Aleksandar Djordjevic, més conegut com a Saša, va ser considerat com un dels millors bases d’Europa dels anys 90. El de Belgrad es va formar al KK Partizan, on va guanyar l’Eurolliga al 1992, a banda de dues lligues, dues copes i tres Copes Korac. Va arribar a jugar al Barça i també al Reial Madrid. I només vuit partits a l’NBA amb els Portland Trail Blazers. Pocs hi han hagut com ell, però el 2012 un jove Nikola Radicevic va ser inclòs al cinc ideal del Campionat d’Europa júnior de l’any 2012 disputat a caball entre Lituània i Letònia. La seva selecció va acabar tercera i la Croàcia de Dario Saric campiona amb un recital de l’actual jugador dels Denver Nuggets amb 39 punts, 11 rebots i 4 assistències a la final contra Lituània. En aquest cinc ideal liderat pel croat Saric també hi era Radicevic (12,4 punts, 2,9 rebots i 5,1 assistències) i Mikhail Kulagin (actualment als UNICS Kazan i ex-CSKA Moscú), Marius Grigonis (ara al Panathinaikos i ex-Bàsquet Manresa i Tenerife) i Nikola Jankovic (al Río Breogán).
Nikola Radicevic, que estava sense equip, arriba al BC MoraBanc amb un contracte de dos mesos per les lesions de Shannon Evans II –està a punt de reparèixer–, Ferran Bassas –encara no es coneix l’abast de la seva lesió al bessó, però apunta a dos mesos– i de Rafa Luz –té molèsties musculars als isquiotibials–. El nou base de Natxo Lezkano va ser batejat com el nou Djordjevic quan va ser triat en el cinc ideal del Campionat d’Europa júnior de l’any 2012 amb Marin Maric campió amb Croàcia. El serbi, format al KK Partizan, va signar aquell estiu un contracte de cinc temporades pel Cajasol de Sevilla per estar en dinàmica del primer equip, amb llicència al segon equip de Lliga EBA i també amb el júnior. El club andalús sempre s’ha caracteritzat per aquestes apostes de jugadors joves amb talent i un dels millors exemples va ser el base txec Tomáš Satoranský (ara al Barça) i el mallorquí Joan Sastre (ara a La Laguna Tenerife). De fet, Radicevic es va trobar a Sevilla amb el letó Kristaps Porziņģis, el txec Ondrej Balvin i el georgià Beqa Burjanadze. Tots a disposició d’Aito García Reneses i Radicevic va debutar al 2014 amb només 18 anys amb el primer equip del Cajasol en un partit contra el Gran Canària i només va anotar 5 punts i va repartir dues assistències. Va compartir posició amb Jacob Pullen i Xavier Thames. I després amb Ben Woodside.
Amb l’arribada de Luis Casimiro a la banqueta, el base serbi també va jugar en la posició d’escorta i allà va destacar sent el líder dels andalusos. El 21 de juny del 2015 va ser triat al pick 57 del draft de l’NBA per Denver Nuggets. Els seus 9,3 punts, 2,7 assistències i 2,4 rebots li van valer un bon contracte de tres temporades a l’Estrella Roja de Belgrad, i això que ell es va formar al KK Partizan. Tenia 23 anys, però no va acabar complint el seu contracte amb una aportació de 4,2 punts i 3,1 assistències a l’ABA League i sent el millor passador de l’equip amb 12 minuts de mitjana. A l’Eurolliga, va anotar 3,8 punts i va repartir 1,9 assistències. El gener del 2018 va fitxar pel Gran Canària, que dirigia llavors un vell conegut d’ell, Luis Casimiro. En acabar la temporada va deixar el club canari i també l’ACB per fitxar pel Dolomiti Energia Trento italià després d’anotar 7,2 punts, repartir 2,2 assistències i 6,9 de valoració en els 23 partidos de Lliga ACB. Va signar un contracte de tres anys per debutar a la Lega i tornar a jugar l’EuroCup. El mes de novembre del 2018 va tornar al club canari i el mes de febrer del 2020 va tenir un nou equip fitxant per l’UCAM Múrcia després d’un intercanvi amb el club canari on Manu Lecomte va acabar al club insular. En aquesta segona etapa a Gran Canària, Fotis Katsikaris no va comptar massa amb ell.
A Múrcia va tenir d’entrenador Sito Alonso, però allà va ser l’etapa del coronavirus i només va jugar dos partits amb ell, l’UCAM Múrcia va guanyar el Monbus Obradoiro però va perdre contra el BC MoraBanc. Aquest va ser el segon i el seu últim partit abans que la competició s’aturés per la Covid-19. D’Espanya cap a Grècia per fitxar pel Promitheas Patras i després pel Trefl Sopot de Polònia. En acabar la temporada va anar cap a Lituània per militar al Lietkabelis Panevezys. Amb el club lituà va ser finalista de la lliga lituana eliminant el Zalgiris Kaunas a les semifinals. A la final van caure derrotats pel Rytas. Amb els lituans va anotar 8,6 punts i va repartir 3,8 assistències en 21,6 minuts a la competició domèstica i a l’EuroCup va anotar 6,8 punts amb 4,1 assistències. Això sí, allà va demostrar el seu punt feble, que és el llançament de llarga distància amb un fluix 22% a l’EuroCup i un 31% a la lliga.
L’estiu del 2022, el rodamón serbi va tornar al bàsquet espanyol fitxant pel Bilbao Basket. Va signar un contracte d’un any més un d’opcional. Allà va coincidir amb un vell conegut del BC MoraBanc, Andrew Goudelock. Només va jugar una temporada a Bilbao i va fitxar pel Cedevita Olimpija d’Eslovènia per substituir Justus Hollatz (va fitxar per Anadolu Efes) després d’anotar 5,2 punts, repartir 3,2 assistències a la Basketball Champions League i 6,2 punts i 3,1 assistències a l’ACB. Amb els eslovens va tornar a jugar EuroCup amb 10 partits, 11,1 minuts aportant 2 punts amb 2,3 assistències i 1,8 de valoració. A l’ABA League va jugar 13 partits amb 15,6 minuts i anotant 4,1 punts amb 3,3 assistències i 4,6 de valoració. Allà va coincidir amb un ex-MoraBanc, Jaka Blazic i a les ordres de l’italià Simone Pianigiani.
El de Čačak estava sense equip després de finalitzar contracte amb el Cedevita i el seu agent el va oferir amb la lesió d’Evans II. Finalment, la lesió de Bassas li ha obert la porta al base que apuntava a ser el nou Djordjevic. “Jugador amb molta experiència a l’ACB. Ha jugat diverses temporades i ens ajudarà en la direcció de joc, on ara estem tenint molts problemes”, va assegurar Francesc Solana, el director esportiu, que va afegir que “ve per a dos mesos i esperem que pugui sumar en aquest període de temps”.