Fa un parell de setmanes va sortir a la venda l’esperada tercera entrega de la saga Empiri, de Rebecca Yarros. Els qui coneixeu l’autora és molt probable que ja hàgiu devorat el llibre o que el tingueu present de cara a les pròximes lectures de l’any, però per als qui no hàgiu sentit a parlar de la saga, es tracta d’una trilogia que barreja fantasia i romanç en l’anomenat romantasy; un gènere que cada vegada està més present a les llibreries i que capta lectors a carretades. 

Com a fidel seguidora de Yarros que soc, vaig recórrer gairebé totes les llibreries del Principat a la recerca d’un exemplar de l’edició especial que va sortir el 22 de gener. I vaig tenir sort de trobar-ne un, ja que gairebé tots estaven esgotats o reservats. L’única diferència amb l’edició normal és que l’especial té un mapa, continguts extra i un degradat amb dragonets a les vores. Res, ximpleries, però als que llegim el gènere fantàstic ja ens agraden, aquestes coses.

Tot plegat em va fer reflexionar sobre el poder de la literatura fantàstica. En com de creatius podem arribar a ser els humans. Aquesta habilitat d’inventar-se tot un món amb éssers impossibles, geografies oníriques i cultures totalment inventades representa una feinada. No diré mai que escriure una novel·la negra sigui menys difícil (de fet, considero que aquest gènere és dels més complicats que hi ha), però sí que diré que per escriure fantasia s’ha de tenir una creativitat especial.

I, no ens enganyem, les novel·les fantàstiques tenen un je ne se quoi que fa que les odiïs a mort o les estimis per damunt de totes les altres. Normalment, no hi ha terme mitjà, passa una mica com amb la ciència-ficció. Per als qui estimem la fantasia, crec que coincidim en el fet que són un gènere idoni per despertar el gust per la lectura, per fomentar-la. Considero que tenen un gran potencial per captar lectors, sobretot a la infància i a l’adolescència.

Ja s’ha vist abans. No és cap secret que Tolkien fos un dels escriptors d’aquest gènere que més lectors va captar i consolidar amb El senyor dels anells durant el segle XX. No podem oblidar tampoc la saga Harry Potter, de J. K Rowling, que des del seu primer llibre publicat l’any 1997 va conquistar els cors de milions de joves arreu del món. Més tard, l’any 2005, va aparèixer Stephenie Meyer amb la seva saga Crepuscle, en la qual els vampirs i els homes llop també van captar una nova generació de joves lectors. I si mirem més a prop de casa, no ens podem oblidar de l’escriptora espanyola Laura Gallego i les seves 30 novel·les juvenils i fantàstiques.

Així doncs, protagonistes joves, aventures, escoles màgiques, instituts a la costa oest d’Amèrica on estudien vampirs o acadèmies militars per a nois i noies que seran genets de drac. Aquests són alguns dels ingredients per empènyer els adolescents a la lectura i atrapar-los sense possibilitat de fuga. Crec que la fantasia és dels gèneres més adients per captar-los, així com per consolidar-los. Al capdavall, els nens i els adolescents són més plàstics. Es troben en una edat en la qual creuen que tot és possible, una època en què els problemes de la vida adulta queden llunyans i en la qual els adults encara els permeten no tocar de peus a terra.

Avui en dia la literatura juvenil fantàstica està en la seva màxima esplendor i crec que s’ha d’aprofitar. Això no significa que no hi hagi joves que s’introdueixin a la lectura a través d’altres gèneres més realistes, però sigui com sigui, l’objectiu és ben clar: que llegeixin. Siguin còmics, revistes o novel·les, és igual. Sobretot tenint en compte la quantitat d’hores que els mòbils, les tauletes i els videojocs els treuen als adolescents. La competència per la seva atenció és altíssima, i ens hi hem d’esforçar més que mai des de les escoles i des de casa. Ells s’hi juguen el futur. Nosaltres, la pensió.