Entrevista a Víctor Vázquez, migcampista de l’FC Santa Coloma

Tenia entès que volia retirar-se a l’MLS, però no ha pogut ser així...
Va arribar un entrenador nou al Toronto FC, l’actual seleccionador del Canadà, i als més veterans de l’equip ens va dir que volia jugadors més joves per tenir més físic, més resistència i ell volia ser també el protagonista. Ho vaig entendre perfectament i el mes de gener vaig contactar amb alguns equips de l’MLS, però ja tenia les places estrangeres  ocupades i l’edat és un hàndicap. Vaig decidir anar a l’Índia, on vaig estar dos mesos i mig. Em va trucar Carles Cuadrat i també Dimas Delgado i vaig viure l’experiència a l’Índia.

I als 37 anys acaba al futbol andorrà fitxant per l’FC Santa Coloma de Fede Bessone, ex-company seu del  Barça...
Fa un parell d’anys que volia venir a la lliga andorrana. Òbviament sé quina és la situació econòmica, però com he estat molts anys fora d’Espanya jugant i sempre he cotitzat fora d’Espanya i m’interessava ser resident a Andorra. Jo tenia un pis a Encamp fa 5 anys perquè el meu agent, Horacio Gaggioli, viu aquí i em va dir ‘Víctor ja és moment de venir aquí’. El mes de novembre vaig parlar amb Fede Bessone i vaig estar a punt de venir el mes de gener, però vaig decidir l’última aventura futbolística i vaig anar a l’Índia. Una experiència molt diferent i em va sortir força bé. 

Li ha explicat Fede Bessone les particularitats del futbol andorrà?
M’han dit que des d’on jo vinc no serà el mateix, tot i que jo soc molt professional, soc un animal competitiu i m’han dit que aquí els partits són més oberts. Jo ja estava informat que el meu millor amic, Miguel Ramos, va jugar en aquesta lliga. També m’han explicat coses Fede Bessone, Dani Toribio, Carles Coto i altres jugadors. Vinc amb cert avantatge. Vinc amb una mentalitat d’ajudar els jugadors més joves del nostre equip. Jo vinc, òbviament a guanyar la lliga. No vinc a passar l’estona. Em vull retirar guanyant títols. 

I ara ja fins que els genolls aguantin...
Així és... I els camps no m’ajudaran molt [somriu]. Ja he parlat amb Fede, Enric Pi, el fisio Gus i m’han dit que em cuidaran. 

I com es troba?
Content. Tenia moltes ganes de venir no sé per què. La confiança amb Fede, conèixer Dani Toribio i també altres tres jugadors que coneixia per nom. Des que he arribat hem fet un grup increïble i no ho dic per vendre la moto. M’està donant una sensació molt bona. 

És el projecte més humil que afronta amb diferència...
Totalment. M’ho prenc amb la mateixa humilitat que és el projecte. Jo soc del Guinardó, és a dir, un tipus de barri. Sé el que he fet en el futbol, però no em considero superior a molts dels meus companys actuals. Els valors que em va ensenyar el Barça els estic portant per tots els llocs i aquí puc aportar moltes coses. Per tant, tinc pensat jugar dos anys més i quedar-me aquí a viure perquè també començaré a estudiar pel carnet d’entrenador i dirigir un equip sènior directament.

Deien que vostè era el bo d’aquella Generació del 87 de la Masia on hi havia Leo Messi, Gerard Piqué o Cesc Fàbregas... Té enveja d’ells de com han anat les seves carreres?
No pas. Potser enveja sana. Si no hagués jugat al costat d’ells segur que no hauria  tingut la carrera que he tingut. La lesió que vaig patir al Barça Atlètic em va marcar molt, però estic molt orgullós del que he fet. Deien que era el bo perquè jo marcava els gols. Era el davanter d’aquella època i Messi era el mitja punta. No era el bo, només era un complement del gran equip que teníem. Mai m’he considerat el bo.
 
I jugar amb Leo Messi què va suposar?
Increïble. Des del primer dia que va arribar ja es veia que era totalment diferent. Mai havíem vist un jugador així. Ho porta totalment innat i tot el que feia ell no t’ho ensenyen. 

És el millor jugador de la història del futbol?
100%. Sense cap mena de dubte. El que ha aconseguit Messi a nivell d’impacte és impossible que algú ho aconsegueixi.

Diuen que fora del Barça fa molt de fred... És així?
Sí... La veritat és que sí. Quan vaig sortir del Barça em va costar molt adaptar-me. En tots els equips on he estat m’ha costat molt perquè al final nosaltres [el Barça] tenim una idea de joc molt marcada. Molts entrenadors ho han intentat, però és impossible perquè no tens els jugadors per fer-ho. Al final t’has d’adaptar a la nova cultura on estàs i que després ells vegin quin  tipus de jugador no tenen. On jo he estat m’han respectat tots moltíssim i per això he triomfat en tots els equips on he estat. 

Va jugar amb Messi i va tenir d’entrenador Pep Guardiola... N’és conscient?
Doncs sí. He tingut moltíssima sort i agraeixo tots els anys que he estat a Can Barça. El que m’ha donat aquest club, a dia d’avui, soc el tipus de persona i el tipus de jugador que ells m’han fet. Pep Guardiola ens va ensenyar tantes coses bones i ens va perfeccionar. Ell i també Luis Enrique Martínez, que va millorar el treball de Guardiola. Ho hem tingut tot.

Ha estat en molts països. La seva maleta no s’‘estressava’?
Sobretot els últims anys,  perquè quan vaig sortir del Barça, on vaig estar 14 anys, vaig dir ‘vull estar en pocs equips’. No m’agradava donar tantes voltes, però quan un surt les obres se t’obren de bat en bat. Sempre he buscat tenir altres reptes.

On ha estat més feliç?
A Brujas i a Toronto. I ara crec que vinc a l’equip ideal per marcar una època. Vull guanyar la lliga i vull jugar la Champions. Vinc a competir.

Va debutar amb el primer equip del Barça superant la vintena. Ara debuten menors d’edat...
Ja veus... Debuten amb 15 anys. Els xavals s’ho creuen més i físicament estan molt més preparats que abans. Hansi Flick aposta per ells.