Joventut, segons el DIEC, és el “període de la vida entre la infantesa i l’edat madura”. Un efímer instant considerat el motor de canvi d’una societat. La joventut, i en conseqüència, els/les joves, es caracteritzen per la seva energia i creativitat, però al mateix temps, i no menys important, també és el període en què es té la capacitat de qüestionar i decidir l’statu quo i la germinació dels temps futurs.
Parlem d’un moment replet de transformacions: físiques, mentals, en les relacions i en les decisions fermes del dia a dia. Vivim en un món d’evolució constant on el paper del jovent i el seu desenvolupament és més que una necessitat, és una obligació poblacional. La Joventut és com una cursa de relleus, els últims metres amb el testimoni representen el canvi generacional. Són ells i elles els qui seguiran endavant al món que s’ha anat construint on, la seva preparació i les seves habilitats, permetran reprendre el timó i navegaran la nostra societat els pròxims temps.
La importància d’invertir en educació, en salut mental i física i, en el desenvolupament personal i professional, rau a garantir un futur estable en la nostra societat. Al cap i a la fi, el jovent aporta esperit crític gràcies al foment de l’educació, que va més enllà de l’acadèmica, i permet un increment del lideratge i compromís social. L’objectiu no és pas estar replet de bons i bones professionals, sinó que recau a ser ciutadans i ciutadanes de carrer on brilli la presència de la responsabilitat, l’empatia i l’altruisme.
Cada dia veiem com la societat desconfia. No es brinden oportunitats pel creixement i incrementen les barreres socials que afronten, però, qui a part dels joves ha sigut capaç de liderar moviments socials i polítics? Moviments que han permès fer d’aquest món un món millor. La Joventut té un paper essencial en l’afavoriment del desenvolupament d’un procés i, en aquest cas, el procés inclou i escriu una història. Avui dia, qui han sigut els primers a lluitar pels drets civils pel que fa a les protestes pel canvi climàtic? És llavors quan demostren una vegada més la valentia i la determinació necessària per combatre les injustícies i l’incís en la lluita per la construcció d’un futur just, esperançador i ple d’oportunitats. La Joventut no només reivindica, sinó que també és capaç de veure més enllà, amb els ulls ben oberts i amb la mirada posada en l’horitzó, ampli i lluny de la tradició i el conformisme. Són els i les impulsores dels canvis i de les innovacions socials passant per sobre de la por i amb una fermesa implacable.
Aquest potencial es veu amenaçat per la societat actual on, no existeixen oportunitats reals en la participació de la joventut i perpetua l’estigma en la seva poca o falta d’experiència. Els i les joves necessiten ser escoltats i expressar-se, que les seves idees siguin valorades i tenir oportunitats per demostrar les seves capacitats. Per a aconseguir-ho, la societat ha d’obrir les portes a les noves generacions, no sols en l’àmbit laboral sinó que també en política, en la presa de decisions i en la construcció de la comunitat.
Cal reconèixer les barreres que la joventut afronta, i les problemàtiques del món actual que continuaran presents durant dècades. La crisi climàtica, les desigualtats econòmiques, les dificultats per emancipar-se i la ràpida evolució tecnològica, la globalització, són exemples dels desafiaments que enfronten diàriament. A través d’aquests reptes, la joventut ha demostrat ser resistent a l’adversitat, adaptable i compromesa en la recerca de solucions viables i equitatives.
En resum, la joventut és un tresor enmig del mar, una vegada trobat s’ha de cultivar i valorar. Ells i elles són els qui guiaran a la societat i al món cap a un futur i un present més brillant i esperançador.