La feina se’t menja. Amb patates. Us ho recordo per si viviu de rendes i us n’heu oblidat. Qualsevol feina que té la seva dosi de responsabilitat i d’interès intrínsec et deixa mig mort a la meitat del camí i després ressuscites amb la sensació que un tren carregat de maons t’ha passat per sobre i t’ha deixat sord, mut i quasi sec. No sé si és una cosa dels temps que corren o si sempre hi era perquè el món laboral és una esclavitud i els esclaus ho hem d’acceptar amb gràcia. Apreciem la ironia que ho dic jo, que soc empresària autònoma i m’autoesclavitzo sense intervenció externa. 
Com qualsevol persona amb cara i ulls, soc fan de Gabi Fernàndez, tant a la seva faceta radiotelevisiva com la literària. Cada cop que surt un nou llibre seu me’l compro i us desitjo el mateix. Amunt i avall (Anem Editors, 2024) és una bona addició a la col·lecció perquè ens ofereix una perspectiva diferent, com sempre divertida, sobre la vida laboral d’una persona enamorada de la seva feina que es queda atrapada en un vòrtex d’activitat que sobrepassa les capacitats humanes. També ens presenta el món del bàsquet en el vessant que no acostumem a veure els espectadors. Ara bé,  és un llibre una mica més trist que els anteriors: el nostre heroi i protagonista de tots els embolics, festes i incidents que s’hi descriuen – el mateix Gabi, naturalment – acaba cremat i ha de deixar la feina sí o sí, tal com ho defineix, per respirar un altre tipus d’aire. La lliçó que se’n treu és la necessitat de posar límits, la consciència que totes les etapes s’acaben i la convicció que quan s’acaben, si és té l’oportunitat, cal marxar quan les coses no s’han estripat del tot. 
La part del bàsquet, com sempre, és per sucar-hi pa. Els qui – com jo– teniu certa debilitat per Shermadini, encara que faci mil anys que no juga per nosaltres, gaudireu de l’anècdota del Gabi encara que no presenti l’esportista en el seu moment més gloriós. Segons quines coses d’Ibon Navarro (l’inoblidable waterbreak per exemple) també són dignes d’entrar als annals de la història. La perspectiva insider del canvi d’enfocament de les xarxes socials és molt interessant. Us ho passareu bé amb l’explicació de les estratègies creatives de màrqueting, amb un protagonisme especial dels vídeos divertits. No us perdeu l’anècdota surrealista del nen i el pin i el capítol mega entranyable del Felipe i la seva amiga. Per acabar, voldria desitjar molts èxits i encerts al nostre heroi, protagonista i autor que, per molt que no sàpiga plegar d’una feina quan vol, sens dubte sap i sempre sabrà fer una bona feina en tot el que empren. En la totalitat, sobretot per als fans del Gabi (que té una gràcia tremenda), del bàsquet (que visca Andorra) i del safareig (perquè sí), Amunt i avall és un llibre molt recomanable.