Despertar a temps és el títol de la segona novel·la escrita pel nou entrenador del BC MoraBanc Andorra. Quan la va presentar es va definir com un “malalt d’empatia” o “un psicòpata de la vida”. Ha treballat durant 14 anys com a funcionari de presons i allà, suposadament, va aprendre a relativitzar les coses. No és el mateix, però ja acumula més de 14 anys a l’elit del bàsquet i ha dirigit un transatlàntic de l’esport el Reial Madrid i també clubs amb reptes de menys volada. Ha dirigit autèntiques estrelles i també altres que són més de picar pedra. A Madrid va deixar empremta. Va arribar com a segon de Maljkovic i va guanyar una Copa ULEB i una Lliga ACB. I aquest no és un títol, però amb ell a la banqueta van vèncer els Toronto Raptors (campions de la Conferència Atlàntica) i es va convertir en el cinquè equip europeu i tercer espanyol a guanyar un club de la millor lliga del món. De Madrid se’n va anar a Sevilla per deixar, novament, la seva empremta. La seva primera experiència lluny d’Espanya va ser a Lituània, a tot un clàssic del bàsquet europeu: Zalgiris Kaunas. Després de guanyar una lliga va tornar a Espanya i amb l’Unicaja de Màlaga va viure una de les seves millors etapes com a entrenador. Campió de l’EuroCup i amb 325 partits. La seva carrera va seguir al Zenit Sant Petersburg, retorn a Sevilla per dirigir el Coosur Reial Betis i la seva última etapa a Atenes. Torna al bàsquet espanyol per intentar despertar a temps un equip que acumula dues victòries els últims 12 partits i sis derrotes seguides. Té una segona volta sencera per a ell.
I aquest potser és el millor entrenador, almenys a nivell de currículum, que ha tingut el BC MoraBanc que ha superat, fins i tot, el mític Alfred Julbe. “Vinc aquí a armar-la positivament”. Aquest va ser un dels missatges més destacats. Clar i català. Com també aquest: “Que ningú en dubti, tots els de l’equip competiran com a cabrons”.
Tornant a la seva segona novel·la, Joan Plaza va dir en el seu moment. “Els entrenadors podem saber molt de tècnica, tàctica o físicament, però en la direcció de grups has de tenir molta empatia, fer entendre els objectius i propòsits i que els jugadors assumeixin el compromís pel qual han de treballar. Les meves novel·les escapen de l’esport, però en Despertar a temps hi ha una petita picada d’ullet”.
Sense cap mena de dubte, aquí li tocarà fer una bona gestió de grup, tot i així, el seu missatge va ser positiu en tota la seva roda de premsa de presentació oficial. De moment, zero excuses, i ja s’agraeix que sigui així. “Vinc carregat d’il·lusió, d’energia i de ganes. Em vull passar un temps aquí. Jo a l’equip el veig ben estructurat. En aquests casos no hi ha varetes màgiques”.
El barceloní, que va ser segon del malaguanyat Manel Comas, Aíto García Reneses, Bozidar Maljkovic i Miquel Nolis, es retrobarà al BC MoraBanc amb el base nord-americà Shannon Evans II. “Hi ha jugadors que he entrenat, d’altres que he volgut fitxar i m’han dit que no i d’altres que he patit. Tots ells són conscients del que s’ha d’arreglar. De fet, hi ha números d’aquest equip que són per poder haver aconseguit la classificació per a la Copa del Rei”.
Per Joan Plaza, no calen reforços, de moment. “Vinc sense aquesta promesa del club. Soc conscient del que hi ha i crec en el que tenim. Fa tres anys vaig viure una situació similar, però aquí veig els jugadors més compromesos. Tenen un nivell altíssim i l’equip està molt ben fet. Jo no soc Brad Pitt, soc qui soc”.
El seu últim equip va ser l’AEK Atenes. Va ser destituït el 24 de gener del 2024. Quasi un any sense entrenar. “Quan em van proposar dirigir el BC MoraBanc no en vaig tenir cap dubte. Jo no he estat al sofà de casa esperant una trucada. He estat pels Estats Units veient entrenaments. Soc proactiu. Des dels 14 anys entreno equips de bàsquet, ja que com a jugador era una patata bullida. El bàsquet és la meva vida i aquest és un repte de paraules majors i espero deixar el meu llegat”.
Ahir al matí va realitzar el seu primer entrenament al Pavelló Joan Alay. Va ser la primera pressa de contacte amb la seva actual plantilla. “Els vaig preguntar: ‘Vosaltres quina és la problemàtica que veieu?’ i les respostes coincidien amb la meva. Hi ha coses a millorar i aquestes les atacarem de manera immediata. He vist l’equip fresc mentalment i vull que siguin feliços a la pista. Volem defensar millor, no perdre tantes pilotes i tampoc no volem encaixar més de 90 punts. No estem a la pretemporada i ens hem de posar les piles”. 

l’‘ačiū’ lituà
Si el Joventut Badalona és el bressol del bàsquet català i Joan Plaza va sortir d’allà, ell també va estar a Kaunas (Lituània). Amb el Zalgiris va guanyar una lliga. “Quan vaig estar allà, que també és un país petit a l’estil d’aquest, allà quan perdies partits et deien en acabar: “ačiū”, que vol dir gràcies. A mi em sobtava, ja que tinc caràcter mediterrani i d’on vinc jo això no passa. Tinc el convenciment que els meus jugadors es partiran la cara i que baixaran el cul per defensar. El nivell d’esforç al darrere ha de ser brutal”. 
Enguany, el BC MoraBanc no guanya al Pavelló Toni Martí des del 26 d’octubre. Sis derrotes seguides com a local. “No vull vendre fum, però a l’afició els dic que vinguin preparats per a tot. Aquesta és la nostra intenció. Vull que per al rival venir a Andorra sigui venir a patir. No vull que sigui un lloc assequible i vull crear un petit infern.” 
Francesc Solana, director esportiu del BC MoraBanc, va lloar Joan Plaza. Amb tota seguretat, el fitxatge d’un tècnic amb més catxé que ell ha fet. “És un entrenador de prestigi i amb un bon currículm. Per a nosaltres és un pas més com a club. Estic emocionat d’haver contactat amb ell i per a mi quan vam decidir prescindir de Natxo, Joan estava en una posició privilegiada, tot i que no sabíem que volgués venir aquí. Al final, ell no en va dubtar i la seva il·lusió va fer que prenguéssim la decisió ràpid”. 
El primer capítol d’aquesta nova novel·la esportiva de Joan Plaza es viurà a Saragossa contra el Casademont de Porfi Fisac. La salvació, en joc.