‘Chumi’ Ortega, escorta del BC MoraBanc Andorra
 
José Francisco Ortega, més conegut esportivament com a ‘Chumi’, és fill d’un exboxejador olímpic espanyol i per a ell cada partit a l’ACB és un premi. En el món del ciclisme d’ell en dirien que és un gregari. No és un anotador compulsiu, però li agradaria, tot i així, el de Yecla és l’ànima a nivell defensiu d’aquest BC MoraBanc. Per a Joan Plaza és tot un luxe. A ‘Chumi’ li agrada el ‘fang’ i ell n’és ben conscient.
 
La primera pregunta és quasi obligada, què ha fet Joan Plaza a banda de trencar una ratxa negativa de set derrotes consecutives?
[Somriu] Què ha fet Joan Plaza?  [torna a somriure] Canviar la dinàmica. És el que necessitava l’equip. Com també canviar l’estructura i l’energia que ens transmet. Hem fet un clic i hem aconseguit guanyar dos partits, un contra València Basket i un altre a la pista del Dreamland Gran Canària.
 
Vau arribar a estar bloquejats a nivell mental abans de la destitució de Natxo Lezkano?
Potser hi havia molta tensió i dins de la pista es reflectia. No vam aconseguir trobar-nos a nosaltres mateixos i la situació va arribar a un punt que era molt complicada. Per tant, feia falta un canvi i el club va prendre aquesta decisió de destituir Natxo Lezkano. I al final, ens ha anat bé.
 
Quan va arribar Joan Plaza, quin missatge us va donar?
Que anem amb la mentalitat de fer una segona volta històrica. Ell ha vingut a això i nosaltres volem estar dins d’aquest vaixell que ell lidera des de la banqueta. Anem tots a l’una, que és el més important, i ell ha volgut transmetre això. També ens va dir que volia que ens divertíssim a dins de la pista, especialment, defensant i aquí jo crec que és on hem fet un pas endavant. I en atac, amb el talent que tenim, no hi ha un altre. 
 
L’única solució era fer fora Natxo Lezkano?
No sé si era l’única solució, però l’entrenador, per desgràcia, sempre està en el punt de mira i és el primer a qui tothom assenyala quan les coses no van bé. A vegades és injust, però és el negoci i va així. Des de dalt van prendre aquesta decisió i jo no sé si era la millor o la pitjor, però al final ha anat bé. 
 
Hi ha alguns jugadors, amb Joan Plaza, que han fet un pas endavant i ha estat massa evident. Com si s’haguessin alliberat.
Jo no diria aquesta paraula d’estar com a alliberats sense Natxo Lezkano, però sí que és veritat que alguns estaven amb aquesta tensió i també bloquejats. Tot i que jo no sé si era per l’estil de joc que plantejava Natxo, que no els arribava la seva oportunitat i potser sí que han fet un pas endavant. De fet, això mateix és el que li feia falta a l’equip i tots hem fet un pas més. Alguns no es trobaven a gust amb Natxo i ara sí que se n’estan trobant.
 
En el partit contra el València Basket es va veure més d’una jugada on hi havia fins a tres o quatre jugadors lluitant per una pilota arran de parquet. El públic va embogir...
S’ha de notar aquesta energia i aquesta intensitat. Ganes, desig... És cert que el públic es va posar dret per una defensa. I tot plegat, per a mi, és meravellós. A mi em va encantar aquest moment, i això ho tenen els jugadors de manera innata. Està dins de cadascú. I no és perquè Joan Plaza ens ho digui, perquè Natxo també ens ho deia. Surt de dins dels jugadors fer aquesta acció del joc. Al primer minut de joc també Shannon Evans II defensant tota la pista i al final tot això es contagia. Això és el que volem. Hem de fer aquest pas endavant i anar tots a l’una. 
 
Nom per nom, no hi ha una plantilla dolenta per estar lluitant només per no baixar.
No. Durant la temporada sempre hi ha alts i baixos i a nosaltres ens ha tocat una  mala ratxa que ens ha durat més del previst. Jo sempre he dit que tenim equip suficient per estar més a dalt i anem a fer una segona volta, no sé si històrica, però sí que farem una segona volta millor del que ens mereixem.
 
L’ha sorprès Joan Plaza? Ell és el tècnic més experimentat que ha tingut i que també hi ha hagut al club.
Sí...  Estic gaudint molt el fet d’estar al costat dels jugadors que tenim i ara d’aquest entrenador. Tenir un entrenador amb tanta experiència, que ha estat al Reial Madrid, a l’Unicaja Màlaga, és a dir, a equips d’alt nivell i després tenir els companys que tinc... Per a mi estar aquí és un somni.
 
És el jugador perfecte per ajudar a sortir d’uns moments de molts dubtes pel seu esperit de lluita. Molts diuen al Pavelló Toni Martí que els agradaria tenir onze ‘Chumi’ Ortega.
[Somriu] A mi m’agradaria també ficar-les com Jerrick [Harding]. Cadascú té el seu paper, i això és el que té bo de l’equip, que cadascú sap el rol que té. Si jo puc transmetre aquesta energia i donar aquest exemple, que tots els meus companys es contagien en defensa, doncs serà benvingut.
 
S’esperava arribar a aquesta aturada havent guanyat a València i Gran Canària?
L’únic que sabia era que anàvem a fer aquest pas. Tenia confiança. Sabia que Joan Plaza anava a canviar l’equip, però a vegades els resultats són incontrolables. 
 
A Gran Canària no vau començar bé, però es va reaccionar perquè hi vau creure. Amb Natxo, no està bé comparar, però aquests partits no es treien.
A veure, no és que sigui per l’entrenador. Aquells partits amb Natxo es perdien per un bloqueig mental que patíem, però és que aquest equip té aquesta resiliència que es va veure a Gran Canària. Vam tenir coratge de seguir lluitant. Vam ser capaços de reaccionar.
 
I ara toca la Copa a Gran Canària. N’estarà pendent, tot i no poder-la jugar?
És clar! Dijous farem un sopar d’equip per veure la Copa junts i gaudir d’aquest moment.
 
Qui és el favorit al títol?
Jo soc aficionat del Reial Madrid des de petit i hi ha Facu Campazzo que és un exemple a seguir.