La bona notícia era ahir que la preocupació per l'habitatge ha baixat deu punts, deu, des de l'últim Observatori, i així ho va celebrar el cap de Govern en la primera intervenció de l'examen a què es va sotmetre a ATV per repassar el primer any de mandat. La dolenta, que l'habitatge continua sent la primeríssima preocupació del 70% de la població, i que un de cada tres ciutadans creu que l'afecta personalment. Una de les conclusions que es poden extreure de la compareixença d'anit és el compromís d'Espot que d'aquí a tres anys, quan vencen les pròrrogues forçoses i la congelació dels lloguers, el Govern desintervindrà el sector només si les circumstàncies milloren de forma concloent, i que aquest Executiu farà aflorar tots els pisos buits per posar-los al mercat. L'altra, que fora de l'acord d'associació el futur serà gris, amb tendència al negre, no l'any que ve ni potser l'altre, però sí d'aquí a deu anys. D'això alguns en diuen discurs de la por. Espot prefereix parlar de realisme i responsabilitat. Ell mateix no s'ha cansat d'advertir en la ronda de reunions de poble sobre l'acord d'associació que seria un error plantejar el referèndum que el ratificarà (o no) com un plebiscit sobre la seva persona ni sobre el Govern, però la realitat és que bona part dels ciutadans votaran segons la percepció que tinguin del problema de l'habitatge, que és avui el principal enemic de l'acord. Combatre'l de forma efectiva, com ja ha començat a fer l'Executiu, serà la millor campanya a favor del sí. Per no dir l'única eficaç. La pregunta és si arribarem a temps.
