Del relaxing cup of café con leche de la llavors alcaldessa de Madrid, Ana Botella, al CoffeeFest (Feria del café), celebrat aquest cap de setmana a Ifema, han passat una dotzena d’anys. Aquest darrer, el CoffeeFest, es veu que funciona tan i tan bé. Així ho diuen els organitzadors. I deu ser així, no m’hi fico. Sí, però, amb l’afany d’usar l’anglès per donar nom als esdeveniments, allò que tant ens agrada per aquí també en aquest afany d’atraure turisme de qualitat que, sí o sí, es veu que parla i entén l’anglès, o així se suposa, almenys. Ja sé que altres vegades s’ha parlat del tema. Però em sembla que cal reflexionar tant en l’àmbit de la cultura com del turisme sobre la importància de les arrels, d’on venim. Tan important per saber cap a on volem anar. I el català, la llengua pròpia –una expressió que m’agrada molt– forma part de l’ADN del Principat.
I si això ho apliquem a l’àmbit educatiu, doncs la cosa es torna més seriosa. I no perquè no s’ensenyi i es faci servir com a llengua vehicular a les escoles, sinó perquè considero que també les institucions d’ensenyament superior l’haurien de promoure. No m’estic referint a la universitat pública, és clar. Però sí a la munió d’universitats que estan proliferant al país i a les quals, ara per ara, pràcticament no se’ls exigeix que facin alguna cosa per la llengua pròpia del país que reconeix els títols d’estat que imparteixen. Aquesta és la gràcia. Ni més ni menys.
Saber parlar molts idiomes és molt enriquidor. Ens pot salvar del ridícul de dir cup of café con leche. Ara, no pot ser en detriment del que ens és propi. Perquè a voltes cerquem i reconeixem les meravelles que ens ofereix un món globalitzat i ens oblidem del que tenim a casa. Ni més ni menys.
