L’augment de l’acampada lliure d’autocaravanes i campers està generat seriosos problemes per al medi ambient i pels residents locals. Aquesta és pràctica no regulada i que, per tant, permet als viatgers pernoctar en espais naturals, en aparcaments públics o pàrquings d’establiments comercials, sense cap control ni contribució econòmica. I no es pot obviar que això provoca un impacte negatiu en la natura i en els negocis locals: els càmpings en són els grans perjudicats.  

Per tal de preservar el medi ambient i protegir el nostre entorn, és essencial establir una regulació que delimiti clarament on es pot pernoctar.  

I des del punt de vista de qui els escriu, la solució és clara: les autocaravanes i campers només haurien de poder fer nit als càmpings, on els serveis estan preparats per gestionar l’afluència de vehicles. En canvi, permetre la pernoctació en espais no habilitats genera brutícia, problemes amb els residus i una deterioració general del paisatge.

A més, restringir la pernocta només als càmpings asseguraria que tots els turistes contribueixin mitjançant el pagament de la taxa turística. Taxa que actualment no paguen quan dormen en zones no regulades. Aquesta és doncs una contribució necessària.

Els càmpings, a més, són negocis locals que mereixen suport. Aquesta nova regulació els donaria nova vida a aquests negocis, que han vist com la seva activitat ha disminuït a causa de la creixent acampada lliure. Incentivar el seu ús permetria mantenir l’economia dels nostres càmpings activa i garantiria un turisme més ordenat i responsable.

A més dels beneficis ambientals i econòmics, la regulació també tindria un impacte positiu en la convivència. Els aparcaments i zones públiques no estan dissenyats per a passar-hi la nit, cosa que genera molèsties pel soroll, la brutícia i fins i tot la consumició de certes substàncies.  

Si es restringeix la pernocta als càmpings, els pàrquings públics i els dels establiments comercials tindrien realment l’ús que els hi correspon: el d’aparcar.

També cal considerar la situació dels treballadors de les estacions d’esquí i altres espais turístics, que es veuen obligats a netejar els aparcaments i banys pel mal ús d’aquests turistes. Aquesta sobrecàrrega laboral és una conseqüència directa de la falta de regulació, i és un problema que es podria evitar.  

La regulació de l’acampada i la pernocta d’autocaravanes i campers per limitar-la només als càmpings és una mesura imprescindible per protegir la natura, assegurar que tots els turistes contribueixin equitativament amb la taxa turística, donar suport als negocis locals i millorar la convivència amb els nacionals i residents. Només amb una normativa clara podrem garantir un turisme sostenible i respectuós per a tothom.

I per garantir l’eficàcia d’aquesta regulació, és fonamental dotar els inspectors i els funcionaris del cos de Policia i dels serveis de circulació comunal de les eines necessàries per controlar i sancionar aquells que no respectin les normes establertes.  

El compliment de la normativa ha de ser una prioritat per evitar abusos. Només amb mecanismes de control efectius i sancions dissuasives aconseguirem que les autocaravanes i campers respectin els espais naturals i vagin als càmpings.