Fa uns quants dies, en demanar hora per anar al dentista, el primer que em van preguntar és si era un client habitual i per tant si hi tenia fitxa oberta.

–Cal pensar que sí, tot i que ja fa uns quants dies que no els he vingut a veure –va ser la meva resposta. 
–El seu nom? –em van preguntar des de l’altre costat de la línia telefònica.
–Marià Cerqueda –Després d’uns instants de recerca em van demanar: 
–Maria Cerqueda... Vostè va néixer el dia dos de setembre del 1899?
–Bé, si aquesta dada fos veritat –vaig respondre mig enriolat– estaria a punt de complir 125 anys, de fet a dia d’avui ja els hauria complert– i potser sortiria al diari i tot.

 De seguida es va adonar de la incoherència de les dades que em demanava que li verifiqués, fet que ens va permetre riure plegats. Poca estona després, m’assabentava que acabava de morir Maria Branyas. Nascuda a San Francisco, va passar els darrers dies a Olot, on feia uns mesos que havia complert els 117 anys. En dinyar-la deixava enrere el títol de la persona viva més longeva del món. El cas és que revisant la llista de les persones més longeves, vaig descobrir que, en cas de continuar viva, Maria Cerqueda s’hauria convertit en la persona més longeva des que es mantenen registres, tot superant Jean Calment, la qual sí que va aconseguir arribar fins als 122 anys i 164 dies.  Una marca, encara allunyada de la que hauria obtingut Maria Cerqueda si, com es pensaven a cal dentista, encara fos viva. 

Seguint el fil d’aquesta mort els diaris també publicaven, pocs dies després, que cada cop hi ha més persones que arriben a centenàries. La notícia també apuntava que moltes de les persones que tenien cura de les centenàries ja superaven els 70 anys.  Alguns estudis auguren que moltes de les persones nascudes els darrers anys tenen possibilitats d’arribar fins a aquesta edat i, per tant, es convertirà en un fet molt més habitual. L’esperança de vida que l’estadística assigna als homes andorrans és de 81 anys. Som el sisè país amb l’esperança de vida més alta. Arribar a aquesta edat suposaria entrar a l’anomenada quarta edat. Es calcula que a Espanya la meitat de persones que hi arriben pateixen alguna mena de patologia avançada o veuen com la seva qualitat de vida s’ha reduït de manera considerable. I un cop complerts els 80, encara en faltarien 45 per als 125. Si volen que els digui la veritat, encara que pogués arribar a l’edat de Maria Cerqueda, no crec que fos una possibilitat gaire llaminera. Amb tot, les possibilitats que ho puguem experimentar són més aviat remotes, ja que tal com diu la dita, de vell enllà no es pot passar.