Dimarts passat vaig recordar un antic company d’estudi que, tot i ser brillant, tenia un petit os a l’esquena i no era massa amant de fer colzes, com es deia aleshores. El fet és que a la sortida d’un examen d’història, on ens demanaven que expliquéssim la revolució industrial, vaig demanar-li com li havia anat i em va respondre amb un somriure burleta que estupendament perquè la Revolució Francesa se la sabia perfectament.
Òbviament, aquell examen el va suspendre, però durant molts anys quan ens veiem rèiem d’allò més pensant en la cara que devia fer el bo de l’Albert Capell, un gran professor d’història que encaixava perfectament en el perfil d’allò que en dèiem un savi boig, quan va llegir a l’examen que com que li preguntaven per una revolució que desconeixia li n’explicava una altra que sí que sabia.
M’hi va fer pensar el cap de Govern durant la seva intervenció davant l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, on va respondre a les qüestions plantejades per diferents parlamentaris. Bé, respondre o no respondre, depèn de com es vulgui veure. I és que quan va ser el torn del diputat portuguès Paulo Pisco, bon coneixedor de la realitat d’una Andorra que ha visitat en força ocasions, el cap de Govern va fer exactament el mateix que el meu antic company d’estudi. La pregunta de Pisco, formulada a més en castellà, de manera que no hi pot haver el dubte de si es va entendre bé o no, va ser molt clara: tenint en compte el gran nombre de residents estrangers a Andorra de fa molts anys s’ha pensat en la possibilitat que puguin votar a les eleccions comunals i si es pensava permetre la doble nacionalitat. La resposta, en canvi, molt més confusa: és una qüestió que amb l’acord d’associació es resoldrà perquè permetrà la reciprocitat. És a dir, mentre un demanava pels drets polítics, l’altre li responia una altra cosa. Van tocar corredisses per esmenar la plana.
