Sense Tour de França el 2026. Jordi Torres, ministre de Turisme i Comerç, va ser força taxatiu després de conèixer que la Grande Boucle d’aquí a dos anys començarà a Barcelona. “Nosaltres hem tingut converses amb ASO [Amaury Sport Organisation] que és l’empresa organitzadora del Tour de França i com he manifestat ja en diverses ocasions la nostra voluntat és tenir un final d’etapa, una jornada de descans i si pot ser una part de la sortida o una etapa íntegra. Aquesta és la nostra voluntat per fer aquest tipus d’inversió. A nosaltres ja ens havien comunicat que Barcelona seria l’etapa de sortida del 2026 com avui [ahir per al lector] ja s’ha fet oficial. Tot i així, veurem de quina manera podia encaixar, però si no encaixés la idea seria de posposar el retorn del Tour, ja que nosaltres ens hem marcat unes premisses”, va assegurar Jordi Torres, que va afegir que no tanca la porta, però sempre amb aquests objectius per assolir. “Evidentment la porta queda oberta si ens fessin unes etapes com les que nosaltres desitgem, però al final ens hem d’adonar que el Tour de França ve aquí al país cada cinc o sis anys. Per tant, l’important serà aprofitar quan torni per tenir el màxim de repercussió possible. Seria una llàstima que sortint des de Barcelona només fes una etapa de mitja tarda i tornés a marxar. Perdríem aquesta oportunitat que nosaltres busquem per acollir el Tour de França”. Preguntat per si està lluny de tornar al 2026, la resposta va ser contundent. “Amb les respostes que he donat ha quedat força clar”. 
Sigui com sigui, tot sembla indicar que la setena presència de la Grande Boucle al país, després de les edicions del 1964, 1993, 1997, 2009, 2016  i la darrera el 2021, en plena pandèmia, i amb la triple jornada que va cloure amb la sortida per primer cop des del Pas de la Casa, haurà d’esperar. Una opció viable també podria ser el Tour de França del 2027. 
Les dues últimes vegades que el Tour de França ha visitat el país ha estat amb una diferència de cinc anys, és a dir, la del 2016 i la del 2021. Tot i que aquesta vegada no encaixa en el Tour del 2026, les relacions entre l’ASO i Andorra són excel·lents i sempre hi ha trobades i reunions per trobar un encaix en una de les proves ciclistes que té més demandes per ser tan mediàtica i on es generen beneficis econòmics entre els sectors hotelers i de la restauració. Aquesta vegada, Jordi Torres va ser força contundent en les seves declaracions. 

Kuus, l’últim guanyador
El resident Sepp Kuus (Jumbo Visma) va ser l’últim guanyador d’un Tour de França en territori andorrà. El nord-americà, nascut a Durango, es va imposar per davant d’Alejandro Valverde el 2021. El resident, casat amb una exciclista catalana, va atacar a Beixalís i es va imposar en la quinzena etapa que va unir Céret amb Andorra la Vella. El gregari de Primoz Roglic va creuar la meta 23 segons abans que Valverde, que amb 41 anys es va convertir en el primer ciclista en aquesta edat en ser segon d’una etapa de la Grande Boucle. En aquella etapa, Pogacar va conservar el mallot groc i Rigoberto Urán va recuperar el segon lloc i el danès Vingegaard la tercera posició. Després d’aquesta etapa es va viure una  jornada de descans abans d’afrontar la sortida de la setzena etapa entre el Pas de la Casa i Saint-Gaudens, d’un total de 169 quilòmetres.


Barcelona viurà tres etapes del Tour el 2026, els dies 4, 5 i 6 de juliol

El Tour de França sortirà de Barcelona el 2026 amb tres etapes que convertiran la capital catalana i Catalunya en el cor del món de l’esport de les dues rodes. Serà el 4, 5 i 6 de juliol. La del 2026 serà la tercera vegada que la Grande Boucle comenci a rodar des de territori espanyol. La primera vegada va ser el 1992 a Sant Sebastià, la segona el 2023 a Bilbao i la tercera serà el 2026 a Barcelona. Això sí, no serà la primera vegada que el Tour trepitgi territori barceloní, ja que la primera vegada va ser el 1957, també el 1965 i el 2009. Aquella vegada va anar direcció cap a Andorra. El cost d’acollir la sortida del Tour de França serà de set milions d’euros coberts per l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat.