Comencem amb un tema candent, com ara el relleu de cap del servei de Salut Mental. Els preocupa trobar el perfil adequat?
De moment traiem la plaça de psiquiatra, que és la que deixa vacant el doctor Mur. Després hi ha el càrrec de cap de servei, que funciona amb un altre procés. Hi estem treballant. És una situació que no és que no ens preocupi però de relleus en els metges en tenim sovint i quan es dona seguim els procediments estàndard. Ara tenim la doctora Pérez que farà aquesta cobertura del cap de servei, però mentrestant hem d’anar seguint amb els procediments habituals, entre els quals un concurs per cobrir la plaça, i esperem que tindrem bons perfils, bons candidats i que vagi tot bé. I evidentment el SAAS hi està treballant intensament.
Acabem de celebrar el Dia mundial contra el càncer. Quan tindrem l’anunciat pla oncològic nacional. Hem d’esperar un document amb objectius i accions?
Hem d’esperar això, un document on hi haurà on estem i cap a on volem anar. I en el cap a on hem d’anar hem de trobar aquesta planificació de recursos o d’accions o de propostes, projectes o programes. I sí, en tenim un primer esborrany, però és cert que és el primer i si li explico quantes versions del pla integral de salut mental i addiccions (Pisma) tenim, no acabem. Perquè el del suïcidi també el tinc ja en versió 3. El fet d’estar pendents de desenvolupar un pla no vol dir que no fem accions respecte d’aquest àmbit. Nosaltres preveiem tenir acabat aquest pla oncològic nacional a principis d’estiu. És una reflexió potser més teòrica en algunes parts que després baixa més a la part pràctica. Però els plans hi són per dur-los a terme. Ens passa també amb el pla de salut sexual i reproductiva, que ja veurem si és un pla o és una estratègia, però que ja anem fent accions. El pla ens ha de servir per planificar, prioritzar i analitzar quines són les àrees d’aquest àmbit on hem de treballar més.
Seguint amb l’actualitat, vèiem fa poquets dies el copríncep episcopal de visita d’obres al futur centre de salut mental. El projecte avança i es va fent tangible.
Ha d’estar a principis del 26. Les obres estan començades i estem treballant en tres línies. Una és tot el disseny més d’infraestructura que ha estat, jo penso, molt ben treballat i molt cuidat. La veritat és que és un espai privilegiat. És enorme i et dona una polivalència dels espais que ens permetrà fer coses molt modernes, en el sentit que no serà una unitat d’hospitalització o internament, sinó que allà hi haurà espais de convivència, d’atenció individualitzada, amb unes habitacions molt adequades, amb aquest model que diem d’atenció integral a la persona. No seran habitacions des d’aquest prisma més hospitalari. Els espais, a més, estan integrats a la comunitat, tenen sortida als jardins. Després, evidentment, s’està treballant tota la part assistencial, quins serveis i recursos hi aniran, quins professionals es necessiten, com serà la coordinació amb els professionals d’Andorra. I després, evidentment, hem de treballar el model de finançament des de la nostra part, perquè aquest centre no està fet per a Andorra, està fet per a tot el territori.
De la concertació de places per a pacients d’Andorra n’han parlat ja?
Hi haurà moltes places, el que passa és que estan destinades a diferents serveis i recursos, i per tant estaran repartides. Nosaltres el que preveiem és que puguem tenir aquesta conveniació amb la CASS, i que a mesura que tinguem aquesta necessitat i la demanda de determinades places, puguem tenir la disponibilitat de la plaça. La veritat és que estem molt satisfets d’aquest projecte. Jo no sé si ho haguéssim pogut somiar, de veure durant aquesta legislatura un centre com aquest.
I tan a prop, tot i que les entitats en voldrien un aquí.
Al final aquestes distàncies penso que són molt manejables, i que hem d’entendre justament que els recursos sanitaris formen part d’aquesta col·laboració entre territoris. I amb el pas del temps, més anirem cap aquí, perquè és indispensable, perquè no trobarem centres d’aquest alt nivell d’especialització, ni d’especificitat. Al final hem de ser eficients i fer economia de recursos en el sentit més positiu de la paraula. Jo crec que serà fantàstic, però hem d’esperar que estigui inaugurat perquè la gent ho vegi i s’ho cregui.
Seguint amb infraestructures de salut mental, el Ròdol quan estarà enllestit?
Hem tingut algunes dificultats per acabar d’obtenir els permisos. És un espai amb molts metres quadrats. Vull dir que allà hi ha molta feina i preveiem que el podrem posar en funcionament a finals de maig, principis de juny. Això té un impacte molt positiu perquè alliberarem uns espais de l’hospital i sobretot té un impacte molt positiu per a la salut mental, perquè tant consultes externes com el centre de dia es podran moure a un espai més a prop de la comunitat i de l’hospital. Això ens permet aquesta sinergia pel que fa als recursos humans. I tot i que ens hauria agradat que estigués, sincerament, sis mesos abans, seran sis mesos més tard, però ho veurem de seguida.
És a dir, abans de l’estiu.
Sí, les obres estan començades. Però ens ha costat. Hem tingut dificultats, hi va haver la situació dels veïns... I s’ha anat demorant el projecte.
I els pisos amb suport que estan a sobre del CREI? Què falta per posar en marxa aquest recurs?
Estem per treure concurs de determinades coses de mobiliari. El problema que hem tingut és que hem tret concursos per moblar però s’han quedat deserts. Ara això ja ho tenim molt més avançat. Finalment sembla que podrem tenir tota la infraestructura mobiliària, que esperem que quedi molt bé. I l’altra part que falta és la gestió.
Això anava a dir. Perquè hi ha d’haver professionals per atendre les persones perquè són precisament amb suport.
Són amb suport però no amb un suport d’una intensitat molt elevada. Depèn de les dues plantes. Una planta amb menys i una planta amb més. Hem fet tot l’estudi funcional de quin serà l’impacte dels professionals que treballin allà i hi haurà una gestió externalitzada però seran uns professionals de la psiquiatria, de la psicologia i d’infermeria que en principi faran un seguiment amb diferents intensitats. El que sí que hi haurà més és infermeria i treball social. Ja s’acabarà veient.
Per tant, els gestionarà una empresa.
Farem alguna externalització o algun concurs per poder-ho fer. Aquest és el recurs de menys intensitat de tots els que hem parlat i per tant tu estaràs a casa teva i tindràs el suport d’una infermera per prendre la medicació o per fer la supervisió. Però estàs a casa teva. La idea és aquesta. I es vol promoure l’autonomia i que puguis anar a la comunitat a fer el que sigui, activitats o a treballar. Però són recursos que pensem que són molt necessaris i que donaran un servei de molta més qualitat que no tenim ara aquí a Andorra. Perquè com més diversificats tindrem els recursos d’habitatge més personalitzada i més atenció integral centrada en la persona.
I per tancar el cercle dels recursos de salut mental, del centre de crònics què en pot avançar?
Tenim el pressupost per fer el pla funcional i hi estem treballant. Està dintre del ventall de recursos en habitatge en salut mental del qual parlem, des de La teva llar fins a un internament de crònics o un internament de més llarga estada. El que nosaltres proposem és que hi hagi un internament que sigui més aviat intermedi, que seria com un centre rehabilitador que ja veurem al final quin perfil de persones podrà encabir, però estem fent justament aquest estudi. Entre els pisos, el centre de la Seu, serà la complementarietat amb aquests espais d’habitatge sobretot molt enfocat en la rehabilitació. Serà per estar un temps allà però que després es pugui saltar a un altre recurs, com per exemple podria ser La teva llar (pisos amb suport), els pisos amb suport, que és un recurs on estàs a casa teva però amb uns suports per després ja estar fora del servei més assistencial. Això no vol dir que no tinguis després suports, com el psicòleg, el treballador social i amb un seguiment completament ambulatori.
Nou hospital. Enguany què veurem.
De cara al 2025 hi haurà la reestructuracions. Consultes externes i hospital de dia de Salut mental surt, baixa oncologia a la -3, canviem hemodinàmia, també coses de farmàcia. Tot això ja forma part d’aquesta ampliació de l’hospital.
I el nou edifici o nou mòdul? Com n’hem de dir?
Aquest any farem el treball del pla funcional per veure quines dimensions ha de tenir. Nosaltres ja vam fer una feina potser preliminar amb aquesta fase 0 on hi ha tots aquests moviments interns. Però després de projectar aquesta ampliació de l’hospital que recordem que és com aquest altre edifici que està contigu per la banda d’Andorra la Vella, no per la banda d’Escaldes i que hi havia aquesta dificultat. Perquè sempre dic el mateix, s’hauran d’integrar. No tindrem dos edificis, tindrem un edifici.
Que estarà comunicat, clar.
Sí. Tindrem els quiròfans i no trobaràs una paret i hauràs d’anar a donar el tomb per baixar a l’altre quiròfan, sinó que hi haurà aquesta continuïtat. És una obra d’una envergadura i d’una complexitat important, però ja s’està treballant també des dels SAAS pel dimensionament dels serveis i de les infraestructures que fan falta. Però segurament hi haurà aquesta ampliació de quiròfans, determinats serveis que ampliarem. Quan ho veurem? No ho sé perquè amb les obres ja se sap que és una situació molt complicada. Aquest any hem de tenir tota la part pressupostària, tota la part del disseny funcional. Ara, si em pregunta quan hi haurà la primera pedra, doncs no ho sé. A més, no sé si ho visualitza però hi ha pedra, hi ha paret de roca darrere... Per tant, s’ha de fer una estimació dels costos, s’ha de veure fins a quin punt podem o no excavar. Vull dir que l’obra és complexa.
Ja sé que llavors entrem en una altra problemàtica, que és tenir els terrenys i espais. Però no s’han plantejat tenir serveis fora de l’hospital, i fins i tot en altres parròquies?
No. Comptem amb els centres d’atenció primària (CAP) en aquest sentit, segur, i amb la dotació als CAP i tenir-los molt disseminats pel territori. I ens plantegem que als CAP hi pugui haver altres funcions i ho estem estudiant. Però sí que és veritat que l’ampliació de l’hospital passa per aquesta conjugació, perquè això al final ens fa molt més eficients i efectius amb recursos humans, amb la maquinària, els dispositius. Per tant, el gran hospital ha d’estar centralitzat en un únic lloc. Una altra cosa és que després als CAP potser, perquè no, el dia de demà ens podem plantejar de dotar de més funcions infermeria i per tant infermeria també pot fer servir determinades proves o que hi hagi alguns metges o alguns altres serveis.
Han considerat que a tots els CAP hi hagi un metge?
De fet, hi ha CAPs que disposen del servei de metge. Sense anar més lluny ara, per exemple, el CAP de Canillo en tindrà i també l’any passat vam destinar una pediatra al Pas de la Casa. Una altra cosa és que a l’hospital hem de tenir aquesta congregació de determinades especificitats i especialitats perquè ens fa molt més eficients i eficaços.
Finalment, atenent la seva situació personal, s’imposa preguntar què passarà amb el ministeri quan vostè tingui la criatura?
Per començar, al ministeri hi ha un gran equip de professionals molt implicats i afortunadament té una sinergia i uns mecanismes de funcionament que faran segur que es continuïn treballant tots els aspectes. El ministeri estarà ben gestionat amb la secretària d’Estat i els quatre caps d’àrea i sobretot amb els equips de persones que tenim. I jo després em reincorporaré a mesura que vagi veient com em trobo. Serà una mica sobre la marxa. Avanço que la meva voluntat no és desvincular-me molt temps del ministeri, sinó poder continuar-hi vinculada. Ja veurem com ho puc fer. Però vaja, tot anirà bé. Estic segura que sí. I sobretot l’important és que els dossiers avançaran i que, per tant, els projectes no quedaran aturats per aquesta situació, ni molt menys. Al revés. Nosaltres estem planificant els pròxims mesos quins són els projectes que estem a punt de tancar per poder-ho fer.
Perquè l’espera per al març.
És el mes que ve. Ho veig encara lluny. Però el ministeri estarà fantàstic. En bones mans.
