L’estiu és temps de retorns d’aquells que sempre roden molt pel món com la Marta Grau Repullo, que ha passat fugaçment per la Seu per presentar Deixa’m anar, premi Mallorca de Narrativa 2023, una novel·la ambientada entre Premià de Mar i Dinamarca. 

Igual que La música que sona quan acaba la cançó, aquesta és una novel·la amb molts temes, molt densa i rica. És una novel·la sobre la vida, la maternitat, l’amor, el matrimoni, les relacions de poder dins d’una família, el sexe i sobre la mort, el dret a morir dignament i sobre l’avortament, sobre el pas del temps…Deixa’m anar inclou moltes preguntes des d’una mirada feminista, és una baixada als inferns que s’obre  amb una cita de María Zambrano sobre l’amor i el descens a l’abisme. 

L’atzar ha volgut que Deixa’m anar coincidís en estiu amb Catedrales de l’argentina Claudia Piñeiro, una novel·la sobre el tabú de l’avortament en els cercles més catòlics de la societat argentina i els avortaments clandestins de joves. Catedrales, amb moltes dosis de misteri, d’investigació, un aire de novel·la negra que atrapa el lector i la fa molt ràpida, és una novel·lassa sobre la llibertat. El descobriment de Piñeiro, gràcies a una sàvia recomanació, ha estat un dels millors de l’estiu. És per córrer a la llibreria a buscar més Piñeiros.

A la sempre agradable Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà, compro Cossos estranys, d’Eva Arasa. Què és això? Cap on van les breus proses desconcertants que obren el llibre? Això són contes? Tot és breu, tot és petit, tot són detalls. Què va pasar realment en aquella història? Què imaginem? Què sentim? Per què ens fa por o ens angoixa? Per què hi ha tantes coses invisibles? Arasa no descriu explícitament, suggereix. Algunes escenes porten amb sang, d’altres són brutals i dures, tristes, amargues. Totes queden rondant pel cap una bona estona.

Són essència de contes, narracions molt breus però que contenen tots els elements necessaris. Un univers propi, un estil impecable i natural, un domini de la llengua propi d’una poeta. Essència de contes sobre éssers solitaris i que viuen al marge. Serpents, per exemple, parteix d’una llegenda de muntanya, és un drama rural de Víctor Català en essència, un tema com els d’Irene Solà. Arasa hi concentra l’essència de tema, de personatges, de diàleg i d’escenari i deixa clavat el lector a la seva butaca: “Diuen que al poble hi ha nens de pit que moren per culpa de les serps.” 

I el lector queda a la butaca, a punt per veure el programa/càpsula Quixots, que el camarada Nil Forcada estrena a RTVA. Llibres d’Andorra i del món en una televisió pública, una bona notícia. Llarga vida als bojos pels llibres!