Ja portem dos episodis de nevades. Esteu contents?
La carta als reis és que ens nevés a principi de temporada com ho fa ara, tot i que no hem pogut operar per la Puríssima com ens hauria agradat, però era més curta que altres anys. Ens dona molt oxigen per encarar les festes de Nadal amb bones perspectives. Pot ser que tinguem un desastre de temps aquests propers dies, però les nevades que hem tingut ens garanteixen tenir unes condicions de neu amb optimisme de cara al client. Si no hi ha nevades de manera recurrent, ens costa molt mantenir la connexió amb l’esquiador i pot haver-hi una certa desafecció amb l’activitat. Si descompto la Puríssima, poder començar la temporada així és un regal.

S’ha ampliat el període de venda promocional perquè s’ha venut poc?
No, pràcticament estem igualant les vendes pressupostades per la data, però molt comprador de la temporada anterior demanava aquesta ampliació, sobretot no residents, però també del país. 

El dia de la presentació de novetats, van anunciar que obririen Arcalís el 23 i la resta el 30. Se’n penedeix?
Les previsions donaven una certa opció i tots els equips estaven supermotivats. Com que va evolucionar la previsió, amb la pujada dels termòmetres, no es va poder obrir.

Funciona per fer bullir l’olla i animar el client?
No. De fet, el 30 de novembre era la data oficial de tots els dominis esquiables del Pirineu. Baqueira també ho pensava fer, per exemple. El sector turístic necessita que donis una data d’inici de temporada per planificar els recursos.

Com es gestiona tenir una feina en què has d’estar sempre mirant el cel?
Molt malament, és un estrès. Tothom que està vinculat al turisme sap que si hi ha neu ens anirà bé i, si no, no. Planifiquem recursos, creem estratègies comercials i de promoció sobre la base que tenim una temporada normal, però ara ens costa definir el que és una temporada normal, ja que hem tingut dificultats en les precipitacions de neu. Ara bé, podríem dir que la temporada normal és el que ens està passant ara i els informes meteorològics a llarg termini diuen que enguany hi haurà certa activitat de pertorbacions, mentre que l’any passat teníem una barrera al centre d’Europa amb un anticicló que no permetia que arribessin les pertorbacions del nord.

Així, cada any és diferent una temporada normal?
Quan recupero dades històriques de les últimes Puríssimes, l’hem pogut operar pràcticament cada any. Per la resta, una temporada normal és que ens nevi a principi del curs i que les precipitacions ens permetin anar operant amb normalitat durant l’hivern i que tinguem finestres de temperatures baixes. Enguany, hem tingut una finestra d’una setmana per produir neu, i això per nosaltres és molt important, ja que al Pirineu no neva a plom sinó que ho fa de costat pel vent.

Com s’afronta des del sector l’afectació del canvi climàtic en l’esquí al Pirineu?
Aquí entres en un debat molt profund. Cada any fem una trobada de meteoròlegs de l’àmbit internacional a Pal Arinsal, i és una oportunitat històrica per parlar sobre això. El que transmeten és que l’evidència és que hi ha un escalfament global, les temperatures mitjanes han pujat, i això té una certa afectació sobretot a final de temporada, quan el sol està més alt i dona més fort directament a la neu, però no hi ha un patró de les precipitacions. I a dia d’avui són determinants les precipitacions naturals. Com ens preparem? El principal pilar estratègic d’inversions és la neu de cultiu, que ens ajuda moltíssim perquè ens ha salvat les dues últimes temporades en què la precipitació natural ha estat per sota dels quatre metres. De fet, la temporada passada ens va nevar més a partir de la data que vam tancar que en tot el curs obert. Així, la principal estratègia és dotar-nos de la millor tecnologia per aprofitar les finestres de fred i produir el màxim de neu. També desestacionalitzem amb activitats d’estiu, però no és equiparable a l’hivern.

Si acabem esquiant amb neu artificial, algú pot dir que no té gaire sentit?
No és possible esquiar només amb neu artificial, perquè necessites una base de neu natural. El que ha passat enguany n’és un exemple: el 2006 no vam poder obrir pràcticament fins al gener. És 2024, gairebé vint anys després, i tenim una nevada copiosa. Sempre estem atents als canvis meteorològics i equipar amb la millor tecnologia les estacions per aprofitar al màxim les finestres de fred. Imaginar-nos com serà el futur? El que puc dir és que estem invertint i, per tant, la nostra aposta pel futur de l’activitat de l’esquí continua, no només a Andorra, sinó a totes les estacions del Pirineu, on els nivells d’inversió cada cop són més alts. A més, és un pilar clau de l’economia del país, amb entre un 17 i un 20% del PIB, directament o indirecta, i operem i invertim amb la responsabilitat que això suposa.

El canvi climàtic es caracteritza pels fenòmens extrems. Aquest escenari els perjudica o s’hi adapten?
Ens hi hem d’adaptar, no ens queda una altra opció. L’activitat de les estacions s’ha hagut d’adaptar sempre a la meteorologia. En el seu moment hi havia nevades de més de quatre metres i potser havies d’estar una setmana palejant neu perquè les estacions eren impracticables, i ara ens hem d’adaptar al que tenim. Els processos són més radicals i l’any passat vam tenir més d’un mes d’anticicló i no vam veure ni un núvol. Adaptar-nos vol dir que quan les condicions són de nevada hem d’aprofitar al màxim per trepitjar-la i els períodes de fred produir el màxim.

De quina manera s’afronta la competència amb les estacions de la resta del Pirineu o els Alps?
Tenim dues estratègies en paral·lel. Una és el client de proximitat, des de la qual podem considerar les estacions del Pirineu com a altres opcions, i també tenim la internacionalització, amb un percentatge de clientela rellevant, que també marca la diferència versus la resta d’estacions del Pirineu. Entre setmana, tenim un volum de client significatiu que fa que les estacions siguin rendibles. En canvi, a la resta del Pirineu no tenen l’oportunitat de tenir aquesta dimensió estratègica en l’àmbit internacional i per això només operen els caps de setmana. Tenim menys pics d’estades.

Enguany la inversió s’ha centrat en els canons de neu. En el futur se n’hauran de fer d’altres?
Sí. De fet, dos dels plans estratègics són el compromís del nou acord de concessió per 50 anys més amb el Comú d’Encamp, que compromet una inversió futura de 100 milions d’euros, 42,6 els deu primers anys. I això va associat a tot un pla que ja ha començat amb l’inici de les obres del nou edifici multifuncional del Pas, però també amb la renovació dels remuntadors, amb una primera millora que s’està fent en l’experiència del client a peu de pistes. Així, sí que hi ha la voluntat i els plans de futur per invertir en la modernització i renovació dels serveis, i no només en la neu de cultiu.

Amb la unió entre Pal i Arinsal, què es vol fer?
S’ha adaptat el projecte original. A dia d’avui, les ampliacions dels dominis esquiables han de passar per un procés rigorós de permisos, i en això estem actualment, ja que hi ha una ferma convicció dels accionistes de Setap de tirar endavant aquest projecte. Per un costat, 100 milions d’euros de compromís al Pas i Grau Roig i, per l’altra, la unió esquiable amb 30 milions més.

El model de temporers provinents d’Amèrica Llatina és sostenible en el temps?
En això hi ha una història de més de 40 anys. A partir d’aquí, no han parat de venir companys que ens venen a ajudar, perquè la dimensió dels dominis esquiables ha crescut en els últims anys de tal manera que no tenim prou mà d’obra amb personal de proximitat. I més tenint en compte que es tracta d’oficis que requereixen una certa especialitat. Per les societats explotadores era més sostenible econòmicament quan l’accés a l’allotjament era més fàcil, ja que ara hem d’assumir en les partides de costos recuperar edificis o antics hotels, modernitzar-los i adaptar-los per donar cabuda als companys. Enguany són 2.200 persones, la meitat dels quals els allotgem i sense elles no podríem operar. Fa cinc anys no era així, no havíem de fer aquest esforç.

Hi ha un dèficit de país que els afecta directament?
Ens hem d’adaptar a la neu i a la realitat social, com qualsevol altra empresa del país.

Andorra Turisme busca captar el client llunyà. Van de bracet en això?
Les missions comercials les fem conjuntament i l’estratègia la compartim el 100%. De fet, ens posem d’acord, també amb altres sectors, amb les prospeccions que tenen sentit fer i com avancem per anar a buscar els clients d’on hem vist cert potencial.

Per què servirà el multifuncional del Pas?
L’objectiu és un projecte global d’integració del nucli urbà amb el peu de pistes. L’edifici concentrarà tots els serveis que presta l’estació per facilitar la compra al client. La fase següent vindrà amb la renovació dels remuntadors.

Què passarà quan tornin a tancar la frontera?
No estem preocupats, perquè respectem les decisions que es prenen, ja que entenem i empatitzem amb les persones que les han de prendre. Ara bé, esperem que no sigui reiterada, perquè té una afectació claríssima, no només a nosaltres, sinó a la resta d’actors econòmics. I per nosaltres és doble: en els clients francesos i els que entren per França i venen de la Cerdanya. Esperem que es prenguin les decisions sent molt conscients de l’afectació en l’economia.

És una decisió de França, i França també té estacions?
La bona entesa amb els nostres veïns és el que ha permès Andorra prosperar en els últims 50 anys; espero que continuï sent així i que hi hagi empatia amb els efectes.

Ho ha vist com una mesura excessiva?
No ho vull creure, intento empatitzar amb qui ha de prendre aquestes decisions, que ha de valorar els riscos i les conseqüències.

Què aportarà la presència de Nandu Jubany a la gastronomia de l’estació?
Projecta una imatge de qualitat a Grandvalira i volem referendar aquesta aposta. Quan analitzes la proposta gastronòmica de la resta d’estacions amb les quals ens comparem, el nostre nivell és altíssim, amb molta diferència en alguns casos. Volem donar un pas més, perquè el Nandu té fans propis i aquesta part mediàtica ens anirà bé.

En quin punt està l’oferta d’esquí de muntanya?
La poblemàtica es va resoldre amb la Llei d’estacions de muntanya, i com a conseqüència d’aquella norma va sorgir un producte específic pel qual tot usuari que vulgui optar per aquesta pràctica ha de disposar d’aquest forfet. L’objectiu no és recaptatori, val 165 euros per tota la temporada, sinó perquè s’assumeixin les normes de la instal·lació, i el que diuen és que hi ha uns circuits marcats. Teníem dues opcions, prohibir o integrar, i vam optar per integrar.

Llibertat total no pot ser?
No, perquè es posen en risc altres clients. Si un esquiador puja per una pista vermella amb molt pendent, no deixa de ser un cotxe en contra direcció. El forfet també garanteix cobertura en cas d’accident, i això genera més beneficis que inconvenients. En tres anys, l’acceptació ha estat bona, tot i que a l’inici a algú no li va encaixar. I la prova és que ha desaparegut del debat un fet que ens preocupava perquè hi havia un risc altíssim.

S’ha millorat en la seguretat per prevenir accidents?
Sí. De fet, és un dels temes que preocupa alguns dels actors de l’estació. Per això es fan campanyes de formació als infants de normes de seguretat i s’ha actuat als punts negres per ampliar el terreny. La pràctica de l’esquí comporta alguns riscos en certs casos, però ho tenim controlat.