Entrevista a Anna Garcia, presidenta del Comitè Organitzador dels Jocs dels Petits Estats d'Europa Andorra 2025

De voluntària als Jocs dels Petits Estats del 1991 i del 2005 a presidenta del comitè organitzador. Anna Garcia, filla d’un home, François, que ho va donar tot per l’esport del país i per l’educació, afronta la tasca que li va encomanar el Comitè Olímpic Andorrà (COA) i té per davant un repte d’alta volada que tindrà una durada de cinc dies, del 27 al 31 de maig.

Del 27 al 31 de maig, Andorra acollirà els tercers Jocs dels Petits Estats d’Europa de la seva història. Està ja tot llest?
Està tot molt avançat. Tot llest encara no, perquè falten detalls per tancar. Això sí, tot el que és important està ja perfilat. Aquestes quatre peces claus d’una organització, com són l’allotjament, el transport, el menjar, les seus esportives i la competició, estan tancades al 98%. Pel que fa a la cerimònia d’inauguració i clausura estem a la recta final. 

Li preocupa molt algun detall?
La veritat és que no em preocupa res en concret. És un esdeveniment d’alta volada que mou moltíssima gent a les set parròquies. Hi ha un treball de coordinació molt important i ho estem acabant de perfilar aquests dies. El que em preocupa més a data d’avui [ahir per al lector] és que el temps ens acompanyi, perquè és un factor clau perquè acabi sent un èxit. Sigui com sigui, la meteorologia ningú la pot controlar. A nivell competitiu sí que hi ha pla B, però no per a la cerimònia d’inauguració. Tenim l’exemple dels Jocs Olímpics de París amb la cerimònia d’obertura que es va fer sota la pluja; tot i així, espero que no passi el mateix.

Nerviosa?
Cada dia és més a prop... Tinc un nerviosisme d’emoció per viure aquests Jocs dels Petits Estats del costat organitzatiu.

François García, el seu pare, sempre somreia i era un home força optimista. Vostè també ho és...
Sí. En aquest cas tinc fe amb l’equip que m’envolta. Hi ha un gran equip dins d’aquesta organització i s’està fent molt bona feina. Aquests Jocs dels Petits Estats seran tot un èxit.

Ell era molt “olímpic” i estava entregat a tots els esports. El té molt present?
La meva història al Comitè Olímpic Andorrà i als Jocs dels Petits Estats té un lligam profund amb el meu pare. És a dir, fa uns mesos vaig trucar al COA per dir-los que la meva vida havia canviat i que tenia temps. Els vaig dir que podia entrar de voluntària i donar un cop de mà dins d’algun sector de l’organització. Tot plegat ho vaig fer pel meu pare, perquè ell deia que marxaria del COA després dels Jocs dels Petits Estats que s’havien de celebrar el 2021, però per la pandèmia no es van fer i ell va morir. Jo volia tancar la seva porta i ser aquí com a presidenta del comitè organitzador no deixa de ser el camí que vaig iniciar per cloure la seva etapa al COA. 

A l’oposició del Comú d’Escaldes, dinamitzadora cultural i ara presidenta del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats...
No deixa de ser un tema organitzatiu. Portava més de 30 anys organitzant molts esdeveniments culturals de tot tipus a Escaldes-Engordany. Són un bon compromís, aquestes dues facetes. No he treballat al món esportiu, però sí que he estat al costat d’algú que el coneixia molt bé. El meu pare tenia molta passió i ens la va transmetre a mi i als meus germans.

Va ser voluntària als Jocs dels Petits Estats del 1991 i al 2005. Què en recorda?
Les vivències entre voluntaris, els esportistes i la gent que ve de fora. Moments inoblidables. Per això he demanat al COA donar un cop de mà amb aquests. Són moments que no s’obliden mai. Moments de companyerisme i d’emoció molt grans. T’enriqueixen moltíssim en un esdeveniment en què  actua tot el país.

Per tant, els voluntaris són el cor dels Jocs dels Petits Estats?
En un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud una clau de l’èxit són els voluntaris: són primordials perquè tot funcioni com ha de funcionar. Són els ambaixadors dels Jocs i són la nostre imatge. A la Fira d’Andorra la Vella volíem assolir la xifra de 500 voluntaris i ho vam aconseguir amb escreix. Encara tenim demanda i aquest país sempre respon bé quan s’organitzen cites d’alt nivell.

Aquests Jocs dels Petits Estats arriben en el millor moment esportiu que està vivint el país?
No sé si el millor moment, però potser s’hi és molt a prop. A Andorra s’ha fet molt bona feina a totes les federacions. Hi ha molta base i, justament, els Jocs serveixen d’aparador i de mirall, algú un dia voldrà ser com els esportistes que hi participen.

Al COA heu parlat d’objectius esportius, és a dir, a quants metalls aspireu per a la delegació andorrana?
No ho hem parlat, però sí que esperem superar les medalles dels últims Jocs aquí al país, que crec que van ser 23, o dels Jocs de Malta, que van ser 21. Ens faria molta il·lusió batre el rècord de metalls dels últims Jocs. 

No hi ha rugbi femení ni tampoc bàsquet. Li sap greu?
Sí. Ens ha sabut molt greu no poder arribar a convèncer els altres països de venir als Jocs d’aquí. Ens hagués fet moltíssima il·lusió. Al bàsquet hi ha hagut un treball molt important. Ho hem lluitat moltíssim, però no ho hem aconseguit.

Està satisfeta de la implicació de tothom?
A nivell dels comuns hi ha una implicació del 100%. S’han implicat en la renovació de les instal·lacions. Bé, a tots els nivells, no hi ha cap tipus de queixa. Els Jocs se’ls han fet seus. 

Molt poca gent parla dels Jocs dels Petits Estats i que se celebren aquí al país. Per què?
Hi ha hagut un problema de comunicació, però hem centrat tots els esforços a fer una campanya que començarà a finals de mes. S’ha vist poca cosa, tot i que un pressupost similar al de fa 20 anys no permet tenir unes campanyes de comunicació de gaires mesos. Hem centrat els esforços en l’àmbit comunicatiu en l’últim tram.

Un pressupost de 4,5 milions d’euros. Estava previst tant?
És un pressupost de contenció. On s’ha intentat donar el que feia falta és a nivell de federacions. Hem fet el màxim i s’ha escatimat en altres partides que no fossin tan essencials. Sempre vigilant aquestes quatre potes claus que he dit a l’inici. Hem cuidat molt l’entorn esportiu. 

Vindrà Thomas Bach –ex-president del Comitè Olímpic Internacional– i Kirsty Coventry –actual màxima mandatària del COI– tal com va dir el president del COA, Xavier Espot Miró?
Thomas Bach ja ens va confirmar la seva assistència i la nova presidenta ho té present a la seva agenda, tot i que falta la confirmació oficial. Thomas Bach hi serà durant els primers dies. Li fa molta il·lusió venir.

El 1991 el país va acollir els seus primers Jocs, el 2005 els segons i el 2025 els tercers. I els següents quan toquen?
Són 9 països i si comptem la rotació només s’han de fer els càlculs. [I acaba amb un somriure]. M’ha sorprès gratament la gran entesa que hi ha amb la resta dels comitès. 

Aquest càrrec l’ocupa de manera altruista i continua sent oposició al Comú d’Escaldes. Ha prioritzat aquests mesos?
La meva prioritat és la meva feina al Comú d’Escaldes-Engordany: vaig a totes les comissions i continuo anant a totes. Hi ha una responsabilitat de cara als ciutadans que ens van votar. I la resta de temps el dedico al COA, però hi ha una data de caducitat. Li dedico el temps que faci falta perquè sigui un èxit, ja que és la imatge del país. 

Ha somiat algun dia en la cerimònia d’inauguració? És de les poques persones que saben com serà...
És un moment màgic per a tota la ciutadania. No he somiat en aquest moment... Quan comenci tot intentaré assaborir-ho al màxim.

El seu pare no es caracteritzava per tenir preferència per cap esport, tot i que abans de la seva mort estava molt vinculat al tennis. Vostè en té alguna?
M’agraden molt tots els esports i no sabria quin triar, perquè tots els he compartit amb ell.