Ja s’apropa l’instant de dir el “Sí, vull” davant l’estimat, familiars i el món sencer. A la núvia, l’Alícia, se la mengen els nervis: passats més de dos anys convivint i coneixent-se amb l’AILex, per fi ha arribat el moment tan esperat. Ell, en canvi, es mostra més impassible, no com quan ella va demanar-li la mà –aleshores les frases se li superposaven les unes amb les altres. I on rau, la novetat? Doncs mira, que l’AILex és un holograma.

Que sí, paraula: la noia, després de crear una projecció virtual intel·ligent, resultat de combinar diverses eines informàtiques (Meta Human, Unreal o Unilevel, entre molts més), va decidir que s’hi casaria. Val a dir que tot plegat és part del projecte artístic The First Woman to Marry a Hologram, moguda potser, a banda de pels interessos estètics, per un convenciment més íntim o, qui sap, com a conseqüència d’un recent i –més o menys– curiós: que a les fèmines cada cop els costa més trobar parella masculina que estigui a l’altura –en paraules de Joaquín Luna, perquè els homes no estan a l’altura–. Està clar que, dona, posats a triar, és força més atractiu i pràctic que el teu company sigui algú a qui “cada dia li dono dades fresques, l’actualitzo” millor que un capullo Peter Pan sempitern de trenta i escaig malcriat que acaba d’abandonar el niu parental i encara plora desconsolat quan pensa en la truita de patates de la mama. Però, ei, el tema discorre, si més no ara mateix –temps hi haurà per a la resta de l’espectre LGTBIQA+– també en sentit contrari: mireu, si no, Akihiko Kondo, de 35 tacos, que va enamorar-se perdudament d’Hatsune Miku, una holografia nascuda en un programa de síntesi de veu, i va esposar-s’hi el 2018. La mossa en qüestió tenia (havia tingut, i sempre tindria) 16 anys, i feia 1,58 m. L’Akihiko assegurava que mai no li serà infidel, que no sentia cap impuls per ser-ho, i és que allà on anava s’enduia amb ell bé la imatge projectada de la seva Dulcinea digital o un peluix de 70 centímetres. La cosa estava a saber si la Hatsune portava igual de bé això de ser monògama, i si ell no hauria de preocupar-se que la “noia” no li fes el salt amb una rèplica de mida natural de l’ànec Donald.

Qui hagi pogut escandalitzar-se, ja pot anar prenent-s’ho amb calma, i és que l’onada de matrimonis heterodoxes, lluny d’acabar aquí, no s’atura: hi ha persones humanes que s’han casat amb arbres i fins i tot pedres, i que tenen clar que en la vida posaran les banyes als cònjuges amb un roure o una calcària qualsevol. Per cert: l’amic Kondo va quedar-se amb dos pams de nas a partir que Gatebox, l’empresa desenvolupadora de la xurri, va deixar de pujar updates. Lleig. Allò que Déu... Que l’IA ha unit, que no ho separi el software.