El Johnny ha marxat massa d’hora i ens ha deixat amb el cor encongit i l’ànima adolorida. Vam compartir el nostre primer mes de vida sota el mateix sostre a Sant Julià, a casa dels seus recordats i estimats pares Emili i Victòria. Des d’aquell moment, ens vam considerar germanets, lligats per una amistat i complicitat que ens ha acompanyat tota la vida. Ell era un esperit radiant, sempre amb el seu somriure contagiós, un somriure que tenia el poder de fer desaparèixer les preocupacions i portar pau a qui el rodejava.
La seva absència deixa desolats la seva estimada esposa, la Bernadet, i els seus fills, la Sofia i el Cerni, a qui dedicava tot el seu amor i atenció. Els seus germans, l’Emil, la Sandra i la Vicky, així com tota la seva extensa i estimada família i amics, comparteixen aquest dolor. El Johnny no era només un pare, un marit o un germà: era un pilar, un far de llum en les nostres vides.
Tothom que el va conèixer sabia de la seva gran capacitat per ajudar, per estar-hi sempre en els moments més difícils dels altres, sense esperar res a canvi. El Johnny era una d’aquelles persones que estimava incondicionalment, que et feia sentir segur amb només una mirada. No li importava qui fossis, ell sempre estava disposat a donar un cop de mà, a ser aquell amic fidel en qui podies confiar. Sense voler-ho, deixava una empremta profunda en els altres.
Recordo perfectament els nostres primers dies esquiant junts. Em deien: “Fes com el Johnny, baixa sense por”. Jo ho mirava des de la distància, sense estar gaire convençuda, però ell ho feia sense dubtar, llançant-se tot recte amb valentia i gaudint de la velocitat, com si la por no existís al seu món. Així va ser la seva vida: plena de força, passió i determinació. Ell es llançava als desafiaments amb la mateixa decisió amb què baixava les muntanyes, sempre amb un somriure, sempre disposat a gaudir del viatge.
Amb la seva partida, deixem enrere no només una persona estimada, sinó també un exemple de vida. El Johnny ens va ensenyar a viure amb plenitud, sense por a caure, sense dubtar a estimar. A través dels seus actes, ens va mostrar que la vida no es mesura pel temps que passem en aquest món, sinó per la profunditat amb què vivim i la forma com fem sentir els altres. I en aquest sentit, Johnny va viure una vida plena, una vida que tots nosaltres recordarem amb agraïment.
Johnny, et trobarem a faltar més del que les paraules poden expressar. El teu record romandrà viu en cadascun de nosaltres, en les rialles compartides, en les converses, en aquells moments on la teva presència ens feia sentir que tot anava bé, en aquells estius a Vilafortuny on el món era nostre. Has deixat un llegat de bondat, alegria i coratge que perdurarà per sempre. Descansa en pau, germanet, sabent que t’has guanyat un lloc etern en els nostres cors.
