Ens felicitàvem ahir legítimament per la rapidesa amb què Salut ha engegat la unitat de patologia mamària, en funcionament des de dilluns i que permetrà operar entre el 70 i el 80% de les intervencions que ara s'han de practicar a Barcelona. També se'n felicita avui l'Associació Contra el Càncer, que posa a la vegada el context d'una malaltia que comença per fi a sortir de les catacumbes: pensin que fins fa dos anys no vam tenir les primeres dades fiables. Ahir també van transcendir les del 2024: 247 casos entre el de mama (74), el de còlon i recte (84) i el de pròstata (89). Però continuen sense ser dades poblacionals i només tenen en compte els detectats a l'hospital. El president d'Assandca, que ja va afinar molt quan no hi havia cap dada, extrapola la incidència de la malaltia als països veïns, on mama, pròstata i còlon representen un de cada tres tumors detectats, i especula que el nombre total de casos a Andorra es podria enfilar entre els 600 i els 900. Una xifra plausible i també alarmant que confirma la necessitat urgent d'un registre de tumors llargament esperat i d'un Pla oncològic nacional que no acaba d'arribar. El camí han de ser l'ampliació de cribratges i de cirurgies, i aquí hi ha consens. Una altra qüestió és la unitat de radioteràpia, repetidament descartada pel Govern i que Assandca segueix reclamant amb dos arguments raonables: la qualitat de vida de pacients i familiars i el milió d'euros que la sanitat pública inverteix cada any en el tractament a Barcelona. Dos arguments de pes com perquè uns i altres hi rumiïn de forma constructiva, realista i sobretot humana.
