Fraternitat, un concepte preciós i necessari. Fa pocs dies ens ho recordava el Dr. Joaquim Brugué Torruella en la seva conferència “Drets de ciutadania: de les lluites del passat als reptes del present” en el marc de la celebració del Dia internacional dels Drets Humans organitzada pel Consell General i el Raonador del Ciutadà. Un acte que comptava amb la presència de joves gràcies al lliurament dels premis de la primera edició del concurs literari de relats i microrelats sobre els drets humans, en el qual van  participar 24 estudiants de segona ensenyança, batxillerat i formació professional del nostre país. De totes les reflexions que va fer em va agradar molt que esmentés la fraternitat i la seva exigència en relació amb els drets humans.

Entenem la fraternitat com la bona relació entre persones que es tracten com a iguals, un valor no només religiós i que va ser adoptat com a principi filosòfic pels estoics grecs i romans. Cal recordar que l’estoïcisme reflexiona sobre el fet que a les persones no ens pertorben les coses que passen –només–, sinó les opinions que es tenen sobre les coses que passen. Més endavant aquest concepte va adquirir una importància política amb la divisa de la Revolució Francesa de 1789 –“Liberté, Égalité, Fraternité”–, ja que el problema dels límits socials de l’economia individualista ja es plantejava aleshores. Des de diferents escoles filosòfiques s’ha apel·lat al sentiment i a l’exercici de la fraternitat, des de Schopenhauer –la compassió limitadora del dret del més fort– al positivisme i a l’economista Stuart Mill, que va defensar convertir l’ètica i la moral en ciència positiva com a única forma per fer les transformacions socials i la consecució de la felicitat col·lectiva. L’Estat ha interpretat el principi de fraternitat transformant-lo en el de solidaritat, intervenint per eliminar les desigualtats socials i fent-se càrrec de l’esdevenir de les societats. El 1948 es sanciona la fraternitat universal per la Declaració Universal dels Drets Humans, que apel·la a la condició que tots els éssers humans tenen en comú, per tal de compartir el mateix destí de la vida i la mort. A partir d'aquí ha de sorgir un sentiment de fraternitat que s’aconsegueix mitjançant la solidaritat amb aquells pobles amb dificultats i que es vehicula a través d’organismes com la Unesco, Unicef, l’OMS, la FAO, etc.

Crec que en els moments actuals és fonamental recordar els principis de fraternitat i solidaritat per prendre consciència d’interessos, objectius, estàndards i enteses compartides que creen un sentiment de pertinença o unitat de grup. Ens manca molt crear vincles entre les persones, no cal tampoc ser amics, però és indispensable establir llaços com a societat, sentir que formem part d’un mateix equip, amb papers i posicions diferents, d’acord, però sense que això impedeixi que es posin de manifest les obligacions que tenim els uns amb els altres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua. La fraternitat té una dimensió ètica, política i pràctica en les nostres societats i sense ella, juntament amb la igualtat, la democràcia està seriosament amenaçada.

Aprofito aquesta tribuna i les dates que s’apropen per desitjar-vos, a tots plegats, una reflexió sobre aquests conceptes per fer-nos un favor com a societat. Debatem, discutim tot allò que vulgueu, confrontem opinions, com demanaven els estoics, i abans d’assumir-les qüestionem-les com si fossin hipòtesis i no fets. I sobretot, fem-ho des de la fraternitat i el respecte a totes les persones, el seu present i el seu futur. I sí, també em refereixo a l’acord d’Andorra amb la Unió Europea i a la inexcusable responsabilitat que, especialment, tenim aquells que podem votar d’exigir una informació contrastada i veraç.