La primera vegada que vaig sentir la paraula Andorra la deurien pronunciar els meus pares, fill de la Seu d’Urgell ell i filla de Castellbò ella. D’ells vaig aprendre a dir Andorra amb la o oberta. Després, tothom amb qui anava parlant –amics, companys d’escola, mestres, parents, botiguers, electricistes...– també deien Andorra amb la o oberta. A la Seu, en aquells temps, fa entre cinquanta i seixanta anys tothom ho pronunciava així. Si més no, jo no vaig escoltar mai ningú pronunciar Andorra amb la o tancada. Si ho hagués sentit d’algú, segur que me n’hauria sorprès. Com em vaig sorprendre, bastants anys més tard, quan ho vaig sentir pronunciat per primer cop d’aquella manera tan estranya. Amb el pas del temps, aquella insòlita Andorra amb o tancada s’ha anat estenent com taca d’oli, fins al punt d’arribar a fer-me dubtar si no seria jo –i la immensa majoria de la gent de la Seu, de la resta de l’Alt Urgell i de la pròpia Andorra– qui ho estaria pronunciant malament. I no.
Recorrem a la veu més autoritzada: Joan Coromines. En la seva monumental Onomasticon Cataloniae, el gran savi de la lingüística catalana afirma que l’Andorra amb o oberta es pronuncia, a més del propi país, a tot un ampli territori entorn seu que comprèn tota la Catalunya Nord, tota el vessant sud del Pirineu català i fins ben entrades les terres planes de Ponent. A manera d’afegitó, diu textualment: “En realitat, som només els barcelonins i gent de la costa que ho pronunciem amb o tancada”.
Què ha passat des que Coromines va escriure aquestes lletres? Doncs que la manera de dir Andorra de la gent de Barcelona i de la costa ha estat exercint una mena de pressió constant terra endins de tal manera que la o oberta s’ha anat tancant a més i més territoris. I si això hi afegim el poder immens dels mitjans de comunicació audiovisuals amb seu a Barcelona, l’Andorra de la o tancada s’ha anat imposant implacablement. De fet, des que TV3 va prescindir dels serveis professionals de la urgellenca Eva Clausó, ja no hi ha cap periodista a la casa que pronunciï Andorra amb o oberta. L’Eva era l’única reportera de la cadena que ho deia com ho diem la gent que més fem ús de la paraula Andorra: els mateixos andorrans i els veïns pirinencs. Potser mereixem un respecte lingüístic per part de la immensa majoria metropolitana i altres territoris que aquesta té satel·litzats.
El que encara trobo més inconcebible és que el Govern d’Andorra pagui anuncis als mitjans de comunicació audiovisuals catalans en els quals la veu en off pronuncia el nom del país de manera diferent a com ho diuen –o haurien de dir– els mateixos andorrans. Des d’aquest modest article llanço la proposta a Govern que en el pròxim anunci per a ràdio i televisió, la veu en off la posi un/a locutor/a o actor/actriu amb l’accent propi del país, inclosa la o d’Andorra oberta, òbviament. Aquesta proposta respon simplement a una qüestió d’amor propi. La manera de parlar dels andorrans forma part del patrimoni immaterial del país. Per tant, si en els esmentats anuncis Andorra ven patrimoni natural i patrimoni romànic”, estaria molt bé que també vengués patrimoni lingüístic.
I una petició final. En aquest cas, als qui viviu a Andorra, a la Seu, a Puigcerdà, a Sort, a Solsona... i pronuncieu Andorra amb o tancada: proveu de fer el canvi a o oberta. Us sentireu millor.