Visitant de nou el meravellós Espai Columba, i admirant els frescos de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella que hi són exposats, tot i escoltar atentament d’audiòfon em vaig fixar en el fris que prova de traçar l’itinerari de les obres medievals exposades.

Amb una preuada amiga hem tornat a admirar la sala de l’espai Columba amb l’audiòfon guiant-nos, descobrint la novetat de les exquisides pintures singulars de l’estil 1200 medieval, il·lustrades pel Bes de Judes i per La flagel·lació de Crist de Sant Esteve. 

És un encert haver posat a tocar, quasi frec a frec, les pintures romàniques del segle XII de Santa Coloma, que són més estàtiques i amb poca profunditat, amb les pintures de l’estil 1200 de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Aquestes darreres aporten el moviment viu i transitori al gòtic. Aquesta disposició en un espai tan reduït permet fer-se a la idea, i en directe, del salt qualitatiu que els mestres van fer en la pintura medieval, passant d’un art naïf i pur representat pels frescos d’un romànic més primitiu a un art més sofisticat, amb colors càlids i elaborat amb les realitats que es pintaven en els frescos d’estil 1200.

Dit això, en el fris que il·lustra l’espai museístic, anomenat Les aventures de les pintures medievals d’Andorra, hi ha petits errors pel que fa a l’itinerari del Sant Silvestre i del Sant Gregori que formen part del conjunt dels frescos romànics de Santa Coloma.

I és que ambdós frescos apareixen el 1938 a la Brummer Gallery de Nova York, element que obvia el fris. És cert que el 1941, en una subhasta de la casa de subhastes Parke Barnes de Nova York, el Mead Art Museum de l’Amherst College de Massachusetts va comprar el Sant Silvestre, però el fris silencia allò que va passar amb el Sant Gregori.

Doncs el Sant Gregori va ser adquirit pel baró van Cassel a la subhasta de Parke Barnes de Nova York el 4 de juny del 1942. Fet  pel qual del 1942 fins al 1955 aquest fresc, juntament amb la Verge entre dos Sants d’Anyós i Santa Caterina despullada per la roda de la catedral de la Seu d’Urgell van estar a casa del baró a Nova Jersei. Ja que en la subhasta d’aquell juny del 1942 el baró va comprar aquests conjunts d’obres d’art romàniques. Així que caldria mencionar que del 1938 fins al 1942 el Sant Gregori va estar a Nova York i que del 1942 fins al 1955 va estar a Nova Jersei.

Això sí, el 1955 el Sant Gregori apareix a París, a la casa de subhastes de l’Hôtel Drouot, ja que a la mort del baró van Cassel, el 1953, la seva dona, la baronessa van Doorn i la secretària del baró, la senyoreta Marguerite Pick, van organitzar diverses subhastes als Estats Units i a Europa per vendre les diferents obres d’art i mobiliari d’antiquari del baró. Vist que era un col·leccionista compulsiu. 

I el 25 d’abril del 1955 a l’Hôtel Drouot de París, Maître Etienne Ader va adjudicar el conjunt exposat amb els lots de les pintures romàniques de la col·lecció van Cassel on hi havia el Sant Gregori de Santa Coloma, Santa Caterina de la Catedral de la Seu d’Urgell i la Verge entre dos Sants d’Anyós. És a dir, el que havia comprat el baró 13 anys abans a Nova York. Es va vendre tot, sí. Però el o els compradors van fer desaparèixer les actes de venda d’aquest dia, suposo que a fi de poder guardar l’anonimat. Els arxius nacionals francesos són conscients d’aquesta mancança i apunten que conserven totes les actes de venda menys la del 25 d’abril del 1955.

Així que tot i que el fris menciona la incògnita del parador del Sant Gregori, no passa el mateix en l’audiòfon que no explica que el Sant Gregori va ser comprat a Nova York pel baró van Cassel el 1942 i que un cop ell traspassat, va viatjar a París el 1955 per ser subhastat.