Ja fa anys que el futbol sala del país no està vivint els seus millors anys i tot plegat va coincidir amb la desaparició de la secció de futbol sala de l’FC Andorra quan militava a la divisió de plata –la segona màxima divisió espanyola– i del CE Sant Julià –que va ser considerat, amb raó, el bressol del 40x20 andorrà–. Una selecció liderada per joves jugadors fabricats a l’entitat laurediana s’enfrontarà demà (20 hores) a Portugal, campiona del món i també d’Europa. De les millors amb Brasil i Espanya. Aquest serà l’inici de la Main Round, és a dir la Ronda Principal del Preeuropeu. Per tant, tocarà rememorar aquella selecció que va dirigir Carlos Riba i que va tenir a tocar una classificació per a un Europeu. Abans no hi havia una ronda preliminar i el combinat dirigit per Talin Puyalto, que va ser jugador d’aquella època tan bona, va assolir el mes d’abril la classificació per a aquesta Ronda Principal en vèncer  Irlanda del Nord (3 a 2) i Estònia (1 a 2) i empatar contra Xipre (2 a 2). 
El porter Aitor Rubio, als seus 38 anys, és l’únic supervivent en pista d’aquella bona etapa. El porter del Sideco FC Encamp, amb set lligues al seu currículum esportiu, va debutar fa 18 anys amb la selecció i va jugar durant vuit temporades a divisió de plata. “Arribem amb moltes ganes. L’espera ha estat llarga. Portem ja tres o quatre anys amb Talin de seleccionador i treballem amb la mateixa estructura. Tenim les idees molt clares, tot i que Portugal és Portugal”. Ell va jugar l’últim partit al Poliesportiu d’Andorra, a nivell elit, del futbol sala, ja que a l’estiu del 2013 va desaparèixer la secció de futbol sala de l’FC Andorra quan dirigia l’equip Carlos Sánchez. “Fa anys que no es veu una selecció d’aquest nivell al país. Sento com si tornés a jugar a casa. Vaig jugar i entrenar allà durant vuit anys”. I demà contra Portugal. Una selecció farcida de grans jugadors de l’esport del 40x20. “És veritat que a nivell mundial i europeu, el nivell s’ha equilibrat molt. No hi ha tanta diferència com hi havia abans. Els costa més guanyar i no perquè hagin baixat ells el nivell, sinó perquè els altres l’han pujat. Portugal té jugadors que estan acostumats a jugar als millors clubs d’Europa. Top-1, Top-2 o Top-3 mundial”. 
El veterà porter reconeix que aquest no és el millor moment del futbol sala del país. “Estem passant un moment delicat com a esport. El CE Sant Julià, que va ser el bressol d’aquest esport aquí amb una base molt bona, va desaparèixer i abans també la secció de l’FC Andorra i des de llavors no estem passant per un bon moment. I sort que el futbol sala l’ha agafat la federació, sinó ens hauríem quedat sense futbol sala. Hi ha jugadors, amb tres o quatre de fora, que poden jugar a molt bon nivell i en categoria superior”. 
Una generació liderada per una ala que marca diferències com Adrià Blat que juga a Salamanca a segona divisió B espanyola. “Els de la sub-19... Una bona generació que serà la base de la selecció durant molts anys, però el problema serà que si no es treballa bé la base serà un problema. Cada vegada hi ha menys gent que juga a futbol sala i esperem que rebre seleccions com Portugal ajudi a revifar aquest esport. El futbol sala s’havia arribat a seguir molt al país”. 
Aitor Rubio es troba bé entre tanta joventut. Omar Debboun és l’altre veterà, però en té 31. “Són jugadors molt macos i em sento molt bé amb ells. Hi ha un buit entre jo i l’Omar força important”. Un partit molt especial per a Aitor Rubio. “No només jo, sinó que per la resta. Ja fa molts anys que no es viu un partit de molt nivell aquí al país. Això sí, no ens podem quedar només amb aquest partit”. I destaca a Adrià Blat. “És un dels jugadors amb més potencial que he vist, però ho tindrà que demostrar ell. Pot jugar en una categoria superior en la qual està jugant i té coses d’arribar lluny”. 
Adrià Blat es va formar al CE Sant Julià i ja fa temporades que s’està buscant la vida esportiva lluny del país. Ara està a Salamanca jugant a l’Albense FS amb només 22 anys i aspira al màxim en aquest món de l’esport del 40x20.  És semiprofessional i també està estudiant. “Estem en un bon moment col·lectiu i individual i amb ganes de jugar contra un rival tan gran i competir. Ens hem guanyat estar aquí i ningú ens ha regalat estar aquí. És tot un privilegi jugar contra una de les millors seleccions del món”.
I destaca a un jugador de Portugal: Pany Varela. “Els segueixo a tots, però qui  més m’agrada és Pany. És un dels més veterans i qui em provoca més respecte”. 
Un dels partits, a nivell oficial, de més importància que jugarà la selecció de futbol sala. Els successors de Ricardinho.