La Coordinadora per l'Habitatge Digne va obrir ahir la porta a la convocatòria d'una vaga general després de constatar que un "gruix important" de les més de 800 persones que han respost l'enquesta que el col·lectiu ha fet per mirar de mesurar la predisposició a la mobilització es decantaria per aquest tipus d'acció. Entre les demandes més mencionades en l'enquesta, on hi ha també qüestions laborals i el tema de les pensions, hi ha l'aposta per la regulació del mercat, la limitació de l'especulació i una major protecció dels llogaters. Ara bé, i tot i que esperonats per l'enquesta, l'amenaça d'una vaga general, el que hauria de ser sempre la darrera carta, està avui en dia totalment fora de lloc. Cert que la problemàtica d'accés a l'habitatge no està resolta, ni de bon tros, i que malauradament segueixen fent més soroll els abusos d'uns pocs que el comportament de la gran majoria de propietaris, però tot just ara es comencen a notar els primers efectes de les mesures, adoptades amb retard com alguna vegada s'ha admès fins i tot des del mateix Executiu, i comencen a estar disponibles els primers pisos del parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. És veritat que queda molta feina per fer, entre la qual lluitar amb més contundència contra trampes i abusos, però la convocatòria d'una vaga general per la qüestió de l'habitatge no només serviria de ben poca cosa, més enllà de malgastar un recurs que hauria de ser extrem, sinó que no faria res més que tensar la corda i crispar el ciutadà.
