Després de més de setze anys des de la primera actuació, arriba, ara sí, l’inici del final per a la desviació de Sant Julià de Lòria. I així ho han volgut escenificar avui el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, aprofitant l’inici de la darrera fase de la infraestructura que, a través del nou túnel de Rocafort, ha de permetre enllaçar el túnel de la Tàpia amb l’avinguda Francesc Cairat a l’altura del carrer Isidre Valls. 

“Avui posem la primera pedra dels treballs de finalització de la fase final de la desviació de Sant Julià, una infraestructura que s’ha allargat molts anys i que s’ha fet amb diferents fases”, ha destacat Espot, que ha recordat que tot va arrencar el 2008 “amb el túnel de la Tàpia, que ja va suposar una inversió significativa, i va continuar amb el desdoblament de l’avinguda Francesc Cairat que es va portar a terme durant la segona legislatura d’Antoni Martí”.

Espot, que ha remarcat que és una infraestuctura “llargament reclamada no només pels lauredians, sinó també per la resta de ciutadans del  país” ja que es tracta “d’un punt neuràlgic” per on “circulen diàriament uns 25.000 vehicles”, és a dir “entre 3,5 i 3 milions de vehicles a l’any”, ha incidit en la importància de completar la desviació en aquest punt que “representa un coll d’ampolla per al trànsit”, i que per tant és una obra “important i que era absolutament imprescindible”.

En aquest sentit, el cap de Govern, que ha recordat que la culminació de la desviació de Sant Julià de Lòria va ser un “compromís electoral” que posteriorment va “ser refermat també durant el debat d’investidura”, ha defensat que la infraestructura permetrà “millorar la mobilitat, evitarà cues i millorarà també la qualitat de vida de lauredians i lauredianes”.  I ha remarcat que s’ha “previst rotondes a diferents indrets que permetran la permeabilitat amb el poble de Sant Julià i continuar donant-li vida”.

Quant a les obres concretes, Espot ha explicat que arrenquen amb “tots els treballs de protecció” amb la idea que la primavera vinent estiguin enllestits i es pugui procedir a la “licitació i adjudicació de l’obra pròpiament dita amb els dos vials a banda i banda i la perforació del túnel de Rocafort, que tindrà una longitud de 230 metres”. En total, una inversió de 24 milions d’euros, que ja “està prevista en crèdits plurianuals”, segons ha apuntat el cap de Govern.

Guanyar temps
Per la seva part, el titular de Territori i Urbanisme ha explicat que tal com s’ha previst l’actuació s’ha “adelantat l’obra i s’ha guanyat tres mesos”, ja que les proteccions, que es començaran a posar a la boca sud del futur túnel, “tarden nou mesos a col·locar-se”. Així, si es licita l’obra el març vinent, ja amb el pressupost per a l’exercici 2025 en marxa, es podria adjudicar al maig o inicis de juny i es podrien iniciar ràpidament els treballs perquè ja hi hauria les proteccions col·locades.

A partir d’aquí, i fins al setembre, es portaria a terme “l’accés a la zona sud i després ja entraria la màquina de perforació del túnel” ha detallat Ferré, que ha precisat que els set mesos que es preveu que tardi seran suficients perquè es pugui haver “acabat les proteccions i el vial a la cara nord”. D’aquesta manera, ha continuat el ministre, un cop el túnel estigui perforat “ja hi haurà els dos accessos acabats i es podrà acabar l’obra final, amb l’embelliment, interior, seguretat, il·luminació, paviment i pintura per deixar-lo operatiu un cop fetes les proves l’hivern de la temporada 2026-2027”.

Impacte ambiental
Més enllà que el nou equipament sigui segur i pràctic, el Govern està amatent a l’impacte ambiental que pugui tenir aquesta infraestructura, de manera que se li ha “volgut donar un caràcter d’integració en l’espai”, segons ha apuntat Espot. “La muntanya de Rocafort és un espai simbòlic que val la pena preservar, amb una vegetació pròpia i específica dins d’Andorra i nosaltres treballarem no només per limitar l’impacte de l’obra, sinó per desvirtuar i revertir tot aquell que pugui tenir amb tota una feina de revegetació dels espais, de la llera del riu i de la zona del fals túnel”.

També el ministre de Territori i Urbanisme ha volgut incidir en l’aspecte mediambiental i, tot i admetre que durant els treballs caldrà tallar molts arbres,  ha assegurat que es mirarà de “reposicionar” i “serem molt curosos” amb l’objectiu “de fer-ho ben integrat”.

Satisfacció laurediana
Finalment, la cònsol menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao, que ha volgut ser present també a l’acte simbòlic d’inici dels treballs del darrer tram de la desviació, ha incidit en la importància d’una infraestructura “reclamada històricament”, i s'ha mostrat convençuda que “millorarà la qualitat de vida dels lauredians”, a la vegada que  també “tindrem menys contaminació perquè els vehicles no transitaran pel centre de la parròquia i això ens farà millorar la seguretat viària per als vianants i els vehicles que estaran desviats per aquesta obra”.