Entrevista a Felip Gallardo, cap de llista de l’única candidatura per presidir el VPC

Nascut a Santiago de Xile. Va arribar al país el 1989 i ja acumula més de 25 anys de vinculació amb el rugbi andorrà. Felip Gallardo, nacionalitzat andorrà, fa un pas endavant i encapçala l’única candidatura per presidir el VPC en substitució de Gerard Giménez. Els objectius de la seva llista estan força clars i apostaran pel vessant més social, buscar més patrocinadors i, esportivament, per la continuïtat total.
 
Sempre a l’ombra, però curiosament amb un perfil molt protagonista. Per fi fa aquest pas endavant.
Tinc moltíssima il·lusió de tirar endavant un projecte renovador. No trencarem en res i continuarem apostant per les bones coses que s’han fet, ja que s’ha fet molt bona feina últimament. Això sí, penso incidir més en la part social. Hem de recuperar coses bàsiques del rugbi. Jo sempre he estat un bon segon i en totes les juntes en les quals he estat ho poden dir. I això és com el rugbi, és a dir, fas tota la jugada i després passes l’oval i ara jo em sento com que molts companys han fet la jugada i ara m’estan passant l’oval a mi. Ara la meva idea és fer l’assaig. Per tant, un pas natural,  i puc aportar coses i aquest és un bon moment per fer aquest pas endavant. 
 
Gerard Giménez, en vuit anys a la presidència ha hagut de batallar molt i amb problemes de tot tipus. Està disposat a patir el mateix?
[Somriu]. Ara arriba l’etapa dolça, si se’n pot dir així. Ens concentrarem en el nostre món, és a dir, en el rugbi. Tornem a casa nostra. És cert que Gerard Giménez s’ha menjat molts marrons i jo pronostico que també en tindré alguns, però no d’aquesta mena. Jo m’estimo molt l’FC Andorra i tots els històrics. L’esport és un fet integrador per a tothom. El que em sap greu és que hi hagi aquest conflicte entre un club privat i un d’amateur. Nosaltres [el VPC] vam sorgir de l’FC Andorra. És com si em pregunten si m’estimo la mare o el pare. Crec en la part maca del rugbi, fer pinya, treballar en els nostres valors, i és el que hem de fer nosaltres.
 
Acaba de dir que “tornem  a casa”. N’està tan segur?
Jo em refio del Govern d’Andorra. Ho ha dit per passiva i per activa, fins i tot, el cap de Govern. Nosaltres vam sortir per, entre cometes, un deure patriòtic. Ens ho van  demanar i ho vam fer. Van tenir un any més de pròrroga i encara no han posat una primera pedra a cap lloc com perquè ho pensem, però no han fet res de res. A les proves em remetoo. Si haguessin fet alguna cosa ho podríem considerar. És una instal·lació de Govern i no ho hem d’oblidar. Ells manen. Nosaltres hem estat molt bé a Encamp, però estem en precari i no és casa nostra. L’Estadi Nacional, en canvi, sí que és casa nostra.
 
Veu possible compartir l’Estadi Nacional amb l’FC Andorra?
Sí! Sempre. És només posar-nos d’acord i prou, però compartir... ells sembla que no volen compartir. 
 
Va ser vocal en la junta de Gerard Giménez. La seva llista és continuista?
La junta sortint ha fet moltes coses bones i nosaltres buscarem continuar amb el bo que s’ha fet i millorar el que no està tan bé. Esportivament serà totalment continuista. Vull que tothom segueixi, tant a la base com als primers equips. Han fet una feina genial tots. Em sabria greu que algú de la part esportiva marxés. No tenim cap intenció que passi. S’ha de millorar la part financera, on jo em dedicaré més. Necessitem més recursos. La part social és l’altre punt de la nostra llista. Li hem de donar més coses al soci i s’han de sentir més implicats. Hem estat fora i hem de recuperar el sentit de comunitat en el nostre retorn a casa. Som un club i som del soci.
 
Continuarà Dani Raya al primer equip masculí i Jordi Fidalgo al femení?
He parlat amb ells per sobre i els he dit que m’agradaria que continuessin. Faré tot el possible perquè així sigui. 
 
L’objectiu del primer equip masculí serà ascendir a curt termini a Divisió d’Honor Espanyola o li agradaria tornar al rugbi francès?
No contemplo tornar al rugbi francès. Allà no ens volen, però Espanya ens ha rebut amb les mans obertes i els estem agraïts. L’any que ve hi haurà un canvi a les competicions, ja que hi haurà una primera divisió; una segona,  que serà l’elit; i la segona actual d’ara on estem. Si nosaltres estem a elit tindrem la mateixa despesa dels que estan a primera. Serà un cost important. Si seguim on estem nosaltres ens tocarà la part nord-est i són desplaçaments assequibles. El que vull lluitar fins a l’últim moment és que la gran majoria de jugadors han de ser d’aquí, perquè si el VPC juga bé la selecció també ho farà. El Dani Raya també ho té clar. Per estar a primera no vull tenir una plantilla de 80% de jugadors de fora del país. 
 
Ha parlat ja amb algun jugador actual del VPC de fora del país per renovar?
Crec en la feina del Dani Raya i és feina d’ell saber qui seguirà i qui no. És ell qui sap i mana en l’apartat esportiu. 
 
El primer equip femení ha arribat fins a les semifinals de la Divisió d’Honor Catalana. Preteneu reforçar-lo encara més o ha arribat ja fins al seu límit?
No ha arribat al seu límit. Les noies han fet una feina molt bona i les admiro com a col·lectiu. M’agradaria veure aquesta pinya que tenen en tots els equips. Tindran tot el meu suport per arribar el més a dalt possible. Elles són molt bones i tinc la sensació que no les valorarem suficient. Les potenciarem encara més. 
 
Ocupa el càrrec de secretari general de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR). Sempre es parla de “la família del rugbi”, però com estan aquestes relacions?
Hem anat sempre a l’una i sempre com a rugbi andorrà. A mi m’agrada molt parlar de rugbi andorrà. Acollirem el Campionat d’Europa de rugbi de 7 i m’hi dedicaré el màxim possible. No m’agrada fer diferències entre VPC i la FAR. Vull recuperar això des de la humilitat. El meu és un càrrec de servei al soci i m’el prenc amb moltes ganes de fer les coses. Nosaltres volem ser petits, però matons. 
 
Li fa il·lusió ser el nou president del VPC?
No saps les moltes nits que m’he passat despert pensant el que podríem arribar a fer. Tinc ganes de fer-ho bé en un club de més de 60 anys. Vull que de cara als propers quatre anys sigui millor el club.
 
Pensa a liderar el projecte en més d’un mandat?
No sé si estaré quatre, vuit o vint-i-dos anys. De data de caducitat no me’n vull posar. Aquests quatre anys vull fer-ho bé, i les millores es veuran el 2026 amb coses divertides. Què ho passem bé. És tot un repte. Si als socis no els agrado aniré fora.