Prudència amb tocs d’ambició

Inici de curs. La Lliga ACB alça demà el teló i ho farà amb quatre partits, i un d’aquests serà el del BC MoraBanc contra el Dreamland Gran Canària, a les 20.45 hores al Poliesportiu d’Andorra. El nou projecte, liderat des de la banqueta per Natxo Lezkano, té set cares noves: Shannon Evans (Joventut Badalona), Ferran Bassas (Dreamland Gran Canaria) Kyle Kuric (Zenit St. Petersburg), Chumi Ortega (Zunder Palencia), Nikos Chougkaz (Peristeri), Sekou Doumbouya (Chorale Roanne) i Ben Lammers (Dreamland Gran Canaria). Sis jugadors han abandonat l’equip: Tobias Borg (Zunder Palencia), Alex Madsen (Hiopos Lleida), Tyson Pérez (Unicaja Màlaga), MIhajlo Andric (Movistar Estudiantes) Jean Montero (Valencia Basket), Juan Rubio (Movistar Estudiantes), Adam Somogyi (Río Breogán) i Marin Maric (Sichuan Blue Whales). I segueixen Rafa Luz, Jerrick Harding, Stan Okoye, Nacho Llovet i Felipe Dos Anjos. I torna després de la seva cessió Aaron Ganal. Hi ha prudència, però amb tocs d’ambició. 
Kyle Kuric és el fitxatge estrella. Té dues lligues ACB amb el Barça i tres Copes del Rei. A més d’una Supercopa d’Espanya. Bon currículum per a l’escorta d’Evansville. Arriba després d’una segona etapa d’un any al Zenit St. Petersburg. Ha signat per dos anys i ara ja tindrà a prop la seva família: la seva dona Taraneh Momeni i els seus fills Arshan i Arsalan. Un d’ells juga a la base del Barça, tant en bàsquet com en futbol. “La meva mentalitat és guanyar cada partit que jugo i vinc a ajudar a aconseguir això mateix al BC MoraBanc”. 
Té 35 anys. Ve d’anotar 12,8 punts amb un 40,9% des de la línia de 6,75 a les ordres de Xavi Pascual. “Tenim ganes de jugar davant dels nostres aficionats, però som conscients que serà un partit molt difícil contra un dels meus exequips ACB. Vaig jugar tres anys allà i els conec molt bé, especialment a Taph Savané [president del Dreamland Gran Canària]. Ells tenen molt bon equip i tenen el nivell per fer-ho molt bé aquesta temporada”. 
Francesc Solana va apostar per ell i Kyle Kuric sap que serà una peça bàsica per a Natxo Lezkano. “Jo crec que tenim un equip molt bo i amb molt de talent. Ara ens toca cohesionar-nos com a grup. Si juguem com a equip ho farem bé aquesta temporada. El primer objectiu és ser el millor equip que puguem ser, però per jugar Copa del Rei i play-off ja veurem. Cada setmana i cada partit necessitem millorar”. 
El nord-americà té clar perquè va acceptar la proposta del BC MoraBanc. “Vaig venir aquí per estar a prop de casa i de la meva família. A més he signat un contracte llarg per a mi. Aquest és un club que jo no coneixia massa, però ells fan les coses molt professionals. La meva primera impressió va ser molt bona”. Ara ja té la família a tocar. “Un dels meus fills juga a futbol i a bàsquet al Barça i té talent per als dos esports, tot i que jo penso que ho fa millor com a jugador de bàsquet. Té alçada i bona mà. És molt bon tirador”. Els trobava a faltar, com no pot ser d’una altra manera. “Ara els podré veure cada setmana. Quan vivia a Rússia només els veia dos o tres vegades a l’any. Ara millora tot per a mi i per a ells”. 
Va arribar al país amb unes molèsties ja oblidades d’una fasciïtis plantar. “Aquí els fisios són molt bons i em trobo molt millor”. La seva mentalitat canvia totalment, ja que últimament estava en projectes on estava obligat a guanyar-ho tot. “Jo vull guanyar tots els partits. Jugo per això, i aquí no vinc a passejar-me. Hem d’anar a poc a poc, ja que som un equip molt nou. El bàsquet és molt diferent perquè on he estat jo estàvem obligats a guanyar, i aquí la mentalitat canvia i serà molt diferent per a mi”. 
Pensa ja en la retirada als seus 35 anys? “Estic pensant això des de fa uns anys. Després de jugar al Barça m’ho vaig pensar, però al Zenit vaig pujar el nivell una altra vegada. Tinc un peu a la pista i un altre fora. Ara estic gaudint, i el bàsquet és la meva vida. Això sí, no penso a  ser entrenador, tot i que potser sí que m’agradaria ser entrenador personal de tir”. Aquesta temporada jugarà sense la seva clàssica cinta negra que es va haver de posar després de l’operació al cap. “La cinta la portava al Barça perquè rebia molts més cops i la necessitava. A Rússia no la vaig portar i no em vaig endur cap cop. Començaré sense, i si la necessito la tornaré a utilitzar. Em sento molt millor d’aquella operació. Tot està normal”. 
Ferran Bassas, base badaloní, s’enfrontarà a la primera jornada al seu exequip, com li passarà també a Ben Lammers. “És un equip que conec molt bé i s’ha reforçat molt. Té jugadors de molt talent ofensiu. A més a més, han incrementat el seu nivell físic i no ens anirà massa bé, ja que nosaltres som més baixets, tot i que tenim les nostres armes”. 
El director d’orquestra format al Joventut Badalona destaca la confecció de la plantilla. “Jugadors com Dombouya, que no coneixia, m’han sorprès molt pel seu talent i per com entrena. Després he tingut de rivals Rafa Luz, Okoye i Harding. Hi ha molt bon grup i ara ens tocarà unir totes les peces”. I parlant d’objectius, Ferran Bassas vol ser ambiciós. “L’objectiu principal és salvar-nos i fer un bon paper. Competir i fer-nos forts a casa. Això sí, som ambiciosos perquè el grup que hem ajuntat té jugadors amb moltes ganes de fer-ho bé. Volem lluitar per estar a dalt”. 
Chumi Ortega, escorta de Yecla, viurà el seu segon any a l’ACB després del seu pas pel Zunder Palència. “Serem un equip molt dur a batre. El principal objectiu és la salvació, i una vegada aconseguit aquest anirem a més. Volem aconseguir ser una mica millors que la temporada passada i anem a mirar una mica més a dalt”.