El sistema de quotes aprovat al juny per la Massana ha resultat extremadament eficaç. Si s'haguessin autoritzat totes les sol·licituds que el Comú va rebre l'any passat s'haurien construït més de 50.000 metres quadrats. Amb la mesura avui en vigor se'n van construir poc més de 20.000. És sens dubte una notícia òptima, i amb raó l'exhibia ahir amb legítim orgull la cònsol. La xifra surt a partir de la mitjana de la superfície construïda entre el 2020 ni el 2022, i per a aquest curs la quota establerta serà una mica més generosa: 22.500 metres quadrats. És una forma sensata de racionalitzar el sector i de traslladar a exercicis futurs la càrrega constructiva que es queda al calaix. Així ho entenen els contractistes, que ja han demanat de generalitzar les quotes a totes les parròquies i establir-ne una previsió a cinc anys vista. L'objectiu és clar: fer calaix perquè l'excés de construcció que ara queda pendent pugui ser assumit en períodes en què el ritme constructiu es freni. També els arquitectes hi han donat el vistiplau i és d'esperar que passi com amb les moratòries, que també van començar a la Massana i que s'han acabat estenent per altres parròquies. Probablement hi ajudaria que el Govern recollís i impulsés el sistema de quotes en la modificació de la llei d'ordenació del territori i d'urbanisme, aka Llei del sòl, llargament reclamada i que no acaba d'arribar, com si li fes nosa a algú. I queda sempre el dubte del que ens hauríem estalviat si els comuns, que tenen en exclusiva la competència urbanística, haguessin sigut una mica menys cobdiciosos i li haguessin vist abans les orelles al llop.
