És un tema pel qual sento curiositat d’un temps cap aquí, i admeto que no tinc una resposta, tampoc tinc clar que algú la tingui i, segurament, hi ha arguments per a tots els posicionaments. Sigui com sigui, el que és cert és que darrerament s’ha intensificat el debat sobre la moderació de continguts, i el rol que hi juguen els algoritmes.
La moderació dels continguts no és quelcom nou, existeix des de fa molts anys. Ja a l’època de la televisió analògica, amb canals únics i audiències multimilionàries, algú decidia els continguts, sobre què informar i el to de la comunicació. Els més grans encara recordareu els dos rombes de TVE. I això mateix succeeix amb la premsa escrita i molts altres mitjans de comunicació. Persones invisibles per a la majoria, però que hi són i decideixen.
Si hi pensem bé, la moderació de continguts ens preocupava ben poc fins ara. De fet, durant anys els continguts només preocupaven els agents polítics i econòmics per si una determinada informació afavoria o no els seus interessos o impactava en el seu risc reputacional. Una preocupació endogàmica, gens pensada en clau dels interessos del receptor de la informació.
Cada cop tenim més mitjans, algunes persones creuen que amb la digitalització ha augmentat la consciència sobre la moderació de continguts, i que ara molts ciutadans escullen amb més cura què llegeixen, volen saber qui ho ha escrit i es pregunten qui hi ha darrere d’una informació o l'altra. En dubto. Més aviat crec que és un miratge fruit de l'abundància de canals, mitjans i creadors de contingut, un autoengany per creure’ns més lliures del que realment som.
La digitalització va propiciar un canvi en el negoci de la publicitat. S’havien de guanyar visitants i poc importava com. La fórmula era senzilla: més visitants implica més ingressos. Davant d’aquesta nova realitat els mitjans van creure que una bona forma de guanyar visitants era que aquests poguessin publicar els seus comentaris a les notícies o continguts. Un tema que, per si sol, podria ser objecte d’un article. Però pel que avui ens ocupa, la possibilitat que qualsevol persona pogués penjar el seu comentari va fer evident la necessitat que els mitjans digitals necessitaven un moderador. Algú que escollís quins comentaris es podien publicar i quins no.
Amb els anys, fruit del creixement de les xarxes socials aquests moderadors han anat evolucionant i donant pas als algoritmes. Els imaginem com una espècie d’intel·ligència artificial amb criteri propi que escull quines publicacions passen el filtre de la seva censura, i en quin ordre ens les faciliten. Obviem que darrere d’un algoritme hi ha un equip de persones encarregades de programar-lo d'acord amb les normes que fixa un departament de moderació de continguts. Totes les xarxes socials tenen un departament de moderació de continguts més o menys gran, però tampoc ens preocupen massa. No investiguem, no volem saber quins membres l’integren, les seves opinions, tendències polítiques o que pensen respecte del canvi climàtic, la immigració, o altres temes que ens puguin interessar. Res de nou, com deia, fa anys tampoc ens preocupava qui decidia les notícies que veiem per la televisió.
Davant el desinterès generalitzat sobre la moderació dels continguts, la deriva de la xarxa social X sembla que ens ha sacsejat i ens ha fet prendre consciència dels riscos de la manipulació vestida de diàleg lliure.
Les darreres setmanes moltes persones, empreses i institucions estan abandonant i criticant X amb l’argument que s’ha convertit en un canal d’extrema dreta, difusor de notícies falses i generador d’odi. No seré jo qui ho contradigui, hi ha estudis que proven que és així. Abandonem X perquè ens sembla que és el pati de casa del Sr. Musk, però oblidem que almenys sabem què pensa i què el mou. Per contra seguim entrant a d’altres xarxes socials o mitjans digitals sense saber-ne res: ni com funcionen, ni qui hi ha al darrere, ni que promouen, ni qui els paga, no ens preguntem com funciona l’algoritme o qui són els responsables de moderar el contingut. Un desconeixement que ens porta a pensar que som nosaltres els qui estem triant.
Potser hauríem d’exigir que totes les xarxes i mitjans publiquessin de forma accessible i transparent els accionistes, l’origen dels ingressos, els seus valors, els seus principis deontològics i l’estructura dels seus algoritmes.