L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs, i coses que no sabem ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills. Aquest estiu, deixem la velocitat, llegim els llibres que ens vinguin de gust, fem estiraments literaris i passem de l’algoritme. En cada article de juliol i agost hi haurà amagats uns quants títols de novel·les per llegir lentament. Avui són deu: 

Facebook és per a gent gran, X (Twitter) cada cop té més missatges d’odi, racisme, xenofòbia i notícies falses, el seu amo i senyor conversa durant una hora amb Donald Trump sense filtre i deixant colar totes les mentides del món. L’algoritme d’Instagram em tortura amb anuncis de Shein Curve. Per això, vull provar TikTok, on és l’atenció mundial. No vull sentir-me com un mamut i obro un compte a la xarxa del moviment constant. De seguida noto els efectes i vaig per tota la casa ballant, mirant-me als miralls i fent gestos i coreografies. No es pot estar quiet a TikTok.

He de fer vídeos, amb música i molt molt curts. Aquí el món es mesura en segons. De moment, però, decideixo mirar-ne. Ja són curts però, si vull, puc accelerar-los fins a arribar als microsegons. No dono l’abast, això ja no és scroll infinit, no em cal ni tocar la pantalla del mòbil, els vídeos es reprodueixen en bucle a la velocitat de la llum, és com la riuada més gran que hagi pogut imaginar, no sé qui ni com posa el dic. Veig gent que fa coreografies al menjador, al passadís, a l’habitació, amb ritmes llatins sobretot. Molts cops de maluc. De seguida es fan virals. No tot són coreos, també hi ha vídeos d’art, de gent que dibuixa, del Museu del Prado, del CosmoCaixa, que aprofiten la xarxa per fer divulgació cultural. Em diuen que a TikTok es pot fer difusió de qualsevol tema, que fins i tot es poden fer lliçons de química, que no he de tenir prejudicis, i es pot alleujar la solitud de molta gent. 

Però l’alegria que passa de seguida se’n va i veig que allò més viral és allò més cridaner, ridícul, o morbós. Les falses notícies corren com la pólvora, els líders d’ultradreta hi són els reis, ells tenen la fortuna de ser virals. Els adolescents europeus coneixien bé Milei i els seus crits, abans de ser elegit president a l’Argentina. La ultradreta guanya la guerra per l’atenció en aquesta xarxa. 

Aquesta pluja de males notícies em treu les ganes de seguir a TikTok, no tinc temps de mirar més vídeos, de fet he estat dies dient-me a mi mateixa: demà, demà i demà en miraré més. I no ho he fet. 

(En el proper gong trobareu els títols de les novel·les amagades. Les vuit novel·les amagades a Estiraments literaris (4) eren: Olor de difunt de Ludmilla Lacueva; El tema del tema, de Quim Monzó; Trencadís, d’Iñaki Rubio; Queridos niños, de David Trueba, El retrat de matrimoni de Maggie O’Farrell; La trena, de Laetitia Colombani; Las buenas personas, de Nir Baram, i La mala hora, de García Márquez.)