El cap de Govern va aprofitar el tradicional discurs de Cap d'Any per plantejar la necessitat d'impulsar una reflexió col·lectiva per afrontar els reptes de futur de país, un procés que inclogui institucions, forces polítiques i societat civil i que serveixi per definir, entre d'altres qüestions, aspectes com el creixement sostenible, la identitat i la cultura, els pilars del benestar social o el paper que ha de jugar Andorra en l’àmbit internacional. Un procés, a més, que s'hauria de fer en paral·lel al diàleg ja obert amb els agents econòmics i socials per assentar les bases d'un creixement més sostenible i respectuós amb l'entorn i també al que s'està fent amb l'acord d'associació a la Unió Europea. No hi ha cap mena de dubte que, a priori, es tracta d'una proposta interessant tenint en compte les veus i els anys que fa que es demana que es defineixi el model de país i s'impulsin les polítiques d'acord amb aquest model que es decideixi a llarg termini i que es deixi de banda el curt termini i els pedaços del dia a dia. Ara bé, malgrat que la música soni bé caldrà veure com encaixa finalment amb la lletra. I és que cal tenir present que la proposta de reflexió col·lectiva per dibuixar el futur d'Andorra arriba amb un projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge a tràmit parlamentari, un text que des del mateix Govern es va promocionar com el full de ruta per a aquesta legislatura. També caldrà veure com s'articula, si realment s'acaba impulsant un procés d'aquestes característiques, la participació de la societat civil.
