És una espina que té clavada i que darrerament amb la celebració de les festes majors encara la té més endins: que no es vegi la necessitat del punt lila per part d’alguns comuns o que es pensi que amb un punt lila virtual ja n’hi ha prou. Potser sí per complir, però no per donar resposta als joves en tot el que té a veure amb l’oci nocturn. I si no ha de ser de la Creu Roja, no passa res. L’important és que hi sigui.
Una de les prioritats de la Creu Roja és la gent gran. Quin balanç fa del servei de teleassistència mòbil?
Aquest servei complementa el de teleassistència domiciliari. Del domiciliari teníem a final de juliol 647 usuaris i del TAM, tot i que fa poquet, ja tenim 15 usuaris. I tenim llista d’espera. Sembla que està tenint molt bona acceptació.
Quan diu llista d’espera, és perquè no tenen més rellotges?
No, no, perquè no tenim estructura suficient per donar l’abast. Perquè tenim molta demanda.
També hi ha en perspectiva en nou centre de dia.
En breu ja es farà pública l’ampliació de la xarxa nacional de centres de dia. Al setembre se li donarà publicitat. Està prevista una roda de premsa per presentar-ho, i com que anem de la mà del Comú, que ho promou no volem fer espòilers.
Serà del Comú i la Creu Roja el gestionarà?
Serà un espai del Comú, que ens el cediran i nosaltres el gestionarem, com el de Sant Julià.
La posada en marxa serà abans de final d’any?
Serà a principis d’any.
El local s’ha d’adaptar molt?
S’hi han de fer obres, no majors, però se n’han de fer. I la construcció fins al setembre no et fan res.
Per a quants usuaris podria ser?
Encara no ho hem definit. Està parlat, està tot acordat, amb el ministeri de les Socials també, però encara no hem firmat cap conveni.
Pel que fa als usuaris, seguim sense llista d’espera.
No hi ha llista d’espera. Els nostres els tenim al 88% de mitjana d’ocupació. Encara hi ha places disponibles. A nivell sociosanitari, avui per avui s’han posat mitjans perquè no hi hagi llista d’espera i l’oferta és suficient.
El vostre segon gran repte és el jovent.
Hi estem treballant moltíssim. Per a nosaltres és una preocupació que ja vam identificar i que sortosament ja hem pogut treballar en molts aspectes. Esperem que en el segon semestre encara hi hagi més recursos per a aquest projecte.
Anem a pams. Punt lila.
Hem tornat a fer amb alguns comuns el punt lila, que és per a tothom, evidentment, però la realitat és que majoritàriament l’oci nocturn és per al jovent. És una constatació.
Acaben d’engegar també el Rolling And. Com ha anat?
Estem especialment contents per la seva acceptació. S’ha estrenat a Canillo per la festa major. Hi va haver 20 intervencions que van afectar 30 persones, a banda de 16 tapagots que vam distribuir. Va funcionar molt bé. Només van ser dos dies.
També a Sant Julià i a la capital.
Sí. Avui en dia oferim el dispositiu de primers auxilis, el dispositiu de punt lila i el de Rolling And. Els tres dispositius estan molt orientats a l’oci nocturn i a tot el que passa a l’oci nocturn. Aquí voldria felicitar els dirigents comunals d’aquestes tres parròquies i malauradament traslladar la meva tristor a les parròquies que no han estat protegides.
I doncs?
Sobretot quan llegeixo els incidents que han succeït i s’han produït en aquestes festes majors. Malauradament qui paga les conseqüències són les persones, els joves. I aquí voldria fer una crida a totes les administracions comunals, que si us plau donin prioritat a aquesta seguretat, a aquesta sensibilització, a aquesta prevenció, no només intervenció, per prevenció. Una noia ens va dir que va estar buscant el punt lila en una de les festes majors no cobertes per una cosa greu i no va estar atesa per ningú.
Llavors, clar, baralles, punts lila, consums, malauradament, i sobretot m’agradaria presentar-ho en el sentit no de crítica, però de veritat aquests dispositius tenen una funció, i és per al bé dels joves. I si no l’ha de posar la Creu Roja tampoc no passa res. Que el posi algú, però que el posi.
Repassem, a quines parròquies hi ha hagut enguany punts lila?
A Canillo, sí; a Escaldes, no; a Sant Julià, sí; a Andorra la Vella tots els dispositius; a Encamp només punt lila, a Ordino res i a la Massana tampoc.
Hi ha parròquies que no veuen la necessitat?
Cada corporació sap el que ha de fer. Però si us plau, a totes és una necessitat. A la nit passen coses
També en algun esdeveniment n’hi ha hagut de virtual. Què en pensa?
Ho he vist en algun acte, sí, privat o públic, que posen un punt lila virtual. Posen un full mida A-3, o un A-4, amb un QR. Perdoni? No han entès res del que és un punt lila. En algun cas, el full estava darrere la barra, al costat del whisky i del vodka. Hi ha algú que no ha entès la necessitat, la funció. I aquí sí que voldria fer una crida perquè realment té una funció. Als nostres dispositius no posem la gent allà per fer bonic. I crec que els retorns de la ciutadania, del jovent, us asseguro que avui per avui no ens n’ha arribat cap de negatiu d’aquests tipus de dispositius, al contrari, en tenim molts, de molt variats i tots positius. Penso que és important tenir-ho en compte.
I de les altres activitats per a joves, quines destacaria?
Els campus en col·laboració amb la FAF i les colònies que estem fent, que també estan tenint molt d’èxit. Vam fer unes colònies a les instal·lacions d’AINA, que ens van amablement cedir i ho agraïm.
Telèfon de l’Esperança. Insisteixen que s’ha de posar en marxa.
Sí. És un projecte del ministeri de Salut. Aquí pot ser l’única funció que volem tenir és simplement sol·licitar, demanar insistentment l’activació d’aquest telèfon al més aviat possible. Ens preocupa molt el suïcidi. Van sortir unes estadístiques, l’última del 2021, i crec recordar que eren entre 7 i 8 suïcidis l’any, dels quals el 34% són adolescents. Això és gravíssim. I per això hi insistim una mica fruit d’aquesta xifra i d’aquestes vides perdudes. Totes són importants, però especialment algú que és menor d’edat, adolescent i té tota la vida al davant, que es llevi la vida... Això ens ha d’entristir molt a tots.
I amb el telèfon de l’esperança es podrien evitar?
El telèfon de l’esperança no farà que d’un dia per l’altre no hi hagi més suïcidis, però hem de posar mitjans per reduir-los. Només que salvem una vida, ja val la pena.
Però hi ha projectes que van molt lents i aquest recurs en concret suposa tenir gent que se n’encarregui 24 hores i 365 dies.
Ha de ser dia i nit, festius, cap de setmana. Fa uns mesos vaig estar a Madrid, a la seu de Creu Roja Espanyola. Ells tenen delegat per la Comunitat de Madrid, la gestió d’un número també de suïcidi. La quantitat de trucades que reben, no sé si em van dir mil al dia. Ens deien que era brutal, fins i tot ens deien també les hores més complicades. Li dic de memòria, però no sé si deien que eren de les 10 de la nit a la una de la matinada, caps de setmana, festius... Entre setmana és quan menys et truquen. Increïble. Per això que, evidentment, s’han de posar uns recursos, s’ha d’implantar un call center. Aquí no s’ha d’inventar res, només cal copiar el que ja està funcionant en altres llocs.
La iniciativa de pisos tutelats de Sant Julià, arrencarà.
Jo vull creure que si hi ha voluntat política, això es tirarà endavant. És veritat que aquí és Comú i Govern.
I el centre per a joves amb problemes de salut mental i addiccions. Com està?
Està molt avançat. Fa pocs dies hem tingut una reunió amb el ministeri de Salut, i sembla, sembla amb prudència, que hi ha molt bona predisposició per fer-ho avançar. Això és un recurs que sí que vull creure que arribarem a portar a terme. Les sensacions són molt bones. Ho reprendrem al setembre. I vull pensar, desitjo i espero que el vegem abans de final d’any.
El lloc ja el tenen?
No el tenim encara. Aquí hi havia diverses opcions. O aprofitem un espai nostre o anem a buscar un local amb la dificultat del mercat immobiliari actual. Primer, provarem el recurs i després buscarem l’espai.
La problemàtica de captar i fidelitzar talent que tenen tant el sector públic com el privat, també la pateixen?
Tenim 66 empleats i ens veiem amb les mateixes problemàtiques que qualsevol entitat pública. Aquí el mercat laboral està molt tensionat, hi ha molta demanda laboral. La problemàtica de l’habitatge ens afecta el mateix per contractar algú de fora. I a més hi ha un altre problema. La Creu Roja no té la capacitat de pagar uns sous que poden arribar a pagar una altra entitat privada o pública. Hi pot haver un aspecte vocacional que juga al nostre favor i que vull creure que majoritàriament les persones del nostre equip tenen. Però també és cert que si no hi ha un mínim de remuneració això no serà suficient per retenir el talent.
No ho transmeten, però.
Doncs tenim la mateixa. Ara estem buscant una terapeuta ocupacional, que ja en tenim una, però en volem una altra. I és un perfil molt concret, molt assistencial i no en trobem. I quan s’hi interessa algú de baix i pregunta pel sou diu que està bé, però i l’habitatge? I comencen a buscar...
L’horari que tenen potser els beneficia una mica.
Als centres de dia, sí, perquè és de dilluns a divendres, de 9 a 5, els de transport acaben a les 19.15. No hi ha nocturnitat ni caps de setmana ni festius, la conciliació és més fàcil. Això ajuda, però fora d’això la problemàtica és la mateixa.
