“Quiero creer la paz del futuro/ Quiero tener un hogar sin muro/ Quiero a mi hijo pisando firme/ Cantando alto, sonriendo libre/… Quiero llevar este canto amigo/ A quien lo pudiera necesitar”.

La cançó Yo sólo quiero, de Roberto Carlos, és un himne a l’amistat i a la solidaritat. Expressa bellament la necessitat de crear vincles d’unió i comunicació entre les persones per contribuir a la pau al món. Aquesta idea és l’eix de la famosa frase: “Construir ponts, enderrocar murs”.

Aquesta locució s’associa sovint a la figura de Sant Ermengol d’Urgell. Conegut com el bisbe constructor, creà una xarxa de ponts i camins en els seus vint-i-cinc anys al capdavant de la diòcesi d’Urgell (1010-1035). A més, va desenvolupar una gran activitat de caràcter social, amb un tarannà conciliador i pacificador.

Construir ponts i enderrocar murs és fer de pont entre les persones. Veure el que ens apropa als altres i aparcar les diferències. Intentar crear bon ambient i positivitat, en tots els àmbits de la nostra vida: a la família, amb els amics, al treball. Evitar discussions innecessàries… 

Construir ponts i enderrocar murs és intentar solucionar els conflictes. Saber que fem el possible per establir vies de diàleg. Mediar perquè no es deteriorin les relacions personals. Buscar sempre la pau, com més aviat millor, per evitar que els problemes s’enquistin i s’endureixi el nostre cor. Com diu el papa Francesc, el temps fa créixer el mur i quan els murs creixen és molt difícil la reconciliació.

Hi ha diversos tipus de murs: els físics, quan es construeixen barreres arquitectòniques que impedeixen la lliure circulació de les persones, però també existeixen els murs mentals amb nosaltres mateixos i amb el proïsme.
Els primers murs que hem d’enderrocar són les pròpies barreres mentals, les nostres pors i inseguretats, que ens impedeixen avançar i, de vegades, ens bloquegen i paralitzen. També creem barreres amb els altres ocasionades pels nostres prejudicis que ens distancien de les persones i distorsionen la realitat. La seva opacitat ens pot impedir veure més enllà de nosaltres mateixos, si pensem que tot gira al voltant nostre… 

Com es poden enderrocar aquests murs? Amb pregària, diàleg, paciència, amor i també amb sentit de l’humor. És del tot necessari intentar desdramatitzar i relaxar l’ambient quan està crispat. Fer servir la tècnica del banc de boira, que, per cert, sempre funciona…

Jesús és el pont, que ens eleva i ens ajuda a veure més enllà de nosaltres mateixos. El pont que ens apropa als semblants: “Tots estem a la mateixa barca i estem cridats a comprometre’ns perquè no hi hagi més murs que ens separin, que no n’hi hagi més altres, sinó només un nosaltres, gran com tota la humanitat”, diu el Papa Francesc. És més el que ens uneix que el que ens separa.

Jesús ens crida a un acostament entre les persones i a estimar no només els amics, sinó també els que ens ofenen. No podem estimar Déu i estar enemistats amb el proïsme: “Una persona que pensa construir murs, qualsevol mur, i no construir ponts, no és un bon cristi.” (Papa Francesc). 

Jesús ens dona el manament de l’amor. “Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” Mt 5, 23-24).

Els únics murs que hem de construir són davant del mal: “Al corazón del amigo abre la muralla/ Al veneno y al puñal cierra la muralla...” (La muralla, Nicolás Guillén). 

“Yo quiero amor siempre en esta vida/ Sentir calor de una mano amiga/ Quiero a mi hermano sonrisa al viento/ Verlo llorar, pero de contento/ Quiero llevar este canto amigo/ A quien lo pudiera necesitar”.