La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ja ha posat damunt la taula la necessitat de flexibilitzar l’arribada de nous treballadors. “Hi continua havent una manca de mà d’obra gran i s’hauran de buscar mecanismes per atenuar-ho”, apuntava el director gerent de la patronal, Iago Andreu, tot explicant que la quota de temporada s’acaba fent servir per cobrir necessitats estructurals, com ja passava just després de la pandèmia. En aquest sentit, demanava buscar “fórmules imaginatives” per conciliar la necessitat de mà d’obra i destensionar el mercat de l’habitatge, doncs també la patronal coincideix que Andorra no pot continuar creixent com fins ara perquè és “insostenible”.

Una de les “fórmules imaginatives” que posa com a exemple la CEA passa per “relaxar” els criteris per tenir una autorització de residència i treball per a aquells que ja tinguin lligams amb el país, i que per exemple ja hi tinguin la parella treballant, ja que s’entén que no necessitaran un nou habitatge en compartir-lo amb la parella. Així per exemple, si ets extracomunitari i la teva parella ja té una autorització de residència i treball, doncs que no hagis d’acreditar quatre anys d’experiència en el sector pertinent per poder obtenir el permís i que es puguin equiparar els criteris que s’apliquen als ciutadans europeus. Dit d’una altra manera, es tractaria de “facilitar el reagrupament a aquell que ve a treballar”.

No s’ha calculat quants treballadors podrien arribar per aquesta via d’aprovar-se, però la CEA creu que és una manera de trobar “un punt intermedi” per donar resposta a la necessitat de persones però sense generar més pressió al mercat de l’habitatge. 

Aquesta proposta ja s’ha posat damunt la taula però es traslladarà de nou a la reunió del Consell Econòmic i Social previst per a d’aquí un mes, amb l’esperança que “en puguem parlar”, manifesta Andreu, que atribueix la manca de mà d’obra al creixement de l’activitat econòmica –i “les empreses necessiten donar servei– i a l’alta rotació, que a Andorra sempre ha estat important”. I també hi ha la qüestió de l’habitatge.

Per contra, des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach afirma que “vist el panorama, volem parar les quotes”. Entén que té un impacte important sobre el mercat de l’habitatge i “no hi ha pisos per a la gent del país”. Al seu parer, la manca de mà d’obra “s’arregla amb una política d’habitatge efectiva”, i lamenta que “sis anys de propostes i no ens han fet cas, i hem arribat on hem arribat”. En aquest punt, Ubach assenyala que l’anunci de la llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge només ha contribuït a augmentar encara més els preus dels lloguers i que “el que ha aconseguit amb les seves polítiques Demòcrates per Andorra” és que “e dret a l’habitatge passi a ser un negoci especulatiu”.

Alhora, el secretari general de l’USdA recorda que “estem envoltats de països comunitaris i amb atur i no venen”, i considera que no ho fan perquè “els preus no són bons, l’habitatge està com està i això és un problema per a la mà d’obra”. 

Per sobre de 1.500 euros
Així, i lligat a la negociació per a la revalorització dels salaris, Ubach és taxatiu: es poden negociar franges i per sectors “sempre que partim d’un salari mínim per sobre dels 1.500 euros”. Amb aquest salari, considera que encara es queda lluny per complir amb la regla de destinar a l’habitatge com a màxim el 30% dels ingressos, i, d’altra banda, “la cistella de la compra i  els salaris no han augmentat en consonància”.

Aquí, el secretari general de l’USdA s’avança a possibles arguments que pugui esgrimir la  CEA apuntant que les propostes sindicals són de màxims i afirma que “la CEA defensa els interessos dels seus associats i els sindicats l’interès general”.

Amb relació a les divergències en els augments dels salaris i dels preus de la cistella de la compra, la patronal difereix i diu que el salari mitjà haurà augmentat per sobre de l’IPC al tancament del 2024, de tal manera que el poder adquisitiu s’haurà incrementat al voltant d’un 1%. Per tant, no s’entendria una nova intervenció per part del Govern per revaloritzar els salaris per sobre del mínim interprofessional, una mesura que, malgrat no compartir, es va entendre per part de l’empresariat pel context d’alta inflació i per la flexibilització de les quotes d’immigració que podien haver generat una “pressió a la baixa” dels salaris. A més, afegeix Andreu, ara la inflació va a la baixa, la normativa d’immigració ha recuperat els criteris anteriors a la pandèmia i s’està en un “escenari d’atur zero” i la balança es decanta “més de la part del treballador que de l’empresari”.

La patronal entén que la revalorització salarial ha de ser fruit d’una negociació col·lectiva, i ja accepten buscar mecanismes per incentivar-la i afavorir la representació sindical, “però no se’ns pot demanar que busquem els representants sindicals nosaltres”. Així, “no podem tornar a un escenari de política intervencionista perquè desincentiva la negociació col·lectiva”, sentencia el director gerent de la CEA.

Per acabar, el secretari general de l’USdA conclou que “Andorra va molt bé per a alguns, evidentment, però d’altres es foten de gana” i demana responsabilitats també als grups de l’oposició per “posar fil a l’agulla” per frenar l’augment dels preus de l’habitatge.