M’agrada la carn i m’agrada la mel. Andorra va aprovar el primer reglament del segell de qualitat de la carn el juny del 1999 i 23 anys més tard, el setembre 2022, ho va estendre a productes com la mel. Aquest segell de qualitat, inspirant-nos en els reglaments de la UE, ha estat i és la marca d’un orgull exquisit per la producció de carn, de mel i d’altres productes complint tots els estàndards de qualitat. Així, la carn de vedella produïda a casa nostra prové de raça bruna andorrana i els nostres ramaders s’esforcen per respectar tant el benestar animal, amb una alimentació natural a la cabana ramadera, com el medi ambient per tal de garantir una carn de gran qualitat de quilòmetre 0. I passa el mateix amb l’apicultura, ja que la producció de mel està estretament lligada a la biodiversitat.
De tots és sabut la immensa capacitat reguladora de la Comissió Europea, de la qual ens inspirem estretament. Només per a la producció de carn i de mel a Europa hi ha una abundant legislació sobre seguretat alimentària, sobre el benestar animal, la traçabilitat, l’etiquetatge o la producció cada cop més ecològica que es va actualitzant amb directives i reglaments. I que tot agricultor, ramader europeu i tota la cadena alimentària han de respectar al peu de la lletra per poder dur a terme la seva activitat. I això té un cost que evidentment es trasllada a un preu més elevat per al consumidor.
I què passa actualment? Doncs que des de fa un parell de setmanes, la còlera d’agricultors i ramaders d’Estats membres de la UE –França, Polònia, Itàlia i Àustria– ha envaït l’espai públic protestant, fent accions contundents o manifestant al cor de les institucions europees a Brussel·les. La raó? Doncs que l’acord de lliure comerç que Europa està negociant des de fa vint anys amb els països del Mercosur (Argentina, Uruguai, Paraguai, Brasil i Veneçuela) està a punt de veure la llum.
Europa amb la seva voluntat d’asseure la seva presència en la globalització on les economies estan cada cop més interconnectades veu en aquest acord una oportunitat d’ampliar el mercat del sector primari a una gran part del subcontinent sud-americà. I és clar, cada cop és més complicat conciliar els interessos nacionals versus els interessos globals, la sostenibilitat versus els impactes mediambientals i el consum responsable versus lliure comerç amb els preus baixos.
I, com sovint dins de la UE dit acord divideix els socis comunitaris. Mentre països com Espanya, Portugal i Alemanya el veuen amb bons ulls, França, Itàlia o Polònia s’hi oposen moguts per la pressió del sector primari i de nombroses organitzacions medi ambientalistes o de consum de consumidors, entre altres. I és que en quan entri en vigor l’acord de lliure comerç entre la UE i els països del Mercosur hi haurà impactes, ja que la producció de carn de vedella, de porc o d’aviram o cultius com el de la mel del Mercosur seran molt més competitius, tenint en compte que els estàndards de producció en aquests països no són ni de bon tros els que exigeix la UE pels seus productors! I dit fet, d’entrada generarà, segons els agricultors i els ramaders europeus, una competència deslleial. El consumidor europeu i també d’Andorra en quan entri en vigor el nostre acord d’associació, ja que integra els productes alimentaris dins del mercat interior de la UE, tindrà a l’abast amb preus molt més baixos, la carn de vedella, de porc o d’aviram, o la mel, produïda a milers de quilòmetres i sense la seguretat de la traçabilitat dels productes locals. Fet que ja passa ara amb l’aviram des que la UE va fer un acord amb Ucraïna per importar-ne. A tal d’exemple un informe del Tribunal de comptes francès va apuntar el 3 de setembre del 2024 que un pollastre sobre dos consumit és importat d’un país extracomunitari. Un dels problemes i de les contradiccions més grans de la UE en aquest àmbit és que quan signa acords comercials amb països no exigeix les mateixes regles sanitàries, de benestar i mediambientals que exigeix als agricultors i ramaders comunitaris. També fa saltar pels aires tots els esforços que demana al consumidor europeu responsable envers la sostenibilitat, fent que consumir productes sostenibles, de qualitat i de proximitat sigui molt més car i estigui a l’abast només d’uns pocs. Els rics. I aquesta incongruència és la que provoca la còlera, la ira i també la desesperació del sector agrari i ramader a Europa.
Una via de solució que les associacions europees d’agricultors i de ramaders apunten per tal de salvar el sector és que els acords comercials que signa la UE amb estats tercers tinguin clàusules mirall que obliguin els productors dels països tercers a aplicar les mateixes regles sanitàries, mediambientals i de benestar animal que les que són vigents a Europa.
I mentrestant hauré de rascar-me la butxaca per seguir consumint carn i mel locals de casa nostra.