Entre les propostes que desgrana la degana dels arquitectes per fer front al creixement desmesurat i per estimular el mercat del lloguer, les més destacades són dues: la primera, generalitzar la limitació de la superfície construïble en sòl urbà aprovada al juny per la Massana. Sobre el paper, quan se superi aquest límit els projectes passaran a la cua de l'any següent. Es tracta, diu la degana, de buscar un creixement equilibrat i evitar tant els booms, com el que el sector va experimentar el 2022, com les crisis cícliques que els segueixen. Proposa estendre la mesura a les altres parròquies. És una opció que hauria resultat més creïble si s'hagués adoptat abans, i no després que els cels de la Massana estiguin eriçats de grues, només cal que mirin cap a la carretera d'Anyós a l'Aldosa. I caldrà veure quants comuns estan disposats a diferir als ingressos que comporten les llicències urbanístiques. La segona proposta està encaminada a pal·liar l'escassetat crònica d'habitatges de lloguer. La fórmula no és nova, ja l'havia llançat la degana anterior, i consisteix a bescanviar per pisos de lloguer assequible els diners que els comuns ingressen per la cessió obligatòria en sòl urbà consolidat. No és una novetat estricta, dèiem, i això mateix suscita de nou cert escepticisme sobre la voluntat real dels comuns de renunciar en aquesta font d'ingressos. Però una mesura i l'altra deixen claríssim que bona part de les solucions –i de les més efectives– per fer front als grans problemes del nostre temps depenen en bona part dels comuns, que tenen les competències en urbanisme. És a ells a qui hem de demanar respostes.