Es crea l’associació i és l’hereva del Consell de Residents Espanyols. Per què es fa el canvi? 
J.F.: Per adaptar-nos a la normativa local. Realment, arreu del món existeix l’òrgan del CRE, però a Andorra, a petició del Registre d’Associacions i també del banc, es va haver de crear l’associació, i ha estat un procés una mica complicat i laboriós que ha requerit més d’un any. Això ens ha de permetre operar d’una forma més fluida i completa. 

Recordem una mica el paper del CRE. 
J.A.V.: Hi ha 50 CREs al voltant del món. Els CREs en si són òrgans de caràcter consultiu, assessors, inscrits a les oficines consulars d’Espanya. Amb una composició i direcció i atenció al règim que ve determinat per un real decret de l’any 2009 em sembla. Jo n’havia conegut, per feina havia estat amb CREs d’altres llocs del món. Tenen una sèrie d’activitats previstes per llei, que és la difusió de la cultura espanyola aquí, el fet que es faci una mica de punt de trobada entre els diferents espanyols residents aquí, i després, donar suport amb temes com poden ser la cultura, l’educació, la sanitat, a algú quan acabi d’arribar aquí.

Entenc que el paper en difusió de cultura, potser aquí a Andorra no és tan necessari, per proximitat, però en altres aspectes potser és més necessari?
J.A.V.: Sí, el fet que es conegui algú quan arribi aquí al país, vegi una xarxa, tingui relacions amb el consolat... La principal dificultat que tenim és quan algú arriba aquí, que sàpiga com em moc, què faig, què deixo de fer, i cap on avanço. Doncs, per donar suport a aquests punts aquí, és pel que està el CRE, com a punt de trobada. Quan vas a fora, i en aquest cas, per proximitat, potser el cas no és tan palès, o no és tan greu, però si te’n vas lluny, doncs clar, et trobes sol i perdut en un país, per dir-ho d’alguna manera, et preguntes què hi fas aquí, quins passos has de seguir, i no només això, sinó també a qui puc recórrer, amb qui parlo, mirar de fer una mica de caliu, no és més que això. 

El col·lectiu d’espanyols a Andorra és el nacional més gran.
J.F.: Sí, 27.000, segons les últimes dades que ens han donat.

No són pocs...
J.F.: Més que andorrans, hi ha més espanyols a Andorra que pròpiament andorrans.

I se’l té en compte? M’explico una mica. Últimament parlem molt d’altres col·lectius nacionals, però potser els espanyols, potser per això de la proximitat, passen com més desapercebuts. No sé si estan ben representants, si des del Govern, igual que es consulta a altres associacions representants de col·lectius nacionals, també es consulta els espanyols.
J.F.: Fins on jo sé, principalment es fa a través de l’ambaixada. Una altra cosa és que, entre països, els diferents governs parlin entre ells dels seus acords i col·laboracions. En el que a nosaltres ens afecta bàsicament ve tot des de l’ambaixada. 
I també volem donar a conèixer el nostre correu electrònic (info@creandorra.org), pàgina web (www.creandorra.org) i perfils de xarxes socials (Facebook i Instagram), perquè qui ens vulgui localitzar ho pugui fer, que qualsevol espanyol aquí pugui fer-nos la consulta que necessiti. Pot ser que sí que passin més desapercebuts, però som la població més nombrosa i què menys que estar una mica organitzats. Estem començant. No tenim encara una programació estable, ni amb una periodicitat fixa. Inicialment hem pensat d’oferir solucions o alternatives, possibilitats a aquells espanyols i a qualsevol andorrà, a qui vulgui, de coses singulars, de millora, de gent que té més talent que d’altra, que aporta  cert valor afegit, que ens enriqueixi a tots. 
Vam començar amb Francisca Serrano perquè dona una formació financera que és molt llaminera, perquè et fa guanyar una rendibilitat molt alta en un lloc com Andorra, on no es tributa, i això és un avantatge per a tots els que estem aquí. 
A poc a poc anirem buscant aquest perfil de persones que aporten valor afegit, amb prestigi. Gent molt transparent i amb prestigi per la seva forma de ser i la seva habilitat natural. Pensem que això pot ser interessant per a Andorra i els espanyols perquè ens enriqueix a tots una mica aquest coneixement. Potser també busquem una altra mena d’iniciatives més lúdiques, però s’ha d’anar organitzant i encara no estem ben organitzats. 
Ja tenim 200 associats, que és bastant. També, el fet que existim permet que la gent vegi que estem organitzats i que ens podem defensar. T’ajuda que qualsevol inconvenient, portar-lo de la millor manera, que no quedi ocult. Volem ser molt transparents, però pel bé de tots, per millorar el nostre entorn social, la nostra col·lectivitat. Doncs això, ajudar en aquesta millora, en aquesta transparència i en aquest seguiment de qualsevol aspecte de l’espanyol al Principat. 

Abans es feien unes eleccions al CRE i ara això, ja no funciona així?
Cada quatre anys hi ha eleccions. Jo vaig entrar amb la candidatura de les últimes. Després s’ha anat desdibuixant una mica aquell equip directiu. De fet, volem que qui estigui interessat en participar, hi ha persones interessades, que s’acosti i creem el nou equip directiu de la manera més global i convenient. Qui voluntàriament vulgui venir a participar-hi, que ens ho digui, perquè ara mateix estem confeccionant aquest nou equip.

Deia vostè que un dels objectius serà donar visibilitat, o que situacions irregulars no passin desapercebudes i poder donar resposta perquè s’està organitzat. Hi ha algunes demandes o problemàtiques concretes que estiguin afectant més en concret el col·lectiu d’espanyols?
J.A.V.: És això, quan algú arriba aquí es troba  amb una sèrie de tràmits burocràtics que desconeix, més que res, com qualsevol altra persona quan arriba a un lloc nou amb una legislació pròpia, amb uns requeriments, per feina quins, són els papers que has de fer, per on has d’anar, a nivell de sanitat, com em dono d’alta la CASS... Problemes d’aquest tipus, o el senzill problema que es pot trobar molta gent aquí, que és el de trobar escola per als fills. Quines escoles hi ha al país, com escolaritzo els nens que tinc a càrrec... Doncs mirar tot això d’aquí, simplificar-ho i explicar-ho una mica a partir d’algú que ja té l’experiència, es tracta de fer una espècie de retorn d’experiència a la gent que et vingui d’aquí. 
Com s’ha de fer això? Doncs, d’entrada, donant-se a conèixer, via una sèrie d’activitats, com la que vam fer l’altre dia aquí a l’ambaixada i que en pensem fer dues, tres, quatre més al llarg de l’any, per fer-ne difusió, per donar-se a conèixer com a comunitat, i segon, un cop ets conegut, doncs traspassant l’experiència: jo m’he trobat amb aquest problema, recorda que t’has de donar d’alta 10 dies abans que tinguis el contracte per fer això... Les típiques coses que si no les fas... 
En resum, no hi ha una problemàtica que afecti més els espanyols que els altres? Són casuístiques que es pot trobar qualsevol que arribi al Principat. 
J.A.V.: La problemàtica principal d’aquí a Andorra és el tema de l’habitatge, evidentment, però és clar...

I la nova Llei del català pot suposar un problema? Des de l’associació, es veu com un problema o no? 
J.F.: No, jo crec que aprendre idiomes està bé. Andorra té el seu idioma oficial i conèixer-lo crec que és fins i tot desitjable, convenient i adequat perquè és la llengua del país on s’està. No li veig més dificultat.

Com que hi ha qui ho critica... 
Una altra cosa és que, per exemple a nivell financer, les converses internament es tenen més en anglès o en castellà, però perquè és més funcional la interactivitat internacional tenir-la en anglès o castellà que en català, perquè potser també hi ha més població o més experts amb aquests idiomes. També hi ha la qüestió que la població d’Andorra creix un 4% anual. Europa, França, Espanya ho fan un 0,3%, una desena part. Aquí es creix molt més, amb població que ve d’Espanya, de l’estranger, i que ve amb l’espanyol, i per a ells és més comú  parlar castellà o francès o portuguès que en català, però no deixa de ser que s’aprèn amb la convivència i no crec que sigui una dificultat. 

Tenen relació amb la delegació del govern de la Generalitat? O cadascú fa la seva?
J.A.V.: Són les relacions que hi ha habitualment entre governs, com bé tu deies. 

Ho dic perquè la delegació també té aquest contacte directe amb els residents catalans i organitza activitats i accions.
J.A.V.: S’ha de continuar potenciant, evidentment. Però compta que l’associació fa poc que ha estat constituïda i creiem que el camí ha d’anar conjunt, en paral·lel i, evidentment, amb tota la col·laboració possible. 
J.F.: Estem oberts a tot. Som clars i transparents. El nostre primer pas en aquest sentit és la interacció amb l’entorn, la població de la Seu d’Urgell i tota aquesta zona més pròxima, que cohabita amb el Principat d’Andorra. I ens encantaria, als transfronterers, poder integrar-los, perquè per proximitat és més natural. A continuació amb tot. Però més a nivell particular o empresarial que polític. 
J.A.V.: Però a nivell institucional també.