“Al Reial Madrid vaig voler modernitzar una mica el club, però va ser molt difícil. Per començar, vaig voler portar Joan Plaza perquè ens vam conèixer a França i li vaig prometre que si tornava a Espanya el fitxaria. Soc un home de paraula. I al club em van dir: ‘Què passa? No hi ha entrenadors al Castilla que has de portar un català?’. Ara, el Joan em sembla un dels millors i ho ha demostrat”. Aquestes paraules són del mític exentrenador Božidar Maljković, més conegut com a Boza, en una entrevista a Jot Down el 2016.
L’època d’un dels entrenadors més llorejats d’Europa va acabar el 2006 amb una Lliga ACB en dues temporades. Aquest va ser el botí. El Reial Madrid va començar a contactar amb entrenadors i sempre va rebre respostes negatives –actualment aquest fet és impensable–. La directiva presidida per Ramón Calderón va prendre una decisió que llavors es va considerar controvertida i arriscada. Es va atorgar la confiança a un jove entrenador català sense experiència com a primer entrenador, però amb molt de bagatge com a segon i coneixedor de la casa que havia estat a l’ombra de Boza. Joan Plaza va agafar les regnes de l’equip, avalat entre d’altres per tot un mític com Aíto García Reneses, que va refusar l’oferta de la Casa Blanca. El madrileny, amb passat a la banqueta del Barça, va dir que no era conscient de la dificultat de madurar un projecte a llarg termini en un club que en l’època estava considerat esquizofrènic. Això sí, va recomanar qui va ser el seu segon al Joventut Badalona. 
Aquell Reial Madrid de Joan Plaza va fer doblet el seu primer any: Lliga ACB i Copa ULEB. A la Copa del Rei va perdre a la final contra el Barça. Aquella va ser considerada una gran temporada. Plaza va transmetre sensacions positives, amb un bàsquet compromès, sacrificat en defensa i alegre en atac. Un Reial Madrid més reconeixible amb el qual l’afició se sentia força identificat i basat en el nucli format per Raül López, Louis Bullock, Àlex Mumbrú, Axel Hervelle i Felipe Reyes. A mitjans d’aquella temporada, els blancs van fer un fitxatge que ho va canviar tot: Sergi Llull. El base suplent de la selecció júnior d’Espanya campiona d’Europa júnior el 2004 amb Sergio el Chacho Rodríguez de titular. 
Joan Plaza es va guanyar el crèdit suficient per seguir i la gran ambició va passar a ser l’Eurolliga, però el Reial Madrid va perdre al Top-16 i va quedar per darrere de Maccabi Tel-Aviv i l’Olympiacos. Una jugada va deixar molt assenyalat Plaza, va ser en un partit contra el Maccabi, amb tres a dalt i amb possessió per als israelians. Va ordenar defensa i no fer falta personal, i Yotam Halperin va clavar un triple letal per portar el partit a la pròrroga. Aquell curs, el Reial Madrid va perdre a les semifinals contra aquell Joventut amb Rudy Fernández, Ricky Rubio i el gran Aíto. I la gran desfeta va arribar a la Lliga ACB. Van ser primers de la lliga regular, amb 29 victòries i 5 derrotes amb Joan triat com a millor entrenador, i van quedar emparellats amb l’Unicaja Màlaga de Sergio Scariolo i Carlos Cabezas en la direcció de joc i els andalusos van eliminar d’entrada els blancs. Sigui com sigui, el president Calderón va continuar confiant en Plaza. Van arribar fins als quarts de l’Eurolliga i a la Copa del Rei el Barça els va eliminar als quarts. Aquesta vegada, Florentino Pérez, com a nou president, va demostrar novament els seus aires de grandesa i va decidir fitxar l’italià Ettore Messina. Aquí va finalitzar l’etapa de Plaza tot i tenir contracte. El balanç? Dos títols el primer any, en tres temporades. A Madrid encara el recorden perquè va recuperar la il·lusió de l’aficionat en la secció de bàsquet i que Vistalegre va tenir sempre bones entrades. A aquell equip blanc de Plaza se’l recorda per un bàsquet agradable de veure, l’afició s’hi sentia molt identificada i estava liderat per l’andalús Felipe Reyes. 
I sense Joan Plaza, els números van ser aquests... Divuit fitxatges, 58 milions d’euros dilapidats i 0 títols. A més a més dels resultats contra el Barça de Xavi Pascual. Es van carregar el nucli dur de la plantilla de Plaza que havia estat campió d’aquells dos títols. Raül López i Àlex Mumbrú van fer les maletes, a Axel Hervelle el van apartar de l’equip i Louis Bullock i Felipe Reyes –venia de ser l’MVP de la lliga regular– van ser condemnats. 
I a l’estiu del 2011 va arribar Pablo Laso i aquí es va tornar a recuperar l’alegria del bàsquet a Vistalegre. 
Joan Plaza torna diumenge a les 12.30 hores. Aquell català que va reflotar la Casa Blanca. Aquesta vegada com a rival. Ja ha dirigit l’Unicaja Màlaga i també el Cajasol Sevilla. Aquell tècnic va arribar amb 42 anys amb tota la il·lusió del món per estar al costat de tot un mític com Boza i ara torna, als seus 61 anys, després de passar per set clubs més.

El BC MoraBanc aspira a emular la sorpresa del 30 de gener del 2022

David Eudal es va estrenar a la banqueta del BC MoraBanc com a tècnic principal en substitució del destituït Ibon Navarro amb un triomf al WiZink Center contra el Reial Madrid per 83 a 88, amb 28 punts de Codi Miller-McIntyre. Era un 30 de gener del 2022 i aquest és el segon triomf en l’època moderna del Bàsquet Club Andorra en territori madrileny contra un dels millors equips d’Europa. Els de Joan Plaza, en el seu retorn, aspiren diumenge a emular aquell dia, tot i que són coneixedors de la dificultat del repte. En el partit de la primera volta, derrota per 84 a 100 tot i els 24 punts de Harding. L'altre triomf a Madrid va ser el 4 de novembre del 2018 per un 105 a 107.