Cada vegada que el departament d’Estadística publica les xifres de població el titular sempre és el mateix: els habitants creixen. Ara ja ens trobem a prop d’assolir la xifra gens menyspreable dels 90.000 habitants. De fet, segons el censos comunals, ja hi hem arribat. Diuen que només el 10% del territori és urbanitzable, així que al final potser haurem de fer més refugis guardats perquè hi càpiga tota la població. Tot i que a jutjar per la gran quantitat d’edificis de luxe que s’estan construint, i que si es fan és perquè hi ha demanda, no crec que aquest perfil de nou resident sigui precisament afí a anar a viure dalt de la muntanya.
És evident que amb la proliferació de construccions d’aquesta mena i l’increment de població, el perfil de resident està canviant cap a persones amb un elevat poder adquisitiu, que sens dubte es contraposen amb els que cada dia omplen el transport públic, els quals no troben un pis en condicions per viure perquè no el poden pagar, i s’han de quedar, almenys fins al 2027, al que ja tenen, tot i que en alguns casos no presenti les prestacions suficients per viure amb dignitat.
No estic del tot segur que aquest panorama sigui del tot sostenible, tot i que és cert que a Andorra la majoria de gent sol ser força civilitzada, però tothom té un límit, com es va veure en les manifestacions per a l’habitatge digne. Si uns encareixen el preu dels pisos i els altres no els poden pagar, potser només hi haurà lloc per als primers, i si els segons no poden viure a Andorra, els empresaris que els necessiten no tindran mà d’obra necessària. El panorama de cara al 2027 és com a mínim inquietant.
