El meu estimat ventilador Jet 12 ha estat una presència constant a la meva vida, gairebé com un membre més de la família. Em veig de petit, als inicis dels anys 80, corrent pel menjador mentre les aspes taronges d’aquest ventilador retro giraven incansablement. Segurament va ser una compra de la meva mare Maria Teresa, amb la intenció de mantenir fresca la sala d’estar durant les llargues tardes d’estiu. Aquelles tardes, quan la iaia Maria es reunia amb la Juanita i la Kika per jugar a les cartes, aquest ventilador era sempre al seu lloc, proporcionant una brisa suau mentre les converses s’allargaven i les rialles omplien l’aire.
Sempre he tingut un ull especial per a l’estètica i la funcionalitat dels objectes, i aquest ventilador és una autèntica joia del disseny. Les seves aspes d’un taronja intens, gairebé hipnòtic, no només refrescaven l’ambient, sinó que també aportaven un toc vibrant a l’espai. La carcassa, d’un blanc crema elegant, i els detalls cromats, parlen d’una època en què es dissenyava per durar, combinant de manera magistral la funcionalitat amb una estètica captivadora. A més, aquest ventilador, amb les seves múltiples configuracions de potència, entre 125 kW i 220 kW, era i és un model versàtil, preparat per adaptar-se a diferents necessitats, fent-lo tan pràctic com atractiu.
Els botons de control, situats en un panell amb acabat de fusta, són una autèntica delícia per als ulls. Amb tons que van des del beix fins al vermell més intens, aquestes tecles no només permeten regular la velocitat de les aspes, sinó que són un recordatori visual dels anys 70 i 80, una època en què fins i tot els detalls més petits eren cuidats amb dedicació. Aquest ventilador, amb el seu disseny sòlid i la seva presència imponent, segueix sent avui una peça central a la nostra casa, un objecte que, tot i els anys, manté la seva funcionalitat i el seu encant.
Després d’uns anys sense ser utilitzat, el vaig recuperar un dia de casa dels meus pares, de la part alta d’Escaldes-Engordany, encuriosit per veure si encara funcionava. Va ser com retrobar un vell amic: el Jet 12 va tornar a girar amb la mateixa força de sempre, com si volgués recordar-me que el temps pot passar, però algunes coses mai perden el seu valor. El vaig portar al meu despatx, on la seva brisa constant m’ha acompanyat durant moltes hores de creació i treball.
L’any passat, vaig tenir l’oportunitat de cedir-lo a CATSA, l’antiga Fàbrica de Tabac laurediana, en el marc de la L’Andart’23, la 5a Biennal Internacional d’Andorra. Allà, el Jet 12 va formar part de l’atrezzo d’un despatx dels anys 80, portant amb ell una part de la història de la meva família i oferint-la al públic com un testimoni del passat. Va ser una experiència especial veure’l allà, traient pit durant tot el període de l’exposició. Ara, ha tornat al seu lloc habitual, a casa nostra, on segueix funcionant perfectament aquestes tòrrides tardes d’estiu, com sempre ha fet. Aquest ventilador no és només un objecte, és un tros de la meva vida, un vincle amb els meus records més estimats, un símbol de la durabilitat i del bon disseny, que encara avui em fa somriure cada vegada que les seves aspes comencen a girar.