Olivier Bracque exerceix com a portaveu de la Visura Ciutadana i explica com han estat els començaments d’aquest organisme que fa una mica més d’un any que es va constituir. A més d’animar la població a participar-hi, parla del seu funcionament i com millorar-lo de cara a la pròxima Visura que es constitueixi, i explica que l’acord d’associació amb la Unió Europea és el següent tema sobre el qual volen treballar.


Fa una mica més d’un any que es va constituir la Visura, quina valoració en feu?
Ha sigut molt complicat de començar, perquè hem hagut de decidir entre nosaltres el funcionament: quan fem reunions; si agafem decisions; com les agafem: per majoria, si necessitem un quòrum o no. Tot això ho hem hagut de definir entre nosaltres i per tant hem trigat molt abans d’arrencar realment i tenir cites de reunions que hem demanat amb els ministres i amb la gent de la societat civil. A l’inici ha sigut una mica complicat, ara estem funcionant de manera normal, fem reunions cada mes i quan necessitem o volem fer una reunió per temes concrets, demanem trobades. Ho fem a través del Govern perquè és molt més fàcil, ells tenen més accés a un ministre o a un cònsol major que no nosaltres. Però aquest any, de fet, no hem pogut fer més coses perquè hem passat molt temps a l’inici per definir la manera de treballar.

Clar, perquè vostès són la primera Visura que s’ha constituït. Aquestes decisions que han pres de funcionament poden servir com a mínim de base per a la pròxima que es constitueixi?
L’objectiu que hem tingut quan hem agafat aquesta manera de treballar és de ser bastant flexibles perquè la gent que pot venir, si es continua la Visura després de nosaltres, no hagi de tornar a pensar-ho tot. Tampoc no hem agafat decisions rares a nivell de funcionament, hem decidit tenir un quòrum quan agafem una decisió important, però sempre podem agafar decisions encara que no estiguem reunits presencialment, via WhatsApp o per una trucada.

Quin tipus de decisions es prenen?
Per exemple, decidir que ja hem tancat un informe i que ja el presentem, són aquest tipus de decisions que agafem.

Quants informes han fet?
Hem fet un informe sobre l’habitatge, que està publicat i està penjat a la web, i després tenim un informe sobre el medi ambient que encara no ho hem tancat perquè no hem tingut temps.

També perquè també són deu persones que s’han de posar d’acord d’alguna manera...
De fet, a nivell de grups de treball no tots participem a tots, a medi ambient hi ha unes quantes persones que participen, després tenim un altre grup de salut i un altre mes, que depèn de la sensibilitat de la gent s’apunten als temes que...

Tenen unes comissions de treball temàtiques, vaja.
I a nivell d’informes, tenim aquest de medi ambient que està pendent d’aprovar i penjar. S’ha penjat un document sobre la salut, i aquest és una mica diferent perquè, a més a més d’aquest grup, han participat al pacte d’estat.

Aquests informes els fan de mutu propi o per encàrrec de, o n’hi ha de tot?
No. Hem triat nosaltres els temes a l’inici i nosaltres hem fet reunions amb gent que està dins d’aquest tema, per exemple per l’habitatge hem parlat amb la ministra, la senyora Marsol, i també entre nosaltres, i perquè hem triat aquest tema, fem un informe i el publiquem, però no tenim una petició del Govern o d’una persona en concret per fer un estudi d’una cosa...

I tenen la sensació que se’ls ha escoltat, que des del Govern s’està fent servir aquest informe? Se l’han llegit? O...?
Se l’han llegit a nivell d’habitatge, sí, perquè nosaltres, abans de publicar l’informe, el que hem fet és enviar l’informe a la senyora Marsol perquè hi pugui donar un cop d’ull, i després l’hem publicat, un cop sabíem que ella l’havia rebut i llegit. Però el retorn que hem tingut, de fet, no ha sigut molt positiu. És a dir, nosaltres estàvem esperant de fer una altra reunió per confrontar idees però la resposta ha estat que moltes gràcies per l’informe, que se l’havia llegit i que la majoria de les coses que nosaltres havíem proposat ja estaven en marxa. Per tant, no hem tingut el seguiment que nosaltres esperàvem de la part del ministeri d’habitatge.

La Visura, en teoria, era un organisme per traslladar les inquietuds de la ciutadania al Govern.
Sí, la idea és aquesta.

Clar, les inquietuds amb el document s’han traslladat.
Jo crec que nosaltres hem fet la feina. Després, és evident que tenim la legitimitat que tenim. És a dir, hem contestat a un edicte, s’ha fet un sorteig i hem sortit escollits i estem participant amb la visura. Després, no hi ha cap obligació per a ningú de govern d’escoltar el que nosaltres podem proposar.

Però se’n podria treure més profit, potser, a nivell institucional. Ja que s’ha constituït, que és una cosa que ha decidit el Govern de constituir i que us paguen una mica, no?
Tenim 300 euros anuals.

Al final feu molta feina, potser s’hauria de pagar més i tot.
El tema de quant podem cobrar per fer aquesta feina, jo crec que no és el més important. Perquè sí que passem moltes hores i que és una feina que, si vols, pots dedicar-hi moltes hores. Però el més important és, primer, tenir la informació sobre els temes que li interessen i, després, de poder, a partir d’aquesta informació i dels comentaris de la gent o del que podem sentir de la societat, fer arribar un informe. Més que el que podem cobrar per fer aquestes tasques, el que és interessant és tot aquest procés. Després és evident que pot ser molt frustrant per a la gent de la Visura el no tenir realment la sensació que hi ha alguna cosa darrera. Fem reunions, fem un informe, i aquí s’acaba.


Que potser podrien estalviar-se els 300 euros, però donar continuïtat al que esteu posant damunt la taula.
O potser, en comptes de tenir els 300 euros, tenir un petit pressupost per fer més comunicacions amb la premsa, per exemple, tenir una web pròpia, tenir més mitjans econòmics per fer més comunicacions.


Perquè al final queda dins la plataforma de visc.ad i molta gent encara no sap ni què és la Visura i ja fa més d’un any que funciona.
Jo crec que un problema d’això és que la gent és molt negativa. Hem fet reunions amb gent que et diuen que sí, però vosaltres sou dependents del Govern. Quan comences la reunió així, ja et passes mitja hora per explicar que no és així, però diuen que si volen mirar l’informe han d’anar a una web del Govern. Per defecte sempre hi ha sospites de potser aquesta gent està allà per divulgar idees del Govern o per donar-li suport, quan no és l’objectiu.

Per això demanava també si creuen que se’n podria treure més profit, en el sentit que a vegades fa la sensació que des del Govern, no dic que sigui el cas, es creen organismes com per validar les seves polítiques.
És una mica la sensació que podem tenir, de fer una feina que al final no interessa a ningú, el que interessa és crear la Visura i després ves a saber què passa.

Perquè així el Govern pot dir que ja obre la participació ciutadana.
Jo crec que hi ha gent del Govern que sí que ha entrat dins del joc i fem reunions, per exemple amb el ministre de medi ambient hem fet dues reunions perquè la primera no hem tingut temps d’acabar-ho tot, i el mateix Guillem Casal ha proposat una segona reunió, i hi ha gent que jo crec que sí, que pensen que pot ser una bona idea. Però al final ningú té obligació de comptar amb nosaltres. Potser per les pròximes generacions de la Visura, una cosa que es podria canviar, és de, en comptes de deixar al grup triar el que vol fer, és aprofitar aquest grup que està muntat i quan hi ha un tema a nivell social que surt, doncs reunir aquesta gent, amb altres experts, com s’ha fet a França a nivell de medi ambient o per l’eutanàsia, i dir tenim aquesta pregunta o aquest neguit o aquesta situació, a veure què podem fer. I a partir d’aquí, fer l’estudi i fer realment propostes que, vinculants no poden ser, perquè no tenim cap legitimació...


Però que surtin de la població.
Que surti d’allà. Penso que seria més interessant, fins i tot per la gent de la Visura, arribar a fer propostes que realment tinguin més pes.

Per la gent de la Visura i per la ciutadania.
Sí, sí.

Justament, proposeu de potser canviar una mica o aprofitar que ja hi ha aquest organisme, i que a part de triar ells en quines temàtiques creuen que la societat està preocupada i vol oferir-vos solucions, que també des de govern es demani per certs temes. No sé quines altres aportacions de millora faríeu de cara ja la propera Visura?
Jo crec que si tenen més visibilitat a fora, la gent o institucions, per exemple l’habitatge podia tenir necessitat de saber o fer un estudi i comptar amb altres. El que falta, més que res, és tenir més visibilitat cap a fora.

I més relació amb...
Sí, però ja si tenim més visibilitat a fora, ja la gent s’interessarà en el que fem i amb això pot crear una dinàmica interessant.

Heu dit que heu fet un informe sobre l’habitatge, que hi ha un de medi ambient a punt de sortir, també hi ha un document en relació amb salut, no sé si en queda algun més a la cartera, i quins volen treballar de cara a aquest segon any?
Ara, el que volem treballar és el tema de l’acord amb la Unió Europea, perquè hem fet una carta abans de l’estiu per demanar més informació al Govern. Més que demanar, per fer una mica d’alerta. La sensació que nosaltres tenim, amb la gent que podem conèixer o la gent que t’explica coses, és que la informació que dona el Govern no és la informació que està esperant la gent. Aquesta informació que no té la gent pot crear un efecte supernegatiu.

Però potser no existeix aquesta informació que la gent esperava i que...
Jo crec que la informació ja està. Ja tenim la traducció en català, ja tenim un estudi econòmic que s’ha fet, per tant pot ser és més la manera de presentar aquesta informació. Per tant, el que volem fer ara, al setembre, és mirar com podem ajudar al Govern, no agafar una decisió de dir que sí o que no a l’acord,  sinó a traslladar la informació i a veure com es podria fer.

Hem parlat de com millorar la Visura en general, però després de l’experiència, què els diria als propers integrants de la Visura? Perquè hem d’esperar que al febrer tornin a fer la convocatòria i tot plegat.
A la primera només s’han presentat unes 25 persones, em sembla, i jo espero que hi hagi molta més gent que es pugui integrar. Jo diria a la gent que, encara que tinguin dubtes, que es presentin i que sí que realment val la pena de provar de participar en aquest tipus d’organisme.

Encara que després quedi allà...
Sí, al final pot ser, però si hi ha molta més gent que es presenta a l’edicte, la Visura tindrà més pes, que no sigui una cosa entre els quatre friquis que s’interessen per les coses. I jo crec que, sobretot amb el tema de l’habitatge, que hem tingut manifestacions, que la gent...

Manifestacions històriques, mai vistes a Andorra.
Sí, jo crec que tota aquesta gent que ha participat i que s’ha manifestat, que es presenti al pròxim edicte. Perquè no cal ser andorrà, només s’ha de ser resident i no hi ha limitació de res.  Per tant, tothom es pot presentar i tothom que té ganes de fer avançar les coses que es presenti. Jo crec que com més gent es presentarà, més pes tindrà la Visura.