...Però no de conèixer-nos, que també. Encantades, esfereïdores, sobrenaturals i un gran etcètera d’adjectius, motivats per estranyes aparicions, llibres que volen i xiuxiuejos inesperats. Aquest és el tema que ens ocupa avui, per a aquells que sou de vacances i voleu apropar-vos a visitar-les i comprovar-ho amb els vostres propis ulls. Això sí, no us enviem a qualsevol lloc, sinó a aquells centres investigats per institucions com Discovery Channel. Als EUA, per cert. 

A la North Providence Union Free Library, els ascensors pugen sols al segon pis, veus desconegudes criden als bibliotecaris i un home gran s’apareix amb cara de pocs amics. El motiu més que probable és l’emprenyament de l’esperit de l’antic director del centre, amb el fet que algú tingués la genial idea de celebrar a la seva sala, la vetlla de l’antic alcalde, i el seu posterior funeral. La situació empitjorà quan els treballadors varen traslladar el bust de l’alcalde a la sala en qüestió, provocant que des de llavors el vexat director s’aparegui per deixar ben clar qui mana. No cal dir que la relació en vida dels dos personatges en qüestió fou una mica tensa.  

A l’Osterhout Free Library, a banda de detectar fenòmens inexplicables, tenen constància de diverses ocasions en què el bibliotecari de torn ha buscat un llibre a les prestatgeries sense gaire èxit, fins que el volum ha caigut de sobte a terra. I home, gràcia no deu fer quan ho vius, però segur que aquest fantasma amb ànima de bibliotecari seria benvingut a molts centres.

El cas següent és el de la Hoyt Library de Michigan, on diuen que se sent el so d’una màquina d’escriure, provinent d’unes escales que pugen a una sala tancada i que ja no s’utilitza. També  s’han vist caure llibres, i llums que s’encenen i apaguen sols. I rematen amb l’esperit de la bibliotecària que hi treballava a finals del segle XIX, que dedica el seu temps a rebre els nous usuaris i orientar-los quan es perden. No sé pas, a mi digueu-me malpensada, però en aquest cas la cosa pinta més a opioides que a fenòmens paranormals. 

Per als que visiteu Arizona, no el desert, sinó la ciutat d’Scottsdale, podeu anar a la biblioteca pública a contemplar la fotografia del seu difunt alcalde, que ben segur és una activitat molt practicada pels viatgers més intrèpids. Ubicada a la sala de documents històrics, quan algú té la genial idea de moure-la es comencen a sentir crits llunyans que diuen “no, no, noooo”. Pobre home és que ja ni respecte per les fotos tenim. 

I finalitzem la crònica fantasmagòrica del dia a la biblioteca Carnegie d’Oakland, on un jutge va decidir penjar-se d’una prestatgeria i des de llavors de tant en tant pot llegir-se al sostre: “Sentio Est Hic” (el jutge és aquí). A més, si baixeu al soterrani xerrareu amb el que queda d’un antic operari que va morir electrocutat mentre instal·lava el quadre elèctric del centre. L’ultratge bibliotecari més ferotge, però, és que a la nit els llibres es mouen de la prestatgeria, fet que dificulta la tasca dels nostres col·legues nord-americans.