En el seu llibre  El beso de Judas. Fotografía y verdad, Joan Fontcuberta argumenta que “qualsevol fotografia és una ficció que es presenta com a veritable” i que, “contra el que ens han inculcat, contra el que acostumem a pensar, la fotografia sempre menteix, menteix per instint, menteix perquè la seva naturalesa no li permet fer una altra  cosa”.  En un llibre posterior, La cámara de Pandora, amplia aquesta sospita afirmant que  “no ha estat fins a l’adveniment de les tecnologies digitals quan no només els especialistes, sinó també els profans, el gran públic en definitiva, ha descobert la inevitable manipulació que opera en el procés de tota imatge fotogràfica”.  Desenvolupant una mica més aquest pensament, Fontcuberta també afegeix que el més important no és que la fotografia menteixi, que sempre ho fa, sinó l’ús que en fa el fotògraf  i les seves intencions en el moment de fer la foto. O el que vindria a ser el mateix, “el bon fotògraf és qui menteix bé la veritat”.

I com s’ho fa un fotògraf per mentir bé la veritat? El millor exemple que he trobat me’l va oferir Pau Romero Paris el dia que em va convidar a una sessió de fotografia nocturna. El lloc triat, Valldarques. La idea? Anar captant indrets del Pirineu sota la tènue llum  de la Via Làctia per engrandir un projecte que ha endegat ja fa uns anys i que es pot seguir a Instagram en l’adreça @pauropa –cal dir que no només hi presenta aquest projecte, sinó una bona mostra de les seves fotografies–.  Aquella nit em va fer entendre tota la feinada que se li gira a un fotògraf nocturn per tal poder oferir-nos la certesa que es pot veure un braç de la nostra galàxia, des dels llocs més bonics de casa nostra, amb un resultat certament espectacular. 

En tot cas les inquietuds fotogràfiques d’en Pau –i per què no dir-ho, la seva manera de mentir la veritat–  no s’aturen aquí. Els que després de consultar la seva pàgina d’Instagram vulguin explorar una altra mostra del seu tarannà creador la podran anar a buscar a partir del 9 d’agost a Vilanova de Banat, en el marc de la festa major d’aquest petit llogaret del municipi d’Alàs-Cerc. En l’exposició, que portarà el títol de Duets, es fa acompanyar de la pintora Carmen Ruiz, que s’ha cuidat de reinterpretar un seguit de fotografies escollides en un doble procés creatiu. A Vilanova s’hi podran veure un bon grapat d’obres sota aquesta premissa dual. Arribats a aquest punt, i tot interpel·lant el possible passavolant que s’hi animi, gosaria discrepar del títol amb què es presenta la mostra. I argumento aquesta discrepància donat que sense la mirada de l’espectador –el tercer en discòrdia– qualsevol veritat que poguessin amagar aquestes obres, quedaria coixa.