Les lleis i les polítiques públiques que afecten el benestar social han de ser justes, equitatives i, sobretot, realistes. La igualtat de gènere en l’àmbit laboral i familiar, així com els permisos de naixement igualitaris són una prioritat per al Govern. Ara bé, no podem permetre que les pressions polítiques per aprovar algunes mesures ens facin perdre de vista la necessitat de treballar-les amb profunditat i amb una visió que en garanteixi l’èxit a llarg termini. 

En el marc del debat al Consell General sobre el pressupost, es va posar sobre la taula una qüestió clau per a l’equitat social: la implementació dels permisos de naixement igualitaris o els permisos igualitaris de naixement (com li’n vulguin dir). 

Tinc l’honor d’encapçalar una Secretaria d’Estat que s’ocupa de la igualtat, la participació ciutadana i la transparència, i és per aquest motiu que m’agradaria explicar a la ciutadania el punt de vista de Govern pel que fa a aquesta mesura. I perquè crec que és pertinent posar de manifest l’excel·lent feina que fan els meus equips. 

La implementació dels permisos de naixement igualitaris és una mesura de gran rellevància i profund impacte a la nostra societat, que no només té implicacions socials i laborals, sinó també repercussions en l’àmbit jurídic i econòmic. Per això, cal abordar-la amb tota la responsabilitat i rigor. Perquè la proposta de permisos de naixement igualitaris és una mesura complexa que no es pot implantar de manera precipitada sense una anàlisi detallada de les seves repercussions. 

És per aquest motiu que des de la Secretaria d’Estat hem considerat fonamental dur a terme un estudi previ que permeti analitzar diversos aspectes com pot ser l’impacte econòmic (a curt, mitjà i llarg termini) amb els costos i els beneficis, l’equitat en la distribució dels permisos, la conciliació laboral, familiar i personal; així com la baixa taxa de natalitat i fecunditat del nostre país. Encaixar aquests aspectes és prioritari i fonamental i això no significa inoperància durant un any, significa treballar per poder respondre de manera efectiva, responsable i eficaç. 

I no m’interpretin malament. Som plenament conscients que es tracta d’un pas fonamental per garantir la igualtat efectiva entre dones i homes i que aquesta mesura pot ser una palanca per revertir la baixa taxa de natalitat que tenim al nostre país, però no és l’única. Creiem fermament en la necessitat d’encaixar-ne d’altres, com un programa que fomenti la igualtat i sobretot, la conciliació laboral, familiar i personal (treball que estem també elaborant juntament amb els comuns i l’Institut Andorrà de les Dones). Perquè aquestes dues mesures no només aborden les necessitats immediates de conciliació de la vida familiar i laboral, sinó que són instruments que impulsen un canvi cultural i estructural de la nostra societat. D’una banda, els permisos igualitaris contribueixen a una distribució més equitativa de les responsabilitats familiars, afavorint la corresponsabilitat entre dones i homes. D’altra banda, el programa quadriennal actua de manera transversal a totes les administracions públiques, promovent la col·laboració interinstitucional per garantir que la perspectiva de gènere sigui central en totes les decisions polítiques i socials. 

Però no podem deixar de banda que la sensibilització, la formació i la informació són clau per transformar actituds i comportaments socials, creant un entorn més just i equitatiu, on homes i dones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar-se personalment i professionalment. En conjunt, aquestes mesures no només poden contribuir a fomentar una natalitat més alta, sinó que construiran una societat més igualitària i cohesionada. 

I per dur a terme tota aquesta reforma necessitem la implicació de tots els agents, tant econòmics com socials, de la ciutadania en general, però sobretot dels homes, que han de ser els nostres aliats i no els nostres enemics. Perquè, agradi més o agradi menys, la seva col·laboració és fonamental per aconseguir avenços en aquest tema, ja que sense ella serà difícil assolir els objectius d’igualtat que cerquem.