El Festival Internacional Orgue&nd celebra el vint-i-cinquè aniversari. Un quart de segle oferint oportunitats d’apreciar en viu músiques per a orgue. Equilibrant l’alternança de selecció d’obres litúrgiques i profanes. I donant a conèixer una infinitat de peces sublims, generalment desconegudes per al gran públic. Els cicles de concerts han comptat amb interpretacions de figures mundials, músics peculiars i prodigis emergents. El director artístic de l’esdeveniment, Ignacio Ribas, compositor, organista i pedagog que transmet a melòmans i deixebles l’amor a la música i especialment als teclats, promotor d’activitats, agent cultural exemplar, ha posat sempre il·lusió, coneixements i un treball formidable al servei d’una iniciativa pròpia que l’apassiona intensament.
L’apassionament, programacions amb criteris musicològics sòlids i l’atenció a les necessitats, des dels patrocinis institucionals i privats, tant d’agrair, fins a la logística, cada detall contribueix a la consolidació d’un projecte admirable. Precisament el lema d’enguany és Passions! Fa referència als oratoris sobre els textos evangèlics que narren la passió i la mort de Crist i a d’altres partitures tocades i cantades en els oficis de Setmana Santa. I, atenent a l’accepció emotiva del terme, connota les inclinacions afectives dels intèrprets a l’hora d’inspirar-se i escollir els respectius repertoris, siguin autors, estils, temes, conjuncions amb instruments diversos o tot alhora, com en el cas de la sessió del proppassat dissabte, que ja havia de ser especial d’entrada, no només perquè concentrava la representació andorrana de l’actual edició i renovava la feliç col·laboració amb l’Andorra Sax Fest, sinó també pel fet que el programa no s’havia desvelat i no sabíem que reservava un solo de saxo tendríssim i una bellíssima sorpresa final.
Era la sisena de les deu actuacions de la temporada. El títol, metafòric i literal, de la proposta: Passió pel vent! Els instrumentistes: Ignacio Ribas als teclats i un quartet de saxo-fons format pel mestre Efrem Roca i tres joves fenòmens, David Francome, Pere González de Alaiza i Salvatore Miceli, que va fer el solo tendríssim interpretant al saxo soprano dues fantasies per a flauta de Telemann amb l’elegància, la suavitat i l’energia que requereixen. Abans, un quintet gràcil i delicat d’Antoni Soler passant les veus del quartet de corda als diferents saxofons. I per últim, la bellíssima sorpresa, l’estrena d’una composició creada per Ignacio Ribas expressament per a l’ocasió, El ritme dels vents, amb colors d’alisis, albes i monsons, vents humits, majestuosos i torrencials convertits en harmonies i dissonàncies audaces, en aires passionals que la digitació amorosa dels artistes va enviar a conductes metàl·lics per tal que els sons resultants captivessin el centenar llarg de per-sones que omplíem l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana.