Mira, Donald, a veure què en penses. Jo espero que passi qualsevol cosa prou greu que em serveixi de pretext, arraso la Franja, de pas ja n’elimino uns quants milers, tu guanyes les eleccions amb aquell discurs que ens agrada a tots dos, vinc a veure’t per felicitar-te i fas veure que em proposes de quedar-te Gaza, dient que la netejaràs, que la convertiràs en la Riviera d’Orient Mitjà, i tots dos proposarem que, per solidaritat, davant de tanta destrucció, els gazians marxin a Egipte per exemple. Amb una mica de sort, col·loquem aquells dos milions de miserables i no tornen mai més. Què et sembla, Donald? A més, podem fer que alguns països hi posin diners. Ja pensarem quins i per quins set sous haurien d’implicar-se, però podríem apel·lar als remordiments de consciència de les antigues potències colonials. Jo posaré cara de sorprès i acabaré reconeixent que és una gran idea i que ets el millor president que podria haver-hi a Amèrica. Ja ho anirem perfilant. Ara a esperar alguna acció de Hamàs o de Hezbollah i au.

Digueu-li’n com vulgueu, però els eufemismes estan de més. Si els plans previstos per a la Franja de Gaza no corresponen a una neteja ètnica, que baixi Déu o Al·là o qui sigui i que ho vegi. De veritat que sembla un cop orquestrat des de fa temps. Imagino a Netanyahu i a un Trump, amb opcions reals de victòria, elaborant un pla, fa uns quants mesos, que ha acabat sortint a la llum aquests darrers dies. Senzillament increïble. Ni al més fantasiós dels fantasiosos se li hauria ocorregut un desenllaç així: els EUA, amos de la Franja de Gaza sota el pretext que era una terra que simbolitzava el patiment del poble jueu. Quina barra. Heu vist les imatges de com està tot allò? Tota aquella runa simbolitza el patiment d’Israel? I els palestins? On se suposa que hem de trobar llavors el patiment dels palestins, a les platges de Tel-Aviv? Em provoca fàstic la posada en escena de tots dos presidents anunciant els plans per als pobres palestins, mentre la comunitat internacional encara es pessiga per saber si es tracta d’una broma o d’un malson. Però què podem esperar d’un paio que diu que cal tornar a les palletes de plàstic perquè les de paper no funcionen. 

A l’inici dels atacs a Gaza, ja vaig dedicar un article a denunciar-los categòricament. El company i director d’aquest mitjà em contestava que parlar de neteja ètnica o de genocidi era un exabrupte gruixudíssim i que era banalitzar el terme. Venia a dir-me que el grau d’incivilitat dels terroristes islàmics era molt superior a la resposta militar israeliana. Ell parlava d’invasió, en aquell moment. Però el temps ens ha permès de definir amb exactitud el que el govern sionista ha dut a terme murs endins de la franja. També comentava en aquella resposta que constituïa un deliri sectari sostenir que la invasió de Gaza tingués com a objectiu exterminar el poble palestí. Bé, amic Andrés, no sé què en penses uns mesos més tard. Potser tens raó quan deies que no creies en un extermini. Els 65.000 morts provisionals que vaticina The Lancet no permeten parlar d’extermini. Però el desplaçament de dos milions d’ànimes amb l’esperança que no tornin mai més, a mi, em recorda la Diàspora jueva. No em sentireu mai dir que el poble jueu no ha patit, i des de temps immemorials. Seria negar part de la Història. Però no puc deixar de dir tampoc que, un cop assentats a Palestina, i amb la recuperada complicitat del bàcul americà, semblen reservar un destí semblant als palestins. Els traumatismes del passat, les guerres successives, l’arrelament a un territori, l’ombra dels avantpassats, el dret dels vius... sembla enterrat ja entre les runes.