Com va venir a parar a Andorra des de l’Argentina?
Per l’oferta laboral. Jo ja era conductor allà i em van proposar venir cap aquí.

Les condicions laborals eren més favorables o la situació del país era dolenta?
Sobretot a la meva ciutat, Rosario, estaven malament les coses en l’àmbit de la seguretat. Per això vam venir.

Europa és com s’esperava?
Algunes coses són millors, d’altres igual i algunes pitjors.

Tornaria a venir o s’ho pensaria més?
No me’n penedeixo, però sabent com és, m’ho pensaria més. Europa tampoc és el que sembla. En part, m’ha decebut. Andorra és un bon lloc, em dona seguretat i tranquil·litat, i sempre n’estaré agraït.

Hi ha poca acció sindical?
Hi ha molt poca activitat sindical i els drets dels treballadors no són respectats. Per això em vaig posar a defensar els drets dels companys, ja que treballar en aquestes condicions és molt dolent.

Han tingut suport d’altres sectors en la seva lluita?
Sí, hem rebut suport d’altres empreses que ens han donat alè, ja que estaven sorpresos del que fèiem.

Estan marcant un camí?
Espero que sigui un principi i que els treballadors comencin a defensar més els seus drets i no es deixin trepitjar.

Passa massa això?
Sí, i això em va fer entrar en la lluita, perquè s’adonin que no som esclaus, sinó que som treballadors i tenim els nostres drets.

És per por o ignorància?
Molts cops, alguns companys m’han demostrat que és per por que els expulsin del país o no aconseguir una altra feina. I no és així.

De moment, han guanyat una ‘batalla’ però no la ‘guerra’. Està cansat?
No, al contrari, estem més motivats que mai, perquè el que ha passat ha estat un gran indici i això ens ha donat més ànims per seguir lluitant.

És complicat fer de xofer i de líder sindical alhora?
Sempre tindràs companys que no et donen suport, això passa a tot arreu. Porto onze anys al sector i sé com va, però s’ha de seguir amb les nostres conviccions i pensar que tot el que s’aconsegueixi serà pel bé dels companys.

Ha tingut moltes reunions amb el seu cap. Entén una mica més la seva posició?
Ara mateix, estem molt lluny. Sempre hem volgut tenir un bon diàleg amb l’empresa. El senyor Dallerès pot tenir molta experiència en el sector, però poca en conflictes amb treballadors. Fins a la data, mai ningú s’havia posat davant d’ell, i això ara es reflecteix.

Com va rebre la notícia que s’impugnava el laude?
Amb tranquil·litat perquè tenim un bon assessorament legal. Estem tranquils, també hem parlat amb altres advocats laboralistes i la sentència arbitral no es pot canviar.

Confia en la Justícia?
Hi tinc tota la confiança. Ara bé, no sé per quin motiu l’empresa ha tractat d’incapaços el Govern i la Justícia, perquè estaven confiats que el laude sortiria a favor d’ells.

Estan enrabiats?
Sí, i tracten d’incompetents el ministeri de Treball, cosa que no entenem. Estan acostumats a fer la seva voluntat i una vegada que surt en contra no saben com encarar-ho.

Ara mateix, de què depèn que vagin a la vaga?
Depèn que l’empresa acabi de posar els horaris intensius i els dies de festa.

S’està complint la gradualitat que exigeix el laude?
El laude posava quinze dies, els hem donat, l’empresa va començar per l’L6, després havien de fer una altra línia i no la van fer, i hem donat quinze dies més, que ja s’han complert. Els quatre membres del comitè d’empresa i la nostra advocada estem analitzant els passos a seguir.

No depèn de la decisió del Tribunal Superior, sinó si s’aplica o no el laude?
Exactament. El procés de nul·litat trigarà vuit mesos, i mentrestant l’empresa ha de complir amb el laude.

Compleix?
Ara mateix no, només en una sola línia.

Per què es va fer xofer?
Ve de família, l’avi, el pare i el meu germà ho eren. I el meu pare també era sindicalista.

Per què li agrada ser xofer?
No qualsevol pot ser xofer, t’ha d’agradar, si no t’agrada no aguantes. M’agrada conduir i portar la gent. Els mateixos passatgers et coneixen i es crea una relació.

Es podria millorar el servei de transport públic?
Sempre es pot millorar perquè els passatgers estiguin a gust. Uns mesos enrere hi havia un altre ambient, els conductors estaven més relaxats, no hi havia tanta tensió, els busos sempre estaven nets i els viatgers pujaven amb un altre ànim. Era tot diferent.

Hi ha tensió al bus entre el passatger i el conductor?
Clar. El passatger entra al bus amb mala predisposició i el xofer igual per no tenir uns bons horaris.

Però el viatger potser té pitjors condicions laborals que les dels xofers?
Pot ser, però ve amb mala predisposició, i això, juntament amb la del xofer, crea un ambient tens. De vegades, el xofer saluda el passatger i aquest no emet cap so.

Els culpen?
Majoritàriament, sí, i això afecta el servei.

Però la situació es pot allargar mesos?
No volem que duri mesos, el laude s’ha de complir.

Si no guanyen la ‘guerra’, es veu continuant?
Continuaré treballant perquè les coses canviïn. Mai va ser la nostra primera opció arribar a aquest punt, però des de l’inici l’empresa va voler imposar, i això no és just. Per això no crec que es perdi la guerra i som optimistes perquè aviat canviïn les coses.