El Dia Internacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat és una oportunitat per reflexionar sobre com avancem cap a una societat més inclusiva. Un país que ha de garantir que totes les persones, independentment de les seves capacitats, tinguem les mateixes oportunitats d'accés a l'educació, al treball, a l'espai públic i als serveis. És un compromís col·lectiu per eliminar les barreres que dificulten la plena participació.
A Andorra, els reptes per a la plena igualtat d'oportunitats encara persisteixen. Per això és imprescindible posar aquestes qüestions al centre del debat públic i polític, per garantir una vida digna i sense barreres. Com? Doncs activant tres elements essencials per transformar les bones intencions en realitats tangibles: recerca, legislació i accions concretes. Cada una d’aquestes palanques compleix un paper fonamental, complementant-se per garantir un progrés efectiu.
Un exemple clar d’aquesta necessitat és l'últim estudi realitzat per l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació, sobre la dependència a Andorra. Aquesta investigació ens apropa a la situació de la dependència i, alhora, explora l’estreta relació entre dependència i discapacitat. Sovint, aquestes dues realitats se superposen, creant situacions complexes que requereixen intervencions adaptades. L’estudi ofereix dades essencials per comprendre l’abast del problema. Però la recerca, per útil que sigui, no pot quedar-se només en un mer diagnòstic. Cal traduir les seves conclusions en accions concretes que responguin a les necessitats detectades. I en aquest cas, cal proporcionar accions per enfortir els nostres sistemes socials i sanitaris.
En aquest sentit, una acció prioritària és l’actualització de la Llei d’accessibilitat d’Andorra. Cal garantir que totes les persones, independentment de la seva condició, puguin moure’s pel país amb autonomia. Això implica una reforma integral que contempli les necessitats reals de les persones amb discapacitat, que promogui l'accessibilitat en el disseny de nous espais i que adapti progressivament els ja existents. I no es tracta, només, d'eliminar barreres arquitectòniques i de mobilitat, sinó de garantir l'accés universal a la tecnologia, a la informació, als serveis públics i als recursos.
Aquest conjunt de palanques han de contribuir a traçar el camí cap a una societat més justa. Els governs i les institucions públiques tenim la responsabilitat d'escoltar les conclusions d'aquests treballs i traduir-les en polítiques públiques, per proposar solucions eficaces.
El futur d'Andorra no es mesurarà, només, pel creixement econòmic o pel nombre de visitants que rep cada any, sinó per com tractem els col·lectius més vulnerables de la nostra societat. Una Andorra accessible i inclusiva, a més de beneficiar les persones amb discapacitat, també enforteix el conjunt de la societat, fent-la més cohesionada i justa.
Aquest 3 de desembre, fem un pas endavant: reflexionem, legislem i actuem. La discapacitat i la dependència no són problemes aïllats; són una realitat compartida que demana solucions col·lectives i polítiques valentes.