L’informe permet constatar un lleuger increment generalitzat de les puntuacions de risc malgrat els esforços tant dels actors públics com privats en l’aplicació d’un enfocament basat en el risc de blanqueig de capitals. I en aquesta línia, alerta que el progrés en el compliment de normes de cooperació internacional “és massa lent”.

Així, el treball posa de manifest que des del 2013 hi ha hagut una millora de 12 punts percentuals en el compliment tècnic de les 40 recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI) entre els països amb dades disponibles, un “progrés modest” que contrasta amb el fet que l’efectivitat mitjana de les mesures d’AML a nivell mundial, mesurada pel GAFI, es manté en el nivell baix del 28 per cent, per sota del 30 per cent el 2021.

En el cas concret d’Europa, l’estudi assenyala que aquesta regió ha experimentat un lleuger augment de la seva puntuació mitjana de risc, del 3,96 del 2023 fins a 4,09 aquest any, augment degut en bona part a l’addició d’indicadors de frau. No obstant això, la puntuació mitjana de la regió segueix sent millor que la mitjana global, tot i que adverteix que “la seva relativa debilitat en l’àmbit de la transparència financera reflecteix no només vulnerabilitats, sinó també la gran proporció de centres financers que gestionen fluxos financers globals importants”.